Freqüentatiu: diferència entre les revisions

Els freqüentatius llatins, per l'intermediari del [[llatí vulgar]] sovint en català van perdre la significació d'iteratiu, i per a expressar la iteració s'utilitzen aleshores perífrasis amb els verbs «soler» o «sovintejar», o amb «tenir l'habitud, el costum» o l'adverbi «sovint». També l'article determinat serveix per a donar un sentit freqüentatiu a les expressions de temps: «dijous vaig a la biblioteca» (una vegada) i «els dijous (o el dijous) vaig a la biblioteca (=cada dijous).<ref>{{ref-web |url= http://blocs.cpnl.cat/heureka/2011/02/28/com-sescriuen-els-dies-de-la-setmana-en-sentit-frequentatiu/ |títol= Com s’escriuen els dies de la setmana per donar-los un sentit freqüentatiu? |consulta= 8 de novembre del 2014|obra= |lloc= |editor= [[Consorci per a la Normalització Lingüística]] |data= ''s.d.'' |citació= |ref= }}</ref> És equivalent de «El dijous solc anar a la biblioteca».

 

;Llatí

En [[llatí]] els freqüentatius es formen entre d'altres pel sufix ''-it'' o en formar un nou verb des del participatiu. De vegades, amb l'evolució de la llengua les significacions dels dos verbs bifurquen, o el verb nofreqüentatiu desapareix en la llengua vulgar. Així per exemple, el freqüentatiu ''cantare'' al llatí vulgar i les llengües romàniques que se'n van derivar va totalment suplantar el verb ''canere'' (''cecini, cantus'' de conjugació més irregular i complex). Molt freqüents a les èpoques arcaica i postclàssica, els freqüentatius perduren a les llengües romàniques.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Duque|nom= Pedro J|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Gramàtica llatina |volum= |edició= traducció d'Esther Artigas, Laura Cabré, Alejandra de Riquer|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc=Barcelona |data= 2005 |pàgina= 104 |col·lecció= |isbn= 9788447527878 |citació= |ref= }}</ref>