Temps verbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 22031856 de Tenienteramires (Discussió) deixau les expresions originals, per favor Etiqueta: Desfés |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
=== Temps d'indicatiu ===
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (''canto, menges...''). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal. La desinència de la primera persona del singular varia segons dialectes: en català central, nord-occidental i valencià de
*'''[[Imperfet d'indicatiu|Imperfet]]''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (''volia, ballaven....''). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Passat simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet simple'''''): indica accions ja finalitzades. Actualment té, en la majoria de parlars, un ús culte i literari i s'empra sobretot la tercera persona (''féu, digué....''). És el temps que acumula més irregularitats. En valencià
*'''Futur simple''': es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (''cantaré, domiran...''). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
*'''Condicional simple''': Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint se'l denomina '''''futur hipotètic'''''. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (''cantaria, dormiríem...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
Línia 22:
==== Composts ====
*'''Perfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet compost''''' o '''''Pretèrit indefinit'''''): Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva terminació està dins del període de l'enunciació -- aquesta distinció resulta important per a casos com per exemple ''he fet'' (avui, aquest mes, enguany, o alguna vegada amb efectes en el present) contra ''vaig fer'' (ahir, el mes passat, l'any passat, o fa temps i ja sense efectes en el present). Es forma amb l'auxiliar ''haver'' en present i el participi passat del verb conjugat (''he dit, has badat...''). Són correctes, però arcaiques, les formes ''havem'' i ''haveu'': ''havem sortit'', ''haveu vist''.
*'''Passat perifràstic''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet perifràstic'''''): té el mateix ús que el passat simple. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com ''
*'''Plusquamperfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit plusquamperfet'''''): Indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (''havíeu encarregat, havia procurat...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Anterior simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit anterior simple'''''): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés. Es forma amb l'auxiliar en passat simple (''hagué acabat...''). Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
Línia 34:
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que són condició d'unes altres, desigs o fets causals. Es fa servir com a imperatiu en la modalitat negativa.
*'''Imperfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): s'empra per a accions hipotètiques, imaginàries o que expressen desig (''cantés, dormissin/
==== Composts ====
*'''Perfet''' hagi anat (o haja anat)
Línia 42:
*'''Present''': s'utilitza per a donar ordres, sempre que no siguin formulades en modalitat negativa (en aquest cas, es passa al present de subjuntiu). Les formes de la primera persona i la tercera, tant de singular com de plural, són les de present de subjuntiu (''agafa, mirin'' o ''miren...''). En alguns verbs (aquells que no depenen de la voluntat de la persona i, per tant, no podrien tenir pròpiament imperatiu), és l'imperatiu sencer que és agafat del present de subjuntiu (''té'' -''agafa això''-, però ''tingues molta paciència'' que pot estar mamut...).
Les ordres o instruccions formulades en infinitiu amb valor d'imperatiu
== Bibliografia ==
| |||