Revisió del 23:46, 1 març 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.613 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 09:26, 10 març 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.613 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 5: Es va casar amb l'[[emperador romà d'Orient]] [[Manuel I Comnè]] quan aquest va quedar vidu d'Irene ([[Berta de Sulzbach]]) el [[1158]]. L'anterior matrimoni havia tingut una filla, [[Maria Comnè (filla de Manuel I)\|Maria Comnè]]. Amb aquest matrimoni, Manuel esperava un fill, i l’enfortiment dels vincles amb el principat d'Antioquia, vassall de l’Imperi Bizantí. La unió entre Manuel i Maria sembla que va ser feliç ~~L’emperador~~L'emperador es beneficiava dels consells de la seva dona que, pels seus orígens [[francs]], coneixia bé el [[Llatí clàssic\|llatí]]. Després d'un embaràs que no va arribar a terme i que va atemorir la cort, Maria d'Antioquia va donar a llum un fill, [[Aleix II Comnè]], nascut l'any [[1169]], o el [[1167]], segons [[Nicetes Coniates]]. A la primavera de [[1180]], Manuel Comnè va decidir casar la seva filla Maria Comnè amb [[Renyer de Montferrat (1162-1183)\|Renyer de Montferrat]], ja que la família d'ell tenia vincles amb Orient i l'havien ajudat a [[Llombardia]] contra [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Frederic Barba-roja]]. Aleix Comnè s'haurà de casar amb [[Agnès de França i de Xampanya]], rebatejada com a "Anna" a la seva arribada a Constantinoble, filla de [[Lluís VII de França]]. Línia 15: La seva fillastra Maria Comnè i el seu marit Renyer de Montferrat, van estar intrigant a la cort, potser esperant fer-se am el poder. Maria d'Antioquia va intentar fer-los presoners, però es van refugiar a [[Santa Sofia (Constantinoble)\|Santa Sofia]], i la persecució va provocar un motí. Maria i Renyer van demanar ajuda a [[Andrònic I Comnè]], l'ambiciós cosí del desaparegut Manuel. Andrònic es va revoltar i va marxar cap a Constantinoble. ~~L’exèrcit~~L'exèrcit enviat per la regent i el seu ministre i comandat per Andrònic Àngel i el seu fill Isaac (el futur [[Isaac II Àngel]]) es van passar als revoltats. El poble es va aixecar i es va produir la [[Massacre dels llatins]]. El protosebastos va ser cegat, i Maria Comnè i el cèsar Renyer van ser ràpidament enverinats. Maria d'Antioquia va ser deposada de la regència, i va haver d'abandonar el Palau. Va cometre l’error de cridar al seu cunyat, el rei [[Béla III d'Hongria]], per ajudar-la. Denunciada, va ser acusada d'alta traïció i condemnada a mort. Andrònic va obligar el jove Aleix II a signar l'ordre d'execució de la seva mare. Es van destruir tots els retrats de Maria d'Antioquia i va ser estrangulada. No se sap on va ser enterrada, el seu cos podria haver estat llançat al mar o enterrat de manera anònima a una platja l'any [[1182]].<ref>{{ref-web \|cognom=Garland \|nom=Lynda \|url=http://www.roman-emperors.org/maryant.htm \|consulta=12-I-2020 \|títol=Mary of Antioch \|obra=De Imperatoribus Romanis}}</ref>

Maria d'Antioquia: diferència entre les revisions