Aliment transgènic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.34.230.1. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
mCap resum de modificació
Línia 9:
== Aplicacions ==
La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius:
# Fer que aquests organismes adquireixin noves propietats: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes) o més color. Els aliments transgènics més comuns són el [[blat de moro]] i la [[soja]], plantes que s'ha aconseguit que siguin, per exemple, més resistents a les malalties, plagues o a un tipus d'[[herbicida]] determinat. També s'han obtingut aliments transgènics animals, com ara [[Carpa (peix)|carpes]] i [[Salmó|salmons]] que porten fragments d'[[ADN]] que els fa ser més grans i créixer en menys temps. També que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants, com és el cas d'algunes mandarines, a les quals se li apliquen gens per no tenir tants pinyols i ser, llavors, més sucoses.
# Fer que aquests organismes sintetitzin una proteïna o producte metabòlic concret que ens interessa extreure. Un exemple és la síntesi d'insulina humana mitjançant bacteris transgènics<ref>{{en}} Martin Schleef, ''[http://books.google.cat/books?id=ZD6gq3KkkJYC&pg=PA266&dq=human+insulin+transgenic+bacteria&hl=ca&ei=TkBDTdC_FdHx4QbmhoFY&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CF8Q6AEwCQ#v=onepage&q=human%20insulin%20transgenic%20bacteria&f=false Plasmids for therapy and vaccination]'', p.266</ref> (síntesi heteròloga).