Favara: diferència entre les revisions

El poble està situat a lesla faldesfalda del vessant nordseptentrional de la [[serra de Corbera]].

La superfície del terme té forma romboïdal, molt accidentada, amb un petit sector al nord-est que penetra en la plana litoral del delta del [[Xúquer]], cobert de marjals. Les altures principals són: ''delsels Germanells'' (589 m)<ref>{{Ref-llibre|editor=Juan Piqueras Haba (director) |cognom= |nom= | cognom2= |nom2= |capítol= Favara|títol= Geografia de les comarques valencianes|llengua= valencià|volum= vol. IV|editorial= Foro Ediciones, S. L.|lloc= València|data= 1995|pàgines= 304 - 305|isbn= 84-8186-022-2|citació= |ref= }}</ref> i el ''Pic de la Mola'' (625 m), tots dos [[Vèrtex geodèsic|vèrtexs geodèsics]] de tercer ordre. Drenen el terme els barrancs ''dels Germanells'', de l'''Infern'', de Borja, del Fondo i de la Sima.

Des de [[València]], s'accedeixarriba a aquesta localitatFavara a través de la [[N-332]]. Els municipis limítrofs són [[Alzira]], [[Cullera (Ribera Baixa)|Cullera]], [[Llaurí]] i [[Tavernes de la Valldigna]].

El reconegut filòleg [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] afirmà que el topònim Favara prové del mot àrab "''fawwara"'', que significa "'la font"' o "'l'ullal"', pelsdegut nombrosesals nombrosos brolladors d'aigua subterrània situatsque hi ha al nord-est del poble, ja en zona marjalenca, a la planícia litoral al delta del Xúquer. Altres autors creuen que el nom pot vindreprovindre de la tribu dels "[[Hawwara]]",<ref>{{cita llibre|cognom=Barceló|nom=Carme|títol=Noms aràbics de lloc |llengua=valencià|lloc=Alzira|pàgines= 111|editorial=Bromera|isbn=978-84-9824-650-6|col·lecció=Col·lecció Essencial|data=2010}}</ref> que ocuparen aquestesel terreslloc des del {{segle|VIII|s}}. La població és pos­terior a la conquesta del [[regne de València]] feta per [[Jaume I]], no apareixent Favara en cap document escrit fins després del Repartimentrepartiment. Tampoc no hi ha referències de civilitzacions de l[[Edat del Bronzebronze|l'edat del bronze]] o de la romanització.

La Favara d'aleshoresva depèndependre del castell del Barranc, com coneixen el d'[[Castell d'Alfàndec|Alcalà d'Alfàndec]], també anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribueixencontribuïen a pal·liar els deutes del rei i de l'Infant Pere, que havia donat els poblats d'Alfàndec de Marinyén als jueus Vives Abenvives i els seus hereus, i el castell a l'escrivà Perot de Sent Climent.

Més tard, ell'any [[1275]], el [[Feudalisme|feu]] va passar a mans de [[Constança de Sicília|Constança (Anna) de Sicília]]. Ja fundat en [[1297]] el [[monestir de la Valldigna]] per [[Jaume el Just]], i deixat en mans del monjos de [[Santes Creus]]. La dependència d'Alcudiola d'Alfándec té per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la [[Valldigna]], corrent vicissituds paral·leles a Alfulell, Massalalí, [[Benifairó de la Valldigna|Benifairó]], l'Ombria, el Ràfol, [[Simat de la Valldigna|Simat]], [[Tavernes de la Valldigna|Tavernes]] i La Xara.<ref>Analitzades en fascicles de la col·lecció "Història dels Pobles". </ref> D'aquestaquella tempsèpoca només ens queda a Favara l'ermita de Sant Llorenç.

L'Alcudiola, dita també "de Favareta", fou separada en [[1547]] del Ráfol d'Alfàndec, i Favara d'aquella, estant poblades ambdós per [[Moriscos|moriscs]], sent erigida parròquia per [[Sant Joan de Ribera]] l'any [[1568]]. L'Alcudiola de Favara fou repobla­da, després de l'[[expulsió dels moriscs]], en 1616. Favara encara seria possessió de Corbera, abans que quedaràquedara deserta totalment per la dita expulsió de moriscs l'any 1609, que van eixir pel Grau i [[Dénia]] cap a l'[[Àfrica]].

La població tenia aleshores 22 focs de musulmans [[Al-Àndalus|andalusins]], dedicats a l'agricultura i l'artesania i que conservaven la [[Islam|religió islàmica]], malgrat els baptismes forçats estipulats a la pragmàtica del 1526, i parlant la seua llengua, l'[[algaravia]], encara que el seu ús i el costum jurídic musulmà eren prohibits des del 1567.

Favara pertangué fiscalment de la fillola de la Valí d'Alfándec l'any 1602, amb Llaurí, Beniomer, L'Alcúdia, Massalalí, Tavernes, l'Ombria, Benifairó i Simat. Expulsats els moriscs, el poble pateixpatí la seua absència, sobretot en el cultiu de l'arròs, que no va tenir collita aquell any. L'any 1611 Favara ésva ser repoblada per famílies cristianes, atorgant-li [[carta de poblament]] al lloctinent de [[Sardenya]], [[Francesc Carles de Borja|Carles de Borja-Centelles i de Velasco]], VII [[ducat de Gandia|duc de Gandia]], marqués de Llombai i [[comte d'Oliva]], el [[10 de juliol]] de [[1611]], mitjançant el seu procurador Carles de Rodar i actuant de notari Josep Maria Ortiz.

Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa Dòria nasqué [[Francesc Dídac Pasqual de Borja|Francesc de Borja-Centelles i Dòria]], hereu deis títols i territoris paterns. Els 22 pobladors que son pare va establir a Favara mantingueren una població estable durant molt de temps, carja que en [[1715]] la població no superava els 31 veïns, i això es devia sobretot a les malalties sofertesrelacionades pelamb cultiu d'arròs a la marjal.

Favara passa després als barons de [[Benifallim]] i senyors de [[Senija|Cenija]] i [[Ròtova]], els quals arribenarribaren a edificar un castell, del qual encara queden res­tes. Fins al 1707 el poble pertanypertangué administrativament a la [[governació de Xàtiva]], anomenada també "dellà Xúquer", des de l'any [[1306]].<ref>{{Ref-llibre|editor= |cognom= Vidal Pérez|nom= Lluís| capítol= Favara|títol= Gran Enciclopedia de la C V|llengua= castellà|volum= vol. VI|editorial= Prensa valenciana|lloc= València|data= 2005|pàgines= 294 - 295|isbn= 84-87502-53-9}}</ref>

A partir de ladels [[decrets de Nova Planta]] pertangué al corregiment d'[[Alzira]], fins al [[1831]]. Dos anys després l'estat espanyol fou dividit en províncies. Al llarg de 1734 començacomençà a bastir-se l'església parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, a despeses del senyor de Ròtova i Favara, Miquel Escrivà i Faus, acabant-se el retaule de l'altar major i entronitzant-se la imatge del sant l'any [[1748]]. L'arquebisbe [[Andrés Mayoral Alonso de Mella|Andreu Mayoral Alonso de Mella]], amb la seua política de sanejament del cult i inversions en obres, va decorar-la a l'estil renaixentista[[Renaixement|renaixentiste]], de l'any [[1737]], acabant-se totalment l'edifici parroquial l'any [[1760]]. Set anys més tard homla parròquia de Favara es va declaradeclarar independent de la de l'Alcudiola la parròquia de Favara.

Donats els preus alts de l'arròs, Favara coneixconegué un increment de població, encara que per la gran mortaldat, a causa del cultiu arrosser, l'augment a penes es notava ennotar. lL'augment absolut. Elany [[1794]] Favara tétenia 90 habitants. El botànic [[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Antoni Josep Cavanilles]]] ens diuescrigué que "«''ya quedarían pocos brazos para el cultivo'' (de l'arròs) ''sin los advenidizos"''», i encara aen les mateixes "''Observaciones"'' afegeixafegia que "«''en Favareta se renuevan'' (els pobladors) ''como en plaza sitiada por enemigos y las rebeldes tercia­nas talan a los vivientes"''».

Durant aquestosaquells anys els de [[Ròtova]], ja comtes des del 1799, realitzarienrealitzaren noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicció senyorial, a finals del [[segle XVIII]], a mans del tinent coro­nel Llorenç Bou de Penya-Roja i Cisternes d'Oblites, òlim Escrivá i Martínez de la Raga, heretant-los tots els títols i possessions els Rodrigo i els Rovira, barons d'Antella i d'Uixola, sense participar Favara en cap esdeveniment històric remarcable.

El cens de l'any [[1860]] ens dónaindica 447 habitants, i és a partir d'aquestaquell any que la població començava començar a créixer, tenint així 783 veïns l'any [[1900]], sobretot ena augmentarconseqüència elde l'augment del cultiu de la taronja, les hortalisses i l'arròs, que ara com ara són encara les fonts de riquesa econòmica de Favara. Als 10 anys el poble tétenia 168 cases habitades, amb un augment de 200 habitants, superanti superava en un 35% els naixements a les defuncions.

Instal·latlats l'[[enllumenat públic]] de [[Acetilè|gas acetilèacetilé]] i fent-se totes les noves voreres a Favara, aquestala localitat va entraentrar en la modernitat, continuanti va continuar incrementant-se la població, que viuvisqué al llarg del segle XX en pau, dedicada a l'agricultura i alguna indústria: plàstics, formigó, ferreria, mobles i agroalimentària;. FavaraEl témunicipi eltenia, l'any 1930, 1.251 habitants, i trenta anys després 1.679, encara que la forta emigració de mà d'obra cap a [[França]] fafeu estable el cens, deturant l'increment des de 1965, carja elque l'any 1970 sónhi havia 1.651 veïns. Cap variable històrica endògena afecta especialment Favara, com per a fer-ne referència, llevat que sofreixva patir amb la depressió de principis de segle un enduriment social, crisi que com a altres pobles de la Ribera duuva dur a l'atomització del republicanisme.

D'altra banda, Favara contacompta ara com ara dels serveis que d'una població moderna requereix, alguns d'ellsdels quals mancomunats amb la comarca.

BasadaL'economia de Favara s'ha basat tradicionalment en l'agricultura. Els cultius principals són de regadiu: [[taronja (fruita)|taronges]], [[hortalissa]] i [[arròs]].

DimecresEl mercat té lloc els dimecres.