Dextrometorfan: diferència entre les revisions

▲El dextrometorfà també pot causar malestars gastrointestinals. També és conegut a causar lesions de Olney quan és administrat de manera intravenosa, encara que això ha estat qüestionat per la falta de proves en humans, ja que van ser provats en rates administrant-los 50mg cada dia durant un mes. S'han observat canvis neurotòxics incloent vacuolització, en l'escorces cingulades posterior i retroesplenial de rates a les quals es va administrar altres antagonistes de NMDA com el PCP, però no amb dextrometorfà.<ref>{{Ref-publicació|cognom5=Olney|nom=J.|cognom2=Labruyere|nom2=J|cognom3=Price|nom3=M.|article=Pathological changes induced in cerebrocortical neurons by phencyclidine and related drugs|publicació=Science|volum=244|exemplar=4910|pàgines=1360–2|any=1989|pmid=2660263|doi=10.1126/science.2660263}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom5=Shuey|article=Oral administration of dextromethorphan does not produce neuronal vacuolation in the rat brain|pmid=17573115|any=2007|pàgines=813–8|exemplar=4|volum=28|publicació=NeuroToxicology|nom5=D|nom=R|nom4=T|cognom4=Oneill|nom3=C|cognom3=Chengelis|nom2=A|cognom2=Radovsky|doi=10.1016/j.neuro.2007.03.009}}</ref> En molts casos documentats el dextrometorfà ha produït dependència psicològica en persones que l' han usat de manera recreativa; de qualsevol manera no produeix addicció física, segons el comitè de dependències dels medicaments de l'[[Organització Mundial de la Salut]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=WHO Expert Committee on Drug Dependence|article=Seventeenth Report|editorial=World Health Organization|any=1970|url=http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_437.pdf|format=PDF|consulta=29 de diciembre de 2008}}</ref>