[[Fitxer:Bankrupt computer store 02.jpg|miniatura|L'avís de la clausura enganxat a la porta d'una botiga d'informàtica l'endemà que la seva casa matriu, [[Granville Technology Group]] Ltd, fóra declarada "''en fallida''" al Regne Unit.]]
Una '''fallida''', '''abatiment''' o '''bancarrota'''<ref>{{ref-webGEC|url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0183027&BATE=|fallida |títol= Fallida |consulta=25 de juny, 2011 |obra= Enciclopèdia Catalana}}</ref> (del [[Lígur|genovès]] medieval: ''Bancarotta''; en [[anglès]]: ''Bankruptcy''; en [[castellà]]: ''quiebra''; en [[francès]]: ''banqueroute'') és una situació jurídica en la qual una persona ([[persona física]]), empresa o institució ([[persona jurídica|persones jurídiques]]) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar ([[passiu]] exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles ([[Actiu (comptabilitat)|actius]]). A la persona física o jurídica que es troba en estat de fallida es denomina '''fallit'''. Quan el fallit o deutor es trobava declarat judicialment en «estat de fallida», es procedia a un '''judici de fallides'''. Al [[regne d'Espanya]], amb l'aprovació de la llei 22/2003, concursal, la «institució de la fallida» quedà derogada i els 4 processos de declaració d'insolvència anteriors -fallida, [[suspensió de pagaments]], [[concurs de creditors]] i [[quitança i espera]], passaren a regir-se per un procediment únic anomenat [[procediment concursal]], en el qual s'examina si el deutor pot atendre a part del deute amb el seu [[patrimoni]] a les obligacions de pagament pendents.
