Panarabisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
Línia 28:
[[Nasser]] era sotmès a múltiples pressions: com que era líder carismàtic, tenia sobre seu l'exigència de tot el món àrab d'acabar amb el problema palestí, fet que, per a alguns sectors, implicava deslligar un enfrontament armat amb Israel. D'altra banda, els dirigents israelians percebien com un perill que Nasser pogués unir els atomitzats països àrabs de la zona sota una estructura estatal única, i també que pogués convertir-se en un nou [[Atatürk]], raó per la qual alguns sectors propugnaven buscar l'enfrontament armat i derrotar-lo, per provocar la seva caiguda. Aquestes tensions van dur el [[1967]] a la [[Guerra dels Sis Dies]], i sobre els seus desencadenants hi havia diverses interpretacions. Aquesta guerra fou, en qualsevol cas, un fracàs militar enorme per al bàndol àrab (format per [[Egipte]], [[Síria]] i [[Jordània]]), que va ser obligat a rendir-se sofrint grans pèrdues.
 
Aquesta desfeta va marcar el final del panarabisme, car la població àrab es va sentir tan defraudada pels resultats de la guerra de [[1967]], com ho va estar en la de [[1947]], de manera que llavors l'opinió pública es va radicalitzar, aquesta vegada al voltant de moviments [[fonamentalisme musulmà|islamistes]] com el que acabaria el [[1979]] amb el [[xahxa]] de [[Persia|Pèrsia]].
 
=== Situació actual ===