Història universal: diferència entre les revisions

Amb l'excepció de la Xina, amb un desenvolupament històric força independent, els segles [[segle III|III]], [[segle IV|IV]] i [[segle V|V]] són temps de grans commocions polítiques, en part per la decadència interna dels regnes, i en part per les pressions de bàrbars procedents del nord, com els pobles germànics, o els [[huns]]. D'aquestes commocions, només l'Imperi Romà d'Orient –que pateix una davallada entre l'època de [[Justinià I]] i la de [[Lleó  III (emperador)|Lleó III]] Isauri–, l'[[imperi Sassànida]] i l'[[imperi Gupta]] de l'Índia, aconsegueixen sobreviure. Aquest enfonsament general marca tradicionalment el pas de l'[[edat antiga]] a l'[[edat mitjana]].

L'Occident cristià pateix invasions que l'afecten profundament; a partir del {{segle|V|s}}, una gran part del territori de l'antic [[Imperi Romà d'occidentOccident]] són devastades, i els efectes perduren fins a mitjans del {{segle|VIII|s}}, amb la consolidació de l'[[imperiImperi Carolingi]].

Les lluites entre els grans imperis han estat una constant de la història i entre elles destaca, al {{segle|VIII|s}}, la que enfronta el [[califat d'Aràbia]] –que s'estén des d'[[Espanya]] fins a l'Iran–, i la Xina dels [[Dinastia Tang|Tang]] –que abasta un territori que anava des de [[Xinjiang]] fins a [[Corea]]–; aquests dos grans imperis lluiten durant dècades pel control de l'Àsia central. Posteriorment, arriba a florir un imperi encara més gran i poderós: l'[[imperi Mongol]]. Al {{segle|XIII|s}}, els mongols dominen un extens territori, amb unes dimensions com no havia assolit cap altre imperi.<ref>Brent, Peter. ''The Mongol Empire: Genghis Khan: His Triumph and his Legacy''. Book Club Associates, London. 1976.</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Buell| nom = Paul D. | títol = Historical Dictionary of the Mongol World Empire | editorial =The Scarecrow Press, Inc. | data = 2003 | isbn = 0-8108-4571-7}}</ref>

[[Fitxer:ReligijneSymbole.svg|miniatura|Els símbols de les religions més esteses. ]]

Al [[segle XVI]] els navegants europeus s'han convertit en grans viatgers gràcies, entre altres coses, a l'ús de la [[brúixola]] i l'aparició de la [[caravel·la]]; aquests fets fan possible l'existència d'una xarxa de comunicacions oceàniques que per primera vegada impliquen a tot el planeta. El pioner va ser el [[Portugal|portuguès]] [[Enric el Navegant]] que a partir de [[1415]], impulsa les expedicions marítimes cap a l'Àfrica. Després, [[Cristòfor Colom]] connecta Europa amb Amèrica ([[1492]]), [[Vasco de Gama]] amb l'Índia ([[1498]]), i [[Fernão de Magalhães]] lidera l'expedició que portaria [[Juan Sebastián Elcano]] a circumnavegar per primer cop el globus, en un viatge de més de tres anys ([[1519]]-[[1522]]).

A inicis del [[segle XVII]] s'arriba a la llegendària ''"[[Terra Australis]]"'', que passa a anomenar-se [[Austràlia]]. El coneixement de la Polinèsia és més tardà i cal esperar fins al {{segle|XVIII|s}}, en què expedicions com les del capità [[James Cook]] incorporen dins l'àmbit del control europeu zones com l'[[Illailla de Pasqua]] ([[1722]]) i les [[Hawaii]]. També en aquesta època són confirmades les hipòtesis sobre l'existència d'un mític continent austral, i es reben notícies de l'existència del que s'anomenarà l'[[Antàrtida]].

[[Fitxer:Tokugawa_Ieyasu2.JPG|miniatura|El shogun [[Tokugawa Ieyasu]]. ]]

Quan comencen llur expansió cap a l'[[Extrem Orient]], els europeus són rebuts amb condescendència i curiositat. La Xina, des de [[1368]], està governada per l'[[Dinastia Ming|imperiImperi Ming]], i es mostra tafanera envers el que arriba del món occidental; tot i així, malgrat accions aïllades, aquests intercanvis no es concreten en progressos visibles. El Japó, al llarg del segle XVI viu una cruenta sèrie de guerres que, el [[1602]], acaben amb l'arribada al poder delsdel [[clan Tokugawa]]; aquest canvi comporta que es reemplaci la política amistosa cap als europeus per una violenta persecució, acceptant-los només a l'illot de [[Dejima]], i tan sols amb objectius comercials. Malgrat això, els europeus aconsegueixen crear enclavaments a [[Indonèsia]] i les [[illes Moluques]], gràcies a l'absència de poders polítics o militars poderosos en la zona.

Durant el [[segle XVII]], hi va haver certa estabilitat social a nivell mundial. Cal destacar el desenvolupament de la ciència. En el segle XVI, els avenços de [[Andreas Vesal]] en medicina o de [[Copèrnic]] i [[Galileo Galilei|Galileu]] en astronomia canvien la visió del món que tenen els europeus. Estableixen així les bases per una sèrie de descobriments com la teoria de la [[Llei de la gravitació universal|teoria de la gravitació]] de [[Isaac Newton|Newton]], el descobriment dels [[microorganismes]] i del [[microscopi]] per [[Leeuwenhoek]] o la [[vacuna]]ció de d'[[Edward Jenner]]. Paral·lelament, els esforços d'inventors com [[James Watt]] porten a la creació, a finals del segle XVIII, de la [[màquina de vapor]].

Per la seva part, la sèrie de guerres civils a l'Anglaterra del segle XVII fa possible la generació d'un nou sistema polític, la [[democràcia]], amb separació de poders. En aquesta forma de govern troba refugi el principi de la lliure empresa. A més, s'abandona el [[proteccionisme]], molt de moda gràcies a l'[[mercantilisme|escola mercantilista]], en benefici del [[lliurecanvisme]]. La suma de tot això (democràcia, lliure empresa, lliurecanvisme, màquina de vapor) permet el desplegament de la [[Revolució industrial]]. Anglaterra es transforma així en la nació més poderosa de la Terra, i l'[[imperiImperi Britànic]] arriba a cobrir una quarta part dels territoris coneguts.