|
* El [[feu]] era l'extensió de terra que posseïa una persona lliure, per concessió del senyor, a canvi de declarar-se vassalla d'aquest i obligar-se a determinades càrregues que es pagaven en serveis o en espècies, entre els quals figuren en lloc destacat el [[servei militar]].
Aquestes tres formes de possessió de la terra principals es trobaven barrejades en la senyoria territorial. Aquesta senyoria o gran domini estava dividit en la reserva senyorial (''terra indominicata''), que era el centre de l'administració del domini i residència de la família senyorialIHIYGUYGKUYGYGUUGYUSXGYUSGXWSYGXl. Tenia dues funcions: lloc de les edificacions (magatzems, forns, molí, farga) i el terreny que proporcionava els aliments més freqüents. En segon lloc, hi havia un ampli espai de bosc i terres comunals d'on es treia la fusta per a les construccions i la calefacció, així com el complement alimentari del bestiar. Les collites i productes de la reserva eren íntegrament del senyor. Els camperols estaven obligats, tres dies a la setmana, a conrear les terres, arreglar els camins, contribuir a les fortificacions, i podien aprofitar els prats i la llenya del bosc; així mateix, estaven obligats a emprar el molí, el forn, la ferreria o qualsevol instal·lació del senyor, amb previ pagament de certs drets en espècies.
=== L'art preromànic a l'Europa occidental ===
L'[[art]] que es desenvolupà a [[Europa occidental]] en el període que va des de la [[caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de l'Imperi romà]] fins al segle XI fou el preromànic. Tanmateix, no fa referència a una unitat estilística, sinó només a una situació cronològica que, llevat del període carolingi i en global, fou de retrocés artístic.
== La plena Edat Mitjana (segles XI a XIII)Mitjanai ==
A partir del {{segle|XI|s}} i en el vessant central i atlàntic d'Europa, es comencen a produiroduir esdeveniments que, de mica en mica, aniran modificant-lo. En efecte, a partir de l'any [[1000]], es produí un augment demogràfic i econòmic, que tingué com a conseqüències més notables l'augment de les [[ciutat]]s que ja existien i la creació de noves; la reactivació del comerç i de l'intercanvi monetari; i, finalment, un canvi ideològic.<ref>L'any 1000 no suposà cap classe de terror mil·lenari. És una ficció literària posterior. La prova més evident que el pànic no fou ''universal'' és que la nomenclatura que actualment emprem pels anys encara no s'havia estès per tota Europa, amb la qual cosa el pànic global era més que improbable. Duby, Georges. ''El año mil.'' Barcelona: Gedisa, 1996.</ref> En aquest període, el [[llatí]] recuperarà la literatura clàssica i la [[filosofia grega]], especialment [[Aristòtil]]. Les primeres universitats, establertes a les ciutats més importants d'Europa des del [[1080]], renovaren l'interès per la recerca en ciències. L'[[alfabetisme]] començà a créixer. Es construïren enormes catedrals, primer d'estil [[romànic]], i poc després d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]].
Les [[croades]] a [[Terra Santa]], si bé aconseguiren el seu propòsit de recuperar per al [[cristianisme]] aquests territoris sagrats només de manera temporal, sí que serviren per a canalitzar les ànsies guerreres de la petita [[noblesa]]. A la [[península Ibèrica]], es començà l'anomenada [[Reconquesta|''conquesta'']] dels territoris d'[[al-Àndalus]].
Els segles XII i XIII també foren segles d'innovacions en els mètodes tradicionalstradicio'''nals de producció que permeterenpermetern el creixement econòmic. Les noves tecnologies (majoritàriament rebudes de la Xina, directament de mans dels mongols durant la dinastia YuanY'''uan, o amb els àrabs d'intermediaris) incloïen els [[canó|canons]], les [[lent]]s, els pous artesians, la introducció de la [[pólvora]], la [[seda]], la [[brúixola]], el [[sabó]], el [[timó]]… També es realitzaren millores importants en la construcció dels [[vaixell]]s i els [[rellotge]]s. El desenvolupament de les noves [[tecnologia|tecnologies]] facilitaren el posterior auge de l'[[era de l'exploració]].
[[Fitxer:Cleric-Knight-Workman.jpg|miniatura|esquerra|[[Miniatura]] d'una [[lletra capital]] d'un manuscrit medieval mostrant un [[serf]], amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre eclesiàstic, que discuteixen]]
|
