Homosexualitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
{{Barra lateral alliberament sexual}}[[Fitxer:Hyakinthos.jpg|miniatura|''[[Zèfir]] i [[Jacint (mitologia)|Jacint]],''<br />[[ceràmica grega]] de [[Ceràmica de figures vermelles|figures vermelles]], 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts).]]
L{{'}}'''homosexualitat''' és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.<ref name=britannica>{{ref-web|url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/270637/homosexuality |títol=Homosexuality | consulta=8 maig 2011 |obra=Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online | data= 2011|llengua=anglès }}</ref> L'orientació sexual es distingeix d'altres components de la [[sexualitat humana|sexualitat]], com ara el [[gènere sexual|sexe biològic]], la [[identitat de gènere]] i el rol social del gènere.<ref name=apa>{{ref-web|url= http://www.apa.org/helpcenter/sexual-orientation.aspx |títol=Sexual orientation and homosexuality | consulta=8 maig 2011 |obra= | editor=American Psychological Association | llengua=anglès }}</ref> L'orientació sexual existeix en un contínuum entre l'[[heterosexualitat]] i l'homosexualitat exclusives i hi inclou diverses formes de [[bisexualitat]].<ref name=apa/>
 
Els adjectius més comuns són ''[[lesbiana]]'' per a referir-se a les dones homosexuals, i ''[[gai]]'' per als homes, tot i que hom fa ús de l'adjectiu ''gai'' per referir-se a tots dos, sigui als homes sigui a les dones. Determinar el percentatge de persones que s'identifiquen com a homosexuals ha estat una tasca difícil en els estudis acadèmics.<ref name="levay">LeVay, Simon (1996). ''Queer Science: The Use and Abuse of Research into Homosexuality.'' Cambridge: The MIT Press {{ISBN|0-262-12199-9}}</ref> En el [[occident|món occidental]], segons diversos estudis, entre el 2 i el 13% de la població es considera homosexual.<ref name = ACSF1992>{{ref-publicació | doi = 10.1038/360407a0 | autor = Investigators ACSF | any = 1992 | article = AIDS and sexual behaviour in France | publicació = Nature | volum = 360 | exemplar = 6403| pàgines = 407–409 | pmid = 1448162 | ref = harv }}</ref><ref name = Billy1993>{{ref-publicació|doi=10.2307/2136206|autor=Billy JO, Tanfer K, Grady WR, Klepinger DH |article=The sexual behavior of men in the United States|url= http://jstor.org/stable/2136206 |publicació=Family Planning Perspectives |volum=25 |exemplar=2 |pàgines=52–60 |any=1993 |pmid=8491287|ref=harv}}</ref><ref name = Binson1995>{{ref-publicació|doi=10.1080/00224499509551795|nom=Diane |cognom=Binson |nom2=Stuart |cognom2=Michaels |nom3=Ron |cognom3=Stall |coautors=et al|any=1995 |article=Prevalence and Social Distribution of Men Who Have Sex with Men: United States and Its Urban Centers |publicació=The Journal of Sex Research |volum=32 |exemplar=3 |pàgines=245–54 |url= http://www.jstor.org/stable/3812794|ref=harv}}</ref> Un report realitzat el 2006 va mostrar que el 20% de la població estudiada va declarar haver tingut algun tipus de sentiment homosexual, tot i que pocs dels participants en l'estudi es van identificar com a homosexuals.<ref name="McConaghy et al">McConaghy et al., 2006</ref>
 
En l'actualitat, la descripció de l'homosexualitat com a orientació sexual es contraposa al sentiment que havia abans al [[occident|món occidental]] que la considerava immoral o patològica. De fet, des de la dècada del 1970, diverses associacions de psicologia, entre les quals l'[[Associació Americana de Psiquiatria]] i l'[[Associació Americana de Psicologia]], van deixar de classificar-la com a trastorn mental; els estudis i les publicacions clíniques modernes argumenten que les atraccions romàntiques, els sentiments i els comportaments homosexuals són quelcom de normal i una variació positiva de la sexualitat humana. Quant a altres societats del món, un estudi del 1950 va reportar que el 70% les considerava una pràctica normal.<ref name=credo1>{{ref-web|url= http://www.credoreference.com/entry/columency/homosexuality |títol=homosexuality | consulta=1 de juny de 2011 |obra= | editor=Ahe Columbia Encyclopedia. |data= |llengua=anglès }}</ref>
 
[[Fitxer:3721 - Gay Pride di Milano, 2007 - Foto Giovanni Dall'Orto, 23-Jun-2007.jpg|miniatura|Dos homes besant-se.]]
Línia 17:
Per a entendre la [[sexualitat humana]] s'han de distingir alguns conceptes que la integren, entre els quals, el [[gènere sexual|sexe biològic]], la [[identitat de gènere]], l'[[afinitat sexo-afectiva|orientació sexual]]<ref name="apa"/> i la [[fluïdesa sexual]].
 
La [[identitat de gènere]] fa referència al sentiment o identificació interna que té una [[persona]] de ser [[home]] o [[dona]]. Segons alguns estudis psicològics, la [[identitat de gènere]] es desenvolupa molt d'hora durant la infantesa, i se solidifica entre els 5 i els 6 anys.<ref name= emedicine>{{ref-web|url=http://emedicine.medscape.com/article/293530-overview |títol=Homosexuality |consulta=15 de gener de 2012 |obra=Homoexuality, Introduction, Definitions, and Key Concepts |editor=Dra. Patricia H Bazemore, et al. |data= 4 d'agost de 2011|llengua=anglès }}</ref> Per a la gran majoria dels homosexuals, la seva [[identitat]] de [[gènere (sociologia)|gènere]] és consistent amb el seu [[gènere sexual|sexe biològic]],<ref name=emedicine/> és a dir, l'home homosexual es veu i es considera a si mateix com a home —i, per extensió, la dona homosexual com a dona— de la mateixa manera que els [[heterosexualitat|heterosexuals]]. Només si la identitat de gènere no s'estableix en una persona, o si és inconsistent amb el seu sexe biològic, es pot experimentar una aflicció psicològica, coneguda com a ''[[disfòria de gènere]]'' en la psicologia i la psiquiatria actuals,<ref name=emedicine/> i en la majoria dels casos és exclusiva dels [[transsexual]]s.
 
L'[[afinitat sexo-afectiva|orientació sexual]] o orientació de gènere, per altra banda, descriu un patró d'atracció durador o permanent, emocional, romàntic i/o sexual cap al sexe oposat, al mateix sexe, a tots dos o a cap. Fa referència als desigs i preferències que té una persona quant a la seva parella sexual i íntima.<ref name=emedicine/> L'orientació sexual es basa en construccions psicològiques conscients i inconscients profundament sostingudes per la persona i, com han mostrat [[Alfred Kinsey]] i altres acadèmics, és una dimensió i no pas una categoria.<ref name=emedicine/> Això vol dir que les persones poden experimentar un rang ampli de preferències i desigs sexuals cap a les persones del sexe oposat i del mateix sexe.