Polifonia (literatura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
En [[literatura]], la '''polifonia''' és un tret de la [[narrativa]], que inclou una diversitat de punts de vista i veus. El concepte fou inventat per [[Mikhail Bakhtin]], basant-se en el concepte de la [[polifonia]] musical. Així doncs, s'entèn per text polifònic aquell en el que cada personatge manifesta, a l'interior del text, la seva manera d'entendre i veure el món, de manera que el lector te una idea de tantes perspectives vitals com personatges principals hi ha. Aquest pensament individual no és relatat per un altre (personatge o narrador) sino que ho fa cada personatge en una situació determinada del relat, on li és inevitable manifertar-ho. És una característica dels textos literaris que presenten pluralitat de veus, que es corresponen amb diverses conciències independents, inconfusibles i no reduïbles entre sí. Cada personatge es així subjecte i no sols objecte del discurs.
Un dels exemples més coneguts de polifonia literària és la prosa de [[Dostoievski]]. Bakhtin va caracteritzar l'obra de Dostoievski com a polifònica, pel fet que, a diferència d'altres novel·listes, no sembla aspirar a una 'visió única', i va més enllà de descriure les situacions des de diversos angles. Dostoievski va crear [[novel·la|novel·les]] plenes de dramatismes, on deixa que es desenvolupin els punts de conflicte i els caràcters amb desigualtats fins a un insuportable crescendo ([[Els
Un altre exemple de novel·la polifònica del segle XX és l'[[Ulisses]] de [[James Joyce]]
| |||