Diferència entre revisions de la pàgina «Dextrometorfà»

m
({{Infotaula fàrmac}})
Etiqueta: editor de codi 2017
Els efectes secundaris del dextrometorfà inclouen:<ref name="nhtsa">{{Ref-web|url=http://www.nhtsa.dot.gov/PEOPLE/injury/research/job185drugs/dextromethorphan.htm|títol=Dextromethorphan|obra=NHTSA|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100412192741/http://www.nhtsa.dot.gov/people/injury/research/job185drugs/dextromethorphan.htm|arxiudata=12 de abril de 2010}}</ref>
 
En dosis altes: [[urticària]], [[nàusea]], [[vertigen]], [[mareig]], [[al·lucinació]] d'ulls tancats, dificultat per respirar.
En dosis altes:
 
En dosis molt altes, és a dir, de 12,5 a 75 vegades la recomanada: [[Al·lucinació|al·lucinacions]], dissociació, [[vòmit]], visió borrosa, ulls vermells, pupil·les dilatades, [[Suor|sudoració]], [[febre]], [[Hipertensió arterial|hipertensió]], respiració superficial, [[diarrea]], retenció [[orina|urinària]], espasmes [[Múscul|musculars]], [[sedació]].
* [[Urticària|Urticaria]]
* [[Nàusea]]
* Vertigen
* Mareig
* Al·lucinació d'ulls tancats
* Dificultat per respirar
 
El dextrometorfà també pot causar malestars [[Gastrointestinal|gastrointestinals]]. També és conegut a causar lesions de d'Olney quan és administrat de manera [[intravenosa]], encara que això ha estat qüestionat per la falta de proves en humans, ja que van ser provats en rates administrant-los 50mg cada dia durant un mes. S'han observat canvis neurotòxics incloent [[Vacúol|vacuolització]], en l'escorces cinguladescinglades posterior i retroesplenial deen rates a les quals es va administrar altres antagonistes de NMDA com el PCP, però no amb dextrometorfà.<ref>{{Ref-publicació| cognom5=Olney| nom=J.|cognom2=Labruyere| nom2=J|cognom3=Price|nom3=M.| article=Pathological changes induced in cerebrocortical neurons by phencyclidine and related drugs| publicació=Science| volum=244|exemplar=4910|pàgines=1360–2|any=1989|pmid=2660263|doi=10.1126/science.2660263}}</ref><ref>{{Ref-publicació| cognom5=Shuey| article=Oral administration of dextromethorphan does not produce neuronal vacuolation in the rat brain| pmid=17573115| any=2007|pàgines=813–8| exemplar=4| volum=28|publicació=NeuroToxicology| nom5=D|nom=R|nom4=T|cognom4=Oneill| nom3=C| cognom3=Chengelis| nom2=A| cognom2=Radovsky|doi=10.1016/j.neuro.2007.03.009}}</ref> En molts casos documentats el dextrometorfà ha produït dependència psicològica en persones que l' han usat de manera recreativa; de qualsevol manera no produeix addicció física, segons el comitè de dependències dels medicaments de l'[[Organització Mundial de la Salut]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=WHO Expert Committee on Drug Dependence|article=Seventeenth Report|editorial=World Health Organization|any=1970|url=http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_437.pdf|format=PDF|consulta=29 de diciembre de 2008}}</ref>
En dosis molt altes, és a dir, de 12,5 a 75 vegades la recomanada:
 
* [[Al·lucinació|Al·lucinacions]]
* Dissociació
* [[Vòmit]]
* Vision borrosa
* Ulls vermells
* Pupil·les dilatades
* [[Suor|Sudoració]]
* Febre
* [[Hipertensió arterial|Hipertensió]]
* Respiració superficial
* [[Diarrea]]
* Retenció urinària
* Espasmes musculars
* Sedació
 
El dextrometorfà també pot causar malestars gastrointestinals. També és conegut a causar lesions de Olney quan és administrat de manera intravenosa, encara que això ha estat qüestionat per la falta de proves en humans, ja que van ser provats en rates administrant-los 50mg cada dia durant un mes. S'han observat canvis neurotòxics incloent vacuolització, en l'escorces cingulades posterior i retroesplenial de rates a les quals es va administrar altres antagonistes de NMDA com el PCP, però no amb dextrometorfà.<ref>{{Ref-publicació|cognom5=Olney|nom=J.|cognom2=Labruyere|nom2=J|cognom3=Price|nom3=M.|article=Pathological changes induced in cerebrocortical neurons by phencyclidine and related drugs|publicació=Science|volum=244|exemplar=4910|pàgines=1360–2|any=1989|pmid=2660263|doi=10.1126/science.2660263}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom5=Shuey|article=Oral administration of dextromethorphan does not produce neuronal vacuolation in the rat brain|pmid=17573115|any=2007|pàgines=813–8|exemplar=4|volum=28|publicació=NeuroToxicology|nom5=D|nom=R|nom4=T|cognom4=Oneill|nom3=C|cognom3=Chengelis|nom2=A|cognom2=Radovsky|doi=10.1016/j.neuro.2007.03.009}}</ref> En molts casos documentats el dextrometorfà ha produït dependència psicològica en persones que l' han usat de manera recreativa; de qualsevol manera no produeix addicció física, segons el comitè de dependències dels medicaments de l'[[Organització Mundial de la Salut]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=WHO Expert Committee on Drug Dependence|article=Seventeenth Report|editorial=World Health Organization|any=1970|url=http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_437.pdf|format=PDF|consulta=29 de diciembre de 2008}}</ref>
 
=== Contraindicacions ===
Com que el dextrometorfà pot activar l'alliberament d'[[histamina]] (reacció al·lèrgica), en els nens que són susceptibles a reaccions al·lèrgiques haurà de ser administrat només si és absolutament necessari, i amb l'estricta supervisió d'un professional.
 
=== Interaccions amb altres medicaments ===
El dextrometorfà no es pot prendre si s'està sota tractament amb inhibidors de la monoamina oxidasa, per la possible aparició de la [[Síndromesíndrome serotoninèrgica|síndrome serotoninèrgic]], el qual és potencialment perillós i pot succeir ràpidament per una excessiva acumulació de [[serotonina]] en el cos. El dextrometorfà també pot causar la síndrome serotoninèrgica quan és usat amb medicaments [[Inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina|ISRS]], però una recerca ha mostrat que aquesta interacció només es produeix si és pren a dosis recreatives i no a dosis terapèutiques.
 
Hi ha usuaris que infomeninformen d'haver fet servir levomepromazina com a potenciador dels efectes del dextrometorfà, quan s'usa de manera recreativa; no s'han fet molts estudis sobre si el fet d'usar aquesta combinació de medicaments pot augmentar els efectes adversos.
 
=== Interaccions amb aliments ===
26.349

modificacions