Mètode científic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
agrup referències Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 21:
Això és així perquè el mètode científic aspira a donar respostes veritables. El mètode científic procura ser una oposició a afirmacions de dogma polític o religiós, apel·lacions a la tradició, les creences comunes o al sentit comú vist que estan lligades al judici de valors i no constituïxen un resultat òptim per mirar d'apropar-se al fet real.<ref>{{Ref-web|títol=mètode científic {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-23036378.xml|consulta=2020-03-22}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=On Science, Scientific Method And Evolution Of Scientific Thought: A Philosophy Of Science Perspective Of Quasi-Experimentation|url=https://www.kmbook.com/science.htm|consulta=2020-03-22}}</ref>
Tot al llarg de la història, el pensament científic ha desenvolupat diversos mètodes per obtenir coneixements científics. A la Grècia clàssica s'hi poden destacar els estoics, epicuris mentre que al segle XVI destaquen en Francis Bacon, Giambattista della Porta, Johannes Kepler i Galileu Galilei. El pensament científic aconseguïx desenvolupar-se amb independència dels mites mercès al racionalisme, el qual deriva en l'empirisme mercès a David Hume.<ref name=udos>{{Ref-web|url=http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Introduccio_al_Disseny_Experimental_practiques/2a_edicio/pdf/01_02.pdf|títol=Universitat de Girona|consulta=|llengua=|editor=Marc Yeste|data=}}</ref>
El mètode hipoteticodeductiu és el fonament del mètode científic contemporani. A partir de les idees de Francis Bacon es considerà que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, es podien extreure per inducció, no pas per intuïció, les Lleis generals que governen els fenòmens naturals. Un mètode, no obstant, contestat per Karl Popper el qual proposa un mètode inductiu d'interpolació.<ref
Bé com es presente, establir un mètode a les recerques científiques permet obtenir coneixements demostrables o, en tot cas, el mètode científic procura expressament que siguen demostrables i no subjectes als judicis de valors tal com podria presentar qualsevol dogma polític o religiós, entre altres.
Línia 39:
==== Elements del mètode científic ====
L'[[observació]] és el procés pel qual hom visualitza un fenomen concret que posteriorment pot ser objecte d'experimentació amb les hipòtesis subjacents. L'observació permet constatar anomalies o paradoxes. Aquestes són l'origen de preguntes i interrogants amb què hom mira d'obtenir respostes. El mètode científic aplicat a l'experimentació de les hipòtesis derivades, dona conclusions per extreure'n coneixements científics.<ref
La [[hipòtesi]] és una conjectura basat en el coneixement obtingut mentre es formula una pregunta, la qual pot explicar un comportament. La hipòtesi pot ésser molt específica, per exemple, el principi d'equivalència d'Einstein; o menys específic, per exemple, "espècies de vida desconegudes moren a les profunditats inexplorades dels oceans". El [[contrast hipotètic]] produïx verificacions a la hipòtesi plantejada. És una conjectura que deriva en unes conclusions que són les qui proporcionen justament el cos per al contrast hipotètica o alternativa hipotètica, fins i tot la nul·litat hipotètica. Aquesta, al seu torn, no deixa de ser una conjectura que mira de refutar o accepta la hipòtesi plantejada. La seua existència parteix del principi de falsificable, és a dir, la necessitat de poder falsificar unes conclusions per donar-les per vàlides.<ref
La [[predicció]] constituïx una conseqüència lògica que hauria de derivar-se hipotèticament de la hipòtesi plantejada. Una o més prediccions són seleccionades en paral·lel o conjuntament per tal de ser testades o falsificades. L'aplicació del falsificable hauria d'operar en la trobada d'una coincidència amb la predicció, és a dir, si aquesta és compleix, suma més punts per a la seua validesa. El contrast hipotètic permet donar més validesa o descartar-ne les conclusions en base a la detecció de biaixos.<ref
L'[[experiència]] posa a prova la validesa d'una hipòtesi i la seua predicció subjacent. Es tracta d'experimentar, és a dir, posar a la pràctica la hipòtesi per tal de mirar si la predicció es pot complir o no. És un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi.<ref
L'[[anàlisi]] s'extreu després de l'experiència. Separa la problemàtica en diversos components, els ordenam, etc, per tal d'efectuar-ne deduccions, extreure'n inferències, etc, utilitzant la raó en situacions abstractes. S'encarrega doncs de formular-ne les conclusions. Aquestes tornen a posar-se en qüestió amb el principi de falsable. Aquesta nova fase la presenta la [[rèplica]] que es basa en una repetició de l'experiència si cal amb nous instruments, etc, i per part d'una altra persona, aliena a la primera.<ref
==== El procediment ====
| |||