Governació de Nova Lleó: diferència entre les revisions

La incursió terrestre recorregué la Meseta de Sotomayor i s'internà uns 70 quilòmetres fins a descobrir l'actual riu Chico, al qual batejaren amb el nom de "Guadalquivir". El contrast entre les expectatives dels expedicionaris i l'àrid paisatge, sumat a les dificultats per trobar aliment, generaren un context d'amotinament que culminà amb l'assassinat d'Alcazaba i diversos dels seus lleials a mans dels amotinats. Aquests foren finalment dominats per Rodrigo de Islas i altres membres de l'expedició, però el motí produí la mort de 80 dels seus integrants i el fracàs de total de l'expedició. Les naus abandonaren el lloc deixant a la costa als tres caps del motí, dels que no es tingué mai més notícia. Una de les naus aconseguí arribar a [[Santo Domingo]] després d'innombrables peripècies, però la nau capitana naufragà davant les costes del [[Brasil]]. Dels 250 expedicionaris que partiren de la [[Corona de Castella]] només 75 van aconseguir tornar a l'illa del Carib. En 1536 el segon intent de colonització de l'actual territori argentí a mans de [[Pedro de Mendoza y Luján|Pedro de Mendoza]] també acabà en fracàs. El següent intent colonitzador en terres patagòniques ja no s'endegaria fins 244 anys després, durant l'expedició comandada per Juan de la Piedra el 1779. En aquesta expedició, encara novament destinada al fracàs, participaren personatges de tindrien llavors un paper preponderant en la colonització de la Patagònia com a [[Rodrigo de Viedma]] i [[Basilio Villarino]].

 

* [[Tractat de Tordesillas]]

* [[Capitulació de Toledo]]