Pauline Viardot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Pauline García''', '''Viardot''' de casada ([[París]], [[18 de juliol]] de [[1821]]—[[París]], [[18 de maig]] de [[1910]]), va ser una [[mezzosoprano]], pedagoga i compositora francesa.
Filla de [[Manuel del Pópulo Vicente García|Manuel García]], cèlebre [[tenor]] de l'època, i de la soprano [[Joaquina Briones]]; germana de la també mezzosoprano [[Maria Malibrán]] i de [[Manuel Patricio Rodríguez Sitches]] i, per tant, cosina de la també cantant i compositora [[Antonia Sitcher de Mendi]]. Casada amb el crític i director del [[Théâtre des Italiens]], [[Louis Viardot]], amb qui tingué quatre fills: [[Louise Héritte-Viardot]] (compositora), [[Paul Viardot]] (violinista), Marianne (pintora) i Claudie. Gràcies als consells de [[George Sand]], Pauline començà els estudis de música pel piano sota la batuta de [[Franz Liszt]]. Més tard, complementant la seva carrera de cantatriu, va actuar freqüentment com a pianista, moltes vegades a quatre mans amb la no menys cèlebre [[Clara Schumann|Clara Schumann-Wieck]].
Línia 8:
Amiga d'[[Hector Berlioz]] (que va recompondre per a ella l<nowiki>'</nowiki>''Orphée'' de [[Gluck]] el 1859), de [[Meyerbeer]] (que li oferí el seu rol més impactant: Fidès, en ''[[Le Prophète]]'', 1845; cap cantatriu, fins avui, excepte, potser, [[Marilyn Horne]], no ha sabut abordar-lo en la seva integritat), de [[Charles Gounod]] (''Sapho'' i la seva ària sublim "Ô ma lyre immortelle" va ser composta expressament per a ella), de [[Camille Saint-Saëns]], de [[Frédéric Chopin]] (que admirava la seva habilitat al piano), reunia tots aquests personatges al seu hotel particular del [[Quartier Latin]] de París.
El 1855 havia adquirit, amb el sacrifici d'una part consistent de la seva fortuna, la partitura autògrafa de ''Don Giovanni'' de Mozart (del qual ella cantà el rol de Zerlina a Sant Petersburg). Aquesta "relíquia" musical fou a la vegada l'objecte de pelegrinatge de part dels grans noms de l'època i motiu de noves coneixences.
Viardot fou amiga fidel del gran escriptor rus [[Ivan Turguénev]]. Les seves residències de camp, a Bougival, separades però construïdes al mateix terreny, han estat avui transformades en museus. La naturalesa veritable de la seva realitat és difícil de saber: era amor, era admiració?
Línia 16:
Geni musical i teatral, Viardot, desapareguda quasi nonagenària en l'era del gramòfon, s'emportà a la tomba el so de la seva veu, que Camille Saint-Saëns comparà, per sinestèsia, a un gust: el de les taronges amargues. Ell li dedicà la seva òpera ''[[Samson et Dalila]]'' (1877).
Viardot encoratjà joves talents tals com [[Charles Gounod]], [[Gabriel Fauré]] i [[Jules Massenet]]. Si el seu nom està assegurat en la història, és gràcies a la força del seu intel·lecte i a l'extensió sobresortint del seu talent.
== Alumnes ==
Línia 74:
x Georges Chamerot
Editor
== Obra<ref>{{Ref-llibre|cognom=Harris|nom=Rachel Miller|títol=The Music Salon of Pauline Viardot: featuring her salon opera "Cendrillon"|url=http://etd.lsu.edu/docs/available/etd-04082005-095548/|edició=Tesi doctoral|llengua=|data=2005|editorial=Louisiana State University|lloc=Baton Rouge|pàgines=|isbn=|oclc=60545918}}</ref> ==
Viardot va començar a compondre quan era jove, sense intenció d'esdevenir compositora. Va escriure les seves obres sobretot com a peces privades per als seus estudiants, amb la intenció de desenvolupar les seves habilitats vocals. El gruix de les seves composcions corresponen al seu retir a Baden-Baden. De tota manera, les seves obres tenien una qualitat tan professional que [[Franz Liszt]] va declarar que, amb Pauline Viardot, el món havia trobat una dona compositora de geni. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Steen|nom=Michael|títol=Enchantress of Nations: Pauline Viardot - Soprano, Muse and Lover|url=https://www.amazon.co.uk/dp/1840468432/ref=rdr_ext_tmb|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Icon Books Ltd.|lloc=Cambridge|pàgines=|isbn=9781840468434}}</ref>
Havent estudiat amb Liszt i el compositor i teòric [[Anton Reicha]], Viardot era també una gran pianista i una música professional tot terreny. Entre 1864 i 1874 escrigué tres òperes de saló (''Trop de femmes'' (1867), ''L'ogre'' (1868), i ''Le dernier sorcier'' (1869), totes amb llibrets d'[[Ivan Turguénev|Ivan Turgénev]]) i uns cinquanta ''lieder''. Les dues òperes de saló restants (''Le conte de fées'' (1879) i ''Cendrillon'' (1904; quan tenia 83 anys) tenien llibrets escrits per ella. Són òperes petites en dimensions, tanmateix, són escrites per a cantants qualificats i part de la música és difícil d'interpretar.
'''Òperes'''
* ''Trop de femmes'' (Ivan Turgenev, 1867)
* ''L'ogre'' (Turgenev, 1868)
* ''Le dernier sorcier'' (Turgenev, 1869)
* ''Le conte de fées'' (1879)
* ''Cendrillon'' (1904)
'''Obra coral'''
* ''Choeur bohémien''
* ''Choeur des elfes''
* ''Choeur de fileuses''
* ''La Jeune République''
'''Cançons'''
* ''Album de Mme Viardot-Garcia'' (1843)
* ''L'Oiseau d'or'' (1843)
* ''12 Mazurkas per a veu i piano,'' basades en obres de [[Frédéric Chopin]] (1848)
* ''Duo'', 2 veus i piano (1874)
* ''100 cançons,'' incloent 5 ''Gedichte'' (1874)
* ''4 Lieder'' (1880)
* ''5 Poésies toscanes,'' L. Pomey (1881)
* ''6 Mélodies'' (1884)
* ''Airs italiens du XVIII siècle'' (trans. L. Pomey) (1886)
* ''6 chansons du XVe siècle''
* ''Album russe''
* ''Canti popolari toscani''
* Arranjaments vocals d'obres instrumentals de Johannes Brahms, Joseph Haydn i Franz Schubert
'''Obra instrumental'''
* ''2 airs de ballet'' per a piano (1885)
* ''Défilé bohémien'' per a piano a 4 mans (1885)
* ''Introduction et polonaise'' per a piano a 4 mans (1874)
* ''Marche militaire'' per a 2 flautes i piccolo, 2 oboès i 2 cors de metall (1868)
* ''Mazourke'' per a piano (1868)
* ''6 morceaux'' per a violí i piano (1868)
* ''Second album russe'' per a piano (1874)
* Sonatine per a violí i piano (1874)
* ''Suite arménienne'' per a piano a 4 mans
== Bibliografia ==
| |||