Calàbria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Calabria}}
{{vegeu lliure|Pel que fa a l'ocell d'aquest nom, vegeu '''[[Calàbria (ocell)]]'''.}}
{{infotaula geografia política}}
'''Calàbria''' (en calabrès: ''Calàbbria'', en [[italià]]: ''Calabria'', en [[grecànic|grecano]] o griko: ''Calavría'', en [[Grec modern|grec]]: ''Καλαβρíα'', en [[albanès]] ''Kalabria'') és una [[Regions d'Itàlia|regió]] d'[[Itàlia meridional]]. La capital, des que fossin introduïdes les regions, el 1970, és [[Catanzaro]] i la seu del consell regional és [[Reggio de Calàbria|Reggio]], que també és la ciutat més gran de Calàbria.
Línia 60:
 
=== Període romà ===
Després de la conquesta pels romans al segle III aC, el territori va prendre el nom de [[Brucis|Brutium]], però a exepcióexcepció d'algunes ciutats aliades, per tant no sotmeses a l'autoritat de Roma, gran part de la regió no va ser capaç de recuperar la prosperitat del passat. Les ciutats de la Magna Grècia varen perdre el seu poder, bé degut a una aliança amb Roma (com en el cas de Reggio) o bé degut a la colonització romana (cas de Locri, Crotone i altres ciutats més petites). Les colònies amb dret llatí varen ser Copia al 194 aC i [[Vibo Valentia]] al 192 aC. Aquesta última va ser particularment important durant el segle I aC i al segle següent, i va albergar l'exèrcit i la flota de Cèsar i a continuació d'Octavi. L'únic bastió de la llengua i la cultura grega va ser Reggio, la qual a través de la Via Popilia unia el port amb Roma. Les ciutats habitades pels Brucis eren les colònies de Cosenza, Vibo Valentia, Locri, Crotone i Sybaris.
 
=== Període Bizantíbizantí ===
Després de la conquesta pels romans al segle III aC, el territori va prendre el nom de [[Brucis|Brutium]], però a exepció d'algunes ciutats aliades, per tant no sotmeses a l'autoritat de Roma, gran part de la regió no va ser capaç de recuperar la prosperitat del passat. Les ciutats de la Magna Grècia varen perdre el seu poder, bé degut a una aliança amb Roma (com en el cas de Reggio) o bé degut a la colonització romana (cas de Locri, Crotone i altres ciutats més petites). Les colònies amb dret llatí varen ser Copia al 194 aC i [[Vibo Valentia]] al 192 aC. Aquesta última va ser particularment important durant el segle I aC i al segle següent, i va albergar l'exèrcit i la flota de Cèsar i a continuació d'Octavi. L'únic bastió de la llengua i la cultura grega va ser Reggio, la qual a través de la Via Popilia unia el port amb Roma. Les ciutats habitades pels Brucis eren les colònies de Cosenza, Vibo Valentia, Locri, Crotone i Sybaris.
Amb la caiguda de l'[[Caiguda de l'Imperi Romà|Imperi Romà d'Occident]], Calàbria va ser devastada per les [[Guerra gòtica d'Itàlia|guerres gòtiques]] (del 535 al 554),entre els gots i romans d'Orient, guanyant aquests darrers la disputa territorial. Posteriorment, a causa de la invasió dels [[Longobards]] els romans d'Orient van perdre gran part d'Itàlia, incloent el nord de Calàbria.
 
=== Període Bizantí ===
 
Amb la caiguda de l'[[Caiguda de l'Imperi Romà|Imperi Romà d'Occident]], Calàbria va ser devastada per les [[Guerra gòtica d'Itàlia|guerres gòtiques]] (del 535 al 554),entre els gots i romans d'Orient, guanyant aquests darrers la disputa territorial. Posteriorment, a causa de la invasió dels [[Longobards]] els romans d'Orient van perdre gran part d'Itàlia, incloent el nord de Calàbria.
 
Amb els romans d'Orient va rebre el nom de Calàbria, prèviament utilitzat per designar la península de Salento.
Linha 87 ⟶ 85:
 
=== Edat mitjana ===
Encara van seguir les incursions durant un segle. El [[1005]] una flota [[república de Pisa|pisana]] en va destruir una de sarraïna a ReggióReggio. Finalment els musulmans foren definitivament eliminats pels [[normands]] el [[1060]], i aquests la integraren al [[regne de Sicília]].
 
La decadència iniciada sota els romans d'Orient prosseguí al llarg de l'Edat mitjana. [[Pere el Gran|Pere II]] de Catalunya-Aragó, després de conquerir [[Sicília]], envaí els territoris calabresos sotmesos a [[Carles d'Anjou]] i ocupà Reggio ([[1283]]). El català [[Guillem Galceran de Cartellà]] fou nomenat governador de Calàbria ([[1286]]). [[Jaume el Just]] continuà la lluita contra els [[angevins]], puix que Calàbria formava part del [[Regne de les Dues Sicílies]]; però, per la [[pau d'Anagni]] ([[1295]]), es comprometé a tornar a [[Carles II d'Anjou]] les terres i els castells calabresos que tenia en poder seu. La proclamació d'un rei de la dinastia catalana, [[Frederic de Sicília]] ([[1296]]), prolongà les hostilitats fins a la [[pau de Caltabellotta]] (1302). Finalment ([[1421]]) la reina [[Joana II de Nàpols]] proclamà [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] de Catalunya-Aragó com a [[duc de Calàbria]] i, en ésser coronat rei, reincorporà Calàbria a la corona de [[Nàpols]] i de les Dues Sicílies i hi nomenà un virrei.
Linha 97 ⟶ 95:
Les guerres i les revoltes agreujaren una situació ja perjudicada pels terratrèmols, la [[malària]] i la manca de comunicacions i originaren un [[bandolerisme]] endèmic. Les greus tensions entre la noblesa i els camperols foren aprofitades per la facció reaccionària del cardenal Ruffo, que pel febrer del [[1799]] organitzà una insurrecció camperola contra la [[República Partenopea]]. L'ocupació napoleònica ([[1806]]-[[1810]]) no gaudí del favor popular, malgrat l'abolició legal del feudalisme.
 
El {{segle|XIX|s}} visqué una gran agitació per part del [[Carbonarisme|moviment carbonari]] i patriòtic; pel maig del [[1848]] es produí un primer aixecament antiborbònicanti-borbònic, i el 1860 un altre, aprofitat per [[Giuseppe Garibaldi]], el qual hi desembarcà el 20 d'agost per dirigir la lluita. Pel desembre del [[1861]] hi desembarcà el general català [[Josep Borges]] per restaurar el rei de Nàpols [[Francesc II de les Dues Sicílies|Francesc II]], però fou vençut i afusellat. Integrada al regne d'Itàlia, formà una de les regions més endarrerides en el marc del subdesenvolupament del [[Mezzogiorno]], situació agreujada per la [[màfia]] local [['Ndrangheta]]. L'elecció de Catanzaro com a capital de la regió (juny del [[1970]]) produí greus avalots a Reggio de Calàbria, que es considera amb el dret exclusiu de la capitalitat, i també a Catanzaro.
 
== Gastronomia ==