Foca monjo del Mediterrani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he colocat dades actualizades i una introduccio del genere monachus.
m Corregit: "distribuia"
Línia 6:
La '''Foca Monjo del Mediterrani, Llop de Mar, Vedell Marí''' o '''Vell Marí'''<ref>[[Joan Coromines]] escriu '''bellmarí''' fent-lo derivar del llatí VITULUS MARINUS passat pel [[mossàrab]], però aquesta opinió no és compartida per [[Joan Veny]], que documenta la forma no sincopada ''vedell marí'' http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000185%255C00000069.pdf|</ref> (''Monachus monachus'') és una de les tres espècies de foca del gènere ''[[Monachus]]'' (úniques foques que habiten a climes tropicals). Es tracta d'una espècie amenaçada, catalogada per la UICN com en perill d'extinció, de la qual se suposa que, segons les darreres estimacions del 2013, queden uns 600 individus.
 
El gènere ''[[Monachus]]'' es distribuiadistribuïa per l'antiga Mar de Tethys, si bé, amb la deriva continental, el procès d'especiació va fer que l'espècie ancestral se separés en tres espècies: una al Carib (''Monachus tropicalis''), una a l'àrea Mediterrània (''Monachus monachus'') i una tercera a Hawai (''Monachus schauinslandi''). L'àrea de distribucuó de l'espècie mediterrània, comprenia de forma natural tot el [[Mediterrani]], el [[mar Negre]] i les costes atlàntiques d'[[Espanya]], [[Portugal]], el [[Marroc]], Sahara Occidental, [[Mauritània]], [[arxipèlag de Madeira|Madeira]], les Illes Salvatges i les [[Canàries]]. Es posible que també arrivessin a les Açores i a les Illes de Cap Verd. Durant el {{segle|XX|s}}, el seu hàbitat s'ha reduït considerablement i actualment només sobreviuen algunes colònies a [[Grècia]], a les illes de la costa de [[Croàcia]], a [[Turquia]], a les illes [[Chafarinas]], a [[Madeira]], al [[Marroc]] i a [[Mauritània]]. L'any [[1992]], fou abatuda una femella a les [[Chafarinas|illes Chafarines]] i durant uns anys es va creure que, d'aquesta espècie, a tot l'estat espanyol només romania un exemplar, un mascle anomenat Peluso, a qui posteriorment també es va perdre la pista. A les [[Illes Balears]] hi va desaparèixer cap a 1950, després que fos esvaït dels pescadors{{sfn|Alcover|1988|p=140}}, si ve l'any 2008 es va veure un exemplar divagant a la reserva marina de l'Illa del Toro (Calvià, Mallorca) al qual se li ha perdut la pista.
 
El vell marí és una espècie costanera que pot allunyar-se bastants quilòmetres a la recerca d'aliment. Actualment, ocupen costes rocalloses poc alterades i amb nombroses coves que utilitzen per a descansar i donar a llum les seves cries. Antigament, les colònies també se situaven en platges sorrenques. D'adults, assoleixen des de 80 cm a uns 2,4 m de longitud i arriben als 320 kg de pes, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és marró o gris fosc, amb el ventre una mica més pàl·lid. Les cries acostumen a néixer cap a la tardor i entren a l'aigua unes dues setmanes després.