Les '''Homilies d'Organyà''' és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'[[Evangeli]] i descobert a la rectoria d'[[Organyà]] el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en [[llengua]] [[català|catalana]]. Són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. El manuscrit original es troba a la [[Biblioteca de Catalunya]], mentre que a [[Organyà]] se n'exposa una reproducció.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 91 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
== Característiques ==
Segons els experts, es van escriure entre el final del [[segle XII]] i el començament del [[segle XIII|XIII]].<ref>{{GEC|0032864|les Homilies d’Organyà}}</ref><ref>{{ref-web| nom = Josep|cognom = Moran |enllaçautor= Josep Moran i Ocerinjauregui| url =http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/homilies/C05b.htm |títol = Els primers textos en català. Textos anteriors a les Homilies d'Organyà |nom2=Joan Anton |cognom2=Rabella}}</ref> Les Homilies d'Organyà s'inspiren en les canòniques augustinianes, com per exemple [[Sant Ruf d'Avinyó]], que donaren un impuls a la pastoral popular, dins el corrent de la [[reforma gregoriana]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Moran|nom=Josep|enllaçautor = Josep Moran i Ocerinjauregui |cognom2=Rabella|nom2=Joan Anton|títol=Primers textos de la llengua catalana|pàgines=p. 87|lloc=Barcelona| editorial=Proa|any=2001|isbn=84-8437-156-5|capítol=Homilies d'Organyà i de Tortosa}}</ref> El caràcter de la lletra és el propi de l'època de transició a l'[[art gòtic]], i la qualitat del pergamí, força gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del rei [[Pere I el Catòlic]] ([[1196]]-[[1213]]). El text és escrit en català no [[provençal]]ista, encara que s'hi trobin alguns mots poc coneguts en la llengua catalana.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran | any = 2008| editorial = Garsineu Edicions | lloc = Lleida| pàgines = p.31 | isbn=978-84-96779-45-7}}</ref>
Les Homilies d'Organyà i les [[Homilies de Tortosa|de Tortosa]] tenen una homilia comuna: la del [[Dimecres de cendra]], de manera que han estat relacionades amb col·leccions d'homilies d'origen [[provençal]], que eren d'ús freqüent en l'època. Mentre que les de Tortosa copien el text provençal i tenen un to més popular, les Homilies d'Organyà són traduccions al català i són de caràcter més culte.<ref name=gimeno>{{ref-llibre|nom =Lluís|cognom= Gimeno |url =http://books.google.cat/books?id=LTRqLT-VbggC&dq=organya+catars&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |títol =Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana: segles VIII al XIII|editorial = Universitat Jaume I|data = 2005|pàgina= p. 90}}</ref>
== Història ==
Aquestes homilies varen ser descobertes per [[Joaquim Miret i Sans]], historiador i jurista, el setembre de l'any [[1904]], tot regirant en la rectoria d'Organyà els pergamins de l'arxiu de l'extingida col·legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el {{segle|X|s}} o principis del [[segle IX|IX]]. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, sis folis de 18 centímetres d'alt per 12,5 d'ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d'escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punxó i amb una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla.
