Gnuní: diferència entre les revisions

Els '''gnuniGnuní''' foren una família de [[nakharar]]s d'Armènia que posseïren el districte de l'[[Aliovit]] amb la capital [[Zarishan]] ([[Ardjish]]), l'[[Apakuniq]] amb la capital [[Malazgird]] i l'[[Arberani]] amb la ciutat de [[Berkri]] a la riba nord del [[llac Van]] (a la província de [[Tauruberan]]). A més participaven en la cort reial i el 363 havien heretat dels prínceps d'Anzitene la dignitat de senescal reial i tenien el títol hereditari de gran-majordom del regne d'Armènia. Els prínceps GnuniGnuní són considerats una branca dels artsruniArtsruní i com aquests reclamaven un origen en [[Senaquerib]] d'[[Assíria]]

El primer nakharar esmentat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Eghiayean |nom=Biwzand |títol=Heroes of Hayastan: a dramatic novel history of Armenia |url=http://books.google.cat/books?id=dn8tAQAAIAAJ&q=atat+first+Nakharar&dq=atat+first+Nakharar&hl=ca&sa=X&ei=Xzh0T9qNHemj0QWw-MUX&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Armenian National Fund |data=1993 |pàgines=p.311 |isbn= }}</ref> és Atat, que va seguir al rei a la [[Persarmènia]] vers el [[387]]/[[390]]. Atom apareix vers el [[445]] i Vahan GnuniGnuní cap al [[451]] al temps de la rebel·lió nacional-religiosa. Un altre Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del [[481]]-[[482]] i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.

Un altre [[Mejej II Gnuni|Mejej Gnuni]] fou nomenat per l'emperador [[Heracli]] ''[[magister militum]]'' d'Armènia (la dignitat de grans majordom hereditaris a Armènia l'havien perdut a favor de l'Imperi). El [[630]] Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els romans d'Orient esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a [[Teodosiòpolis d'Armènia]] a sotmetre's a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia romana d'Orient un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode ([[631]]). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia ([[632]]). El marzban d'Armènia [[Varastirots Bagratuni]] es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej GnuniGnuní, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el persa Rostam Farrokhzād (anomenat rei per les fonts armènies, però en realitat cap de l'exèrcit), i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet GnuniGnuní a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals ([[634]]). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven més compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej GnuniGnuní però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar ''magister militium''.

Mezezius III GnuniGnuní (Mecenci) va servir amb l'exèrcit romà d'Orient com a patrici i ''comes obsequi'' (o comte d'Opsikion segons un altre interpretació). Va estar implicat en l'assassinat de [[Constant II]] el setembre del 668 a [[Siracusa]]; els conspiradors, un nombre important entre els quals hi havia militars, polítics i religiosos de l'illa de Sicília, el van proclamar emperador romà d'Orient. Mentre això passava a Constantinoble arribava la notícia de la mort de l'emperador i el seu fill [[Constantí IV]] era coronat successor legítim. El primer que va fer Constantí IV, va ser enviar una flota cap a Siracusa per enderrocar Mecenci i els sublevats, en el que els historiadors no es posen d'acord és si Constantí va participar en l'expedició. Segons Teòfanes el Confessor, Constantí hi va anar per acabar personalment amb l'usurpador, al qual va tallar el cap i va exposar després a l'hipòdrom; altres cronistes grecs posteriors a Teòfanes (Joan Zonares, Jordi el Monjo, etc.) afegeixen que Constantí IV va castigar severament a un patrici anomenat Justinià que s'havia compromès amb els rebels; l'emperador va ordenar la seva execució i va fer castrar el seu fill, el qual esdevindria patriarca [[Germà I de Constantinoble]], per haver gosat lamentar-se per l'execució del seu pare. Altres fonts documentals d'aquella època, com el Liber Pontificalis no esmenten la participació directa de l'emperador en l'expedició siciliana i afirmen que Mececi va ser destronat per les mateixes tropes de l'exarcat. La mort de Mezezius va esdevenir al principi del 669.

Vahan GnuniGnuní conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de [[Bagrevand]] de [[25 d'abril]] del [[772]] que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de [[Djahap al-Qaisi]] van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert fundant l'[[emirat de Manazkert]]. Els uthmànides van ocupar la resta del principat de GnuniqGnuní. Els GnuniGnuní es van refugiar amb els Bagràtides al sud del Tayk i després devien passar a l'[[Imperi BizantiRomà d'Orient]].<ref>ja que l'emperador Lleó V (813-820) es creu que era membre de la família GnuniGnuní</ref> Un altra branca va fugir ala Vaspurakan on apareixen a la meitat del segle IX entre els vassalls del Artsuni, amb els que estaven originalment emparentats. La família GnuniGnuní s'esmenta per darrera vegada el 917, desapareixent després de la història.