Edat antiga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Enllaços |
||
Línia 21:
Alguns autors culturalistes fan arribar l'[[antiguitat tardana]] europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels [[regnes germànics]] des del {{segle|V|s}}), o ideològiques, religioses (substitució del [[paganisme]] politeista pels [[monoteisme]]s teocèntrics): el [[cristianisme]] -segle IV-, i posteriorment l'[[islam]], [segle VII, filosòfiques ([[filosofia antiga]] per la [[filosofia medieval|medieval]]) i artístiques (evolució des de l'[[art antic]] -clàssic- cap a l'[[art medieval]], [[art paleocristià|paleocristià]] i [[preromànic]])].<ref> Edward Gibbon, Fustel de Coulanges i Perry Anderson (''op. cit.''); [[Henri Pirenne]]''Mahoma i Carlemany''. </ref>
Les civilitzacions de l'antiguitat són agrupades geogràficament per la historiografia i l'arqueologia en zones en què diferents pobles i cultures van estar especialment vinculats entre si, tot i que les àrees d'influència de cadascuna d'aquestes van arribar en moltes ocasions a interpenetrar-se i a anar molt més lluny, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'[[Imperi Persa|Imperi persa]], el d'[[Alexandre el Gran]] i l'[[Imperi Romà]]), talassocràcies ('govern dels mars') o [[rutes comercials]] i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre limitades pel relatiu aïllament entre si (obstacles dels [[
== Antic Orient ==
|