Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m bot: -any en que +any en què |
||
Línia 34:
Sabem que, des de la decisiva acció de [[Temístocles]] en els anys anteriors a [[Batalla de Salamina|Salamina]] ([[480 aC]]), la [[talassocràcia]] atenesa va dominar efectivament tota la conca oriental de la Mediterrània fins al desastre del [[404 aC]].<ref> Labarbe, Jules, La loi naval de Thémistocle. Les Belles Lletres, 1957</ref>
Al {{segle|IV|-|s}}, Atenes intentarà mantenir el domini del mar, que va perdre sobretot a partir del [[377 aC]], any en
D'altra banda, durant tota l'època antiga Atenes va necessitar un exèrcit de terra per fer front als atacs dels seus veïns de [[Beòcia]] i del Peloponès i, arribat el cas, per atacar al seu propi territori. No obstant això, Atenes es limitava gairebé sempre a defensar-se dels hoplites d'Esparta i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Quan [[Ifícrates el Vell|Ifícrates]] proposi un repartiment de l'hegemonia entre les dues ciutats perquè cessin les rivalitats funestes entre Atenes i Esparta, considera amb la major naturalitat associar el poder naval d'Atenes amb el poder terrestre dels [[Lacedemònia|lacedemonis]].
| |||