Revisió del 13:00, 8 feb 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.448 edits m Bot elimina paràmetres buits de les plantilles Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 02:43, 1 abr 2020 modifica desfés Joan Olives (discussió \| contribucions) 547 edits Cap resum de modificació Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Edició següent →
Línia 10: Nascut el 21 de juny de 1882, [[el Tarròs\|al Tarròs]], en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de vuit.{{sfn\|Finestres\|octubre 2012 \| p= 46-49}} El seu pare era Josep Companys i Fontanet, un terratinent il·lustrat i d'idees liberals, i la seva mare era Maria Lluïsa de Jover, pubilla i única hereva de la baronia de Jover. Quan la mare va morir, cap dels seus fills va voler heretar el títol nobiliari.{{sfn\|Ossorio y Gallardo\|2010\|p=29}} Passa els primers anys al seu poble compartint jocs amb els fills dels pagesos que treballaven per al seu pare, entre els quals [[Salvador Seguí i Rubinat\|Salvador Seguí]], a qui retrobarà més tard a Barcelona.<ref>{{ref-web\|cognom=GRC\|url=http://memoriaesquerra.cat/plana.php?veure=bio&cmb_alf=17\|consulta=14 octubre 2015\|títol=Biografia de Lluís Companys\|obra=Memòria Esquerra\|editor=Fundació Josep Irla\|any=2015}}</ref> AAls nou anys va ingressar al Liceu Poliglot de Barcelona, on va estudiar el batxillerat. Més endavant va ingressar a la universitat per a estudiar la carrera de notariat, però quan ~~aquesta~~ va ser suprimida va estudiar [[dret]] a la [[Universitat de Barcelona]], on coneixeria [[Francesc Layret]].{{sfn\|Finestres\|octubre 2012 \| p= 46-49}} Ja atret per la política, l'any 1900 va fundar a la universitat l'Associació Escolar Republicana amb [[Francesc Layret i Foix]], [[Humbert Torres i Barberà]], [[Josep Maria Espanya i Sirat]], entre d'altres.{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=98}} Segons testimonis contemporanis, l'Associació Escolar Republicana publicà ''La Defensa Escolar'', onen la qual Companys hauria escrit les seves primeres col·laboracions periodístiques, si bé no s'ha trobat cap exemplar d'aquest setmanari. També va ser militant de Joventut de la [[Unió Republicana (1903)\|Unió Republicana]] de [[Nicolás Salmerón y Alonso\|Salmerón]].{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=98}} Companys estava influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la [[Restauració borbònica]] i optà per la participació en la vida política del país. Després dels [[Fets del ¡Cu-Cut!]], el 1906 va participar en la creació de [[Solidaritat Catalana]], seguint Layret i Salmerón. Quan aquest moviment es va disgregar, Companys s'adherí a la [[Unió Federal Nacionalista Republicana]] i va arribar a ser el president de la secció política el 1910.{{sfn\|Finestres\|octubre 2012 \| p= 46-49}} Línia 18: Es va casar amb [[Mercè Micó]] el 16 d'octubre de 1910 a l'[[església de la Concepció (Barcelona)]].<ref>{{ref-web\|url=http://www.memoria.cat/companys/content/certificat-de-matrimoni-entre-llu%C3%ADs-companys-i-merc%C3%A8-mic%C3%B3\|consulta=10 octubre 2015\|títol=Certificat de matrimoni entre Lluís Companys i Mercè Micó\|obra=Memoria.cat}}</ref> Paral·lelament a ~~la seva~~ l'activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, col·laborà en diaris republicans com ''L'Aurora'' i anys més tard en ''[[La Barricada]]'', del qual el 1912 va esdevenir el redactor en cap.{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=98}} Va entrar a formar part del [[Partido Reformista]] de [[Melquiades Álvarez]] i va escriure amb [[Josep Zulueta]], [[Laureà Miró i Trepat]] i [[Eusebi Corominas]] en l'òrgan del partit, ''[[La Publicidad]]'', on va entrar com a reporter entre 1904 i 1905.{{sfn\|Finestres\|octubre 2012 \| p= 46-49}}{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=98}} === Primers càrrecs polítics === Línia 30: Va dirigir el setmanari d'esquerres [[L'Avenir (Sabadell)\|''L'Avenir'']] des d'octubre de 1920 quan [[Francesc Layret]] el va fundar a Sabadell. Va escriure nombrosos articles, sovint relacionats amb la seva activitat a les Corts. També va col·laborar al setmanari ''Federal'' i al diari de la delegació local d'Esquerra Republicana de Catalunya ''El Poble'', ambdós editats a Sabadell.{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=101}} El 1919, la [[Mancomunitat de Catalunya]] va preparar un [[Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919\|projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya]], al qual Companys donava suport. ~~Però~~Tanmateix, les tensions dels sectors obrers, que desemboquen en la [[vaga de la Canadenca]], varen provocar una crisi generalitzada a l'estat i les opcions d'aprovació de l'estatut es van esvair. La intermediació de [[Salvador Seguí i Rubinat\|Salvador Seguí]] va permetre un acord entre els treballadors i la patronal, al qual es van oposar les autoritats militars a Catalunya. Companys, amic de Seguí, va proposar a l'alcalde de Barcelona, [[Manuel Morales i Pareja]]''',''' que s'adrecés formalment al govern espanyol per tal que «obligués els patrons a complir el que havien pactat». L'ajuntament no va fer-ne cas i Companys va acusar els membres del govern municipal d'[[Esquirol (economia)\|esquirols]], un fet que li va suposar la ~~seva~~ detenció fins a final de la vaga.{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2003\|p=100}} La implicació de Companys a favor dels obrers el va situar en el punt de mira del governador civil [[Severiano Martínez Anido]],{{sfn\|Solé i Sabaté\|Villarroya\|2006\|p=116 – 118}} que va ordenar la seva detenció el 20 de novembre del [[1920]] juntament amb altres sindicalistes, com [[Salvador Seguí Rubinat\|Salvador Seguí]] i [[Martí Barrera i Maresta\|Martí Barrera]], fins a un total de trenta-sis persones. Deportat Companys al [[castell de la Mola]] ([[Maó]]), quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la ~~seva~~ defensa com a advocat, aquest fou assassinat per un pistoler a sou dels [[Sindicats Lliures]].{{sfn\|Finestres\|octubre 2012 \| p= 46-49}} ==== Diputat per Sabadell ====

Lluís Companys i Jover: diferència entre les revisions