Ària (música): diferència entre les revisions

L'ària aparegué cap al {{segle|XIV|s}} i al llarg dels segles anà evolucionant d'una simple melodia cantada cap a una forma més estructurada. Durant el {{segle|XVII|s}}, en l'època barroca, i després de diverses formes típiques, es va consolidar la [[forma ternària]] (A-B-A), denominada [[ària da capo]], a causa de la repetició de la primera part al final de l'ària. Després va introduir-se amb gran força al repertori operístic amb diverses variants (''aria cantabile'', ''aria agitata'', ''aria di bravura'', ''aria di coloratura'', etc.). A mitjan [[{{segle |XIX]]|s}}, les òperes es van convertir en una seqüència d'àries, reduint l'espai disponible per als [[recitatiu]]s. Altres òperes (com la majoria de les de [[Richard Wagner|Wagner]]) tenen una estructura totalment contínua, sense que una part es pugui identificar fàcilment com una ària independent.