Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context |
||
Línia 25:
Les novetats respecte a l'estatut d'autonomia anterior, en el capítol de simbologia i trets representatius del poble català, versen sobre tres temes: el [[nació|caràcter nacional]], la [[català|llengua]] i els [[drets històrics]].
Sobre el caràcter nacional de Catalunya, s'ha introduït una referència en el preàmbul, on es determina indirectament la seva existència, tot constatant que el Parlament de Catalunya ha definit Catalunya com a nació de manera àmpliament majoritària. A més a més, la declaració queda complementada amb l'afirmació que respon al sentiment i a la voluntat dels catalans. Per tant, s'hi reconeix expressament el caràcter de «realitat nacional», malgrat que a la Constitució espanyola sigui qualificada de «nacionalitat». Aquest precepte fou una de les reformes dutes a terme per les Corts Generals espanyoles, car que el projecte aprovat el 30 de setembre de 2005 pel Parlament català
{{cita|{{mida|Fragment del Preàmbul}}<br />''El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.''<ref>{{ref-web |url=http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/preambul.htm |títol=Preàmbul |consulta=30/10/2013 |obra=Estatut d'autonomia de Catalunya 2006 |editor=Generalitat de Catalunya |data= |llengua= }}</ref>}}
Línia 74:
La proposta de reforma de l'Estatut aprovada al Parlament va ser presentada al [[Congrés de Diputats]] el [[2 de novembre]] de [[2005]], per tres [[orador|ponents]] del [[Parlament de Catalunya]]. Els ponents, [[Artur Mas]] ([[CiU]]), [[Manuela de Madre]] ([[PSC]]) i [[Josep-Lluís Carod-Rovira]] ([[ERC]]), van explicar per què consideraven necessària la reforma del vigent [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut d'Autonomia de Catalunya]] (que havia estat redactat a [[Sau (poble)|Sau]] i aprovat l'any [[1979]], en un Congrés de Diputats Espanyol integrat per molts polítics de l'antic règim [[franquista]] i dins del context de la [[transició democràtica espanyola]]). També van explicar per què [[Catalunya]] és una [[nació]], i els canvis que ha sofert la societat en aquest 26 anys, des de l'entrada d'Espanya a la [[Comunitat Europea]], l'[[assistència sanitària]] per tothom, o els matrimonis entre persones del mateix sexe.
El mateix dia de la seva acceptació a tràmit, el [[2 de novembre]] de [[2005]], el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], va presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el [[Tribunal Constitucional d'Espanya]]. Més tard es rebutjà, ja que el tribunal considerà que no es pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat per una llei no aprovada. Un dia abans, el Partit Popular havia engegat una campanya publicitària en contra de l'Estatut, en què el presentava com una reforma encoberta de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i pretenia sotmetre'l a referèndum a tot l'Estat; una possibilitat, de fet, no
Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el Govern d'Espanya, integrat pel [[PSOE]], presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern espanyol considerà que havia de modificar en aquest sentit van ser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.
| |||