Casa romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=maig de 2016}}
[[Fitxer:Domusitalica.svg|miniatura|333px|Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada]]▼
La '''casa romana''', '''''domus'''''
▲[[Fitxer:Domusitalica.svg|miniatura|Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica]]
▲La '''casa romana''' (en [[llatí]] ''domus'') fou l'habitacle típic de l'[[antiga Roma]], ben conegut gràcies a l'anomenada [[Pompeia#Casa del Menandre|Casa del Menandre]] (pel nom d'un [[pintura al fresc|fresc]] del poeta [[Menandre d'Atenes|Menandre]] trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa [[ciutat|urbana]] habitual durant la [[República Romana|República]] i l'[[Imperi Romà|Imperi]], a diferència de les [[vil·la|vil·les]], habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (''vil·la suburbana''), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines [[agricultura|agrícoles]] (''vil·la rústica'').
De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a [[Pompeia]], on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels [[patricis]], la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la [[plebs]]) vivien en cases de pisos anomenades ''[[insula]]e''.
Linha 8 ⟶ 7:
== Estructura de la casa romana ==
La ''domus'' constava d'un sol pis, o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
* L'entrada principal solia constar d'un [[vestíbul]] (''vestibulum'') en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta (''ostium'' o ''foris''), la qual donava a un corredor anomenat ''[[Fauces (arquitectura)|fauces]]''.
* L'[[atri (pati)|atri]] (''atrium'') era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (''compluvium'') al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja a l'''[[impluvium]]'', una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament és on hi havia la [[llar]] (''focus''), on es cuinava i menjava, però a les cases de [[Pompeia]] ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als [[lar]]s (el [[larari]] o ''lararium'') i la caixa de cabals. Dues ales (''alae'') a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.
* El ''[[tablinum]]'' estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx del ''pater familias'', on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
* Els ''[[cubiculum|cubicula]]'' o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
Linha 105 ⟶ 104:
Per a cases menys luxoses, no per a edificis públics, es féu un ús abundant de maons assecats al sol (la tova), fins a començaments del {{segle|I|-|s}}. També aquestes parets es cobrien amb estuc, per decoració i per protegir-les de la intempèrie.
En època clàssica aparegué un material nou, millor que el maó o la pedra, més barat, més durable, més fàcil de treballar i de transportar, emprat gairebé en exclusiva per a cases privades, i a nivell general, per a edificis públics. Les parets construïdes a la nova manera (''opus caementicium'') s'aixecaven amb variants de [[ciment]]. Els materials d'aquest ciment depenia del lloc. A Roma s'emprava fang i cendres volcàniques amb pedres com a mínim de la mida d'un puny. De vegades, en comptes de pedra s'utilitzaven fragments de maons i sorra. Com més dura era la pedra, millor quedava el ciment, el millor ciment s'elaborava amb restes de lava, el material amb què generalment es pavimentaven les carreteres. El mètode dels romans per aixecar les parets de ciment és el mateix que el que es continua aplicant avui dia. Primer, a intervals d'un metre a ambdós costats de la futura paret s'hi fixaven unes posts verticals de 13-15 centímetres de grossor i 3-4 metres d'alçada. Fora d'aquests, es clavaven horitzontalment taules de 25-30 centímetres d'amplada. A l'espai intermedi s'hi vessava el ciment semilíquid, que rebia la forma de les posts i els taulons. Quan el ciment s'havia endurit, es retirava l'armadura. Es repetia el procés per aixecar la paret els metres desitjats. El grossor de les parets podia ser des de 18 centímetres d'una casa normal fins als cinc metres dels murs del [[Panteó de Roma]].
Tot i que les parets eren impermeables per al mal temps, solien ser recobertes amb pedra o amb maons cuits al forn (''lateres cocti''). La pedra emprada solia ser el travertí tou, que no estava tan ben adaptada per resistir l'aire lliure com el ciment.
==== Terres i sostres ====
A les cases més modestes el terra (''solum'') de la planta baixa es formava suavitzant la terra entre les parets, cobrint-la amb una capa gruixuda de trossos de pedra, maons, teules i tests i aplanant-la amb un objecte pesat (''fistuca''). Aquest terra es denominava ''pavimentum'', però la paraula gradualment s'emprà per a tota mena de terres.
| |||