Sueca: diferència entre les revisions

'''Sueca''' és una [[ciutat]] i municipi del [[País Valencià]], capital de la comarca de la [[Ribera Baixa]]. El seu origen radica en una alqueria àrab. La ciutat es dedica principalment al cultiu de l'arròs; de fet, es considera que aquestaen esta zona podria serhaver-hi l'origen de la [[paella|paella valenciana]].

Situat en la comarca de la [[Ribera Baixa]], de la qual és capital i lael municipi més pobladapoblat. El seu terme municipal, bastant més extens que els de la resta de la seua comarca, forma part del [[Parc Natural de l'Albufera de València|Parc Natural de l'Albufera]]. El relleu el constitueixconstituïx una immensa plana formada pels sediments del [[riu Xúquer]], que han reblertreblit la zona en èpoques molt recents i que en la seua part més septentrional acaben per confondre's amb les aigües de [[l'Albufera]] formant un terreny pantanós. Sorgeix delAl mig d'aquestaesta plana emergix un turó[[Turó|tossal]], la [[Muntanyeta dels Sants]], de 27 metres de cota màxima, que va ser declarada microreserva el [[2005]], i és l'única afloració rocosa del terme municipal en terra ferma. El [[marmunicipi Mediterrani]] banya elsté 8 kmquilòmetres de costa delsal quals[[mar gaudeix el terme municipalMediterrani]].

S'accedeixPer a aquesta localitatcarretera, des de València, s'accedix a Sueca prenent la V-31 i posteriorment la N-332. També s'hi pot arribar en ferrocarril, a través de la [[Línia 1 (Rodalies València)|línia C1]] de [[Rodalia de València]].

El clima de la localitat és de transició del [[clima mediterrani|mediterrani]] típic. La particularitat de trobar-se en la franja la fa més irregular en precipitacions anuals que en les zones circumdants a més d'acumular quasi 100 mm més de precipitació en l'extrem sud degut en part a la retenció nuvolosa de la [[serra de Corbera]] i en part al fet que les [[gota freda|gotes fredes]] solen tindre més acte de presència i més intensitat en aquestaesta zona; de fet, no és difícil veure que plou en el nucli urbà mentre que al [[El Perelló (Sueca)|Perelló]] no ho fa o fins i tot estiga assolellat en episodis de [[gregal]] sent més erràtic en situacions de [[llevant]] pur i sense rellevància per a la resta de vents ni tempestes estiuenques. Rares vegades hi ha precipitacions destacables amb vent de [[ponent (vent)|ponent]].

Quant a la temperatura, la poca variació de cotes que van de 0 a 27 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]] fa que no hi haja grans diferències dins del seu terme municipal, exceptuant nits hivernals anticiclònques on poden tindre un nombre de gelades una mica superior a la resta del terme municipal. També cal destacar el vent marítim que, en règim de brises dèbils o vent tèrmic, podenpot rebaixar uns graus a la zona costanera a l'estiu i de la mateixa manera una pitjor sensació tèrmica a l'hivern, encara que es tinga un nombre inferior de gelades, també les màximes es veuen reduïdes, donant un clima una mica diferent en el [[El Perelló (Sueca)|Perelló]] i la zona dels Marenys.

El nom de Sueca prové del mot àrab "''suayqa"'' que significa 'mercat petit', encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al paleolític superior.

La ciutat, que va ser donada a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Orde de Sant Joan de l'Hospital]] ell'any 1157 per [[Ramon Berenguer IV]], quedaquedà incorporada a la civilització cristiana occidental amb [[Jaume I]] i l'[[Orde de l'Hospital]], que atorgà Carta[[carta de Poblamentpoblament]] elal febrer de 1245. Qui poblà les terres de Sueca foren unes setze famílies de [[Tarragona]].<ref name="ep_gen">{{ref-notícia|títol=Un gen con historia|publicació=El País|url=https://elpais.com/diario/2004/11/15/sociedad/1100473206_850215.amp.html|consulta=28 juliol 2017|data= 15 novembre 2004}}</ref>

En 1337, [[Pere el Cerimoniós]] autoritzà el mercat local, i per [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]] en 1457 es construeixconstruí la séquia Major i es regularegulà la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hagué Convent de PP. Franciscans.

Des del [[segle XIV]] Sueca disposa d'un Consell Municipal propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia. La seua independència militar no arribaria fins a l'any 1607, quan es va deslligar definitivament del [[castell de Cullera]]. Així mateix, van tindre lloc a Sueca diversos fets d'armes durant l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]], uns dels més destacats va ser la [[Revolta de les Germanies|Guerra dels Agermanats]].

Va esdevenir [[Ducat de Sueca|ducat]] ell'any 1803, sent el primer duc [[Manuel Godoy]], favorit de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. Les muralles es van construir ell'any [[1838]].

El [[12 d'agost]] de [[1902]] el [[Papa]] [[Lleó XIII]] declarà a la Verge de Sales patrona canònica de la ciutat de Sueca. La ciutat alberga des del [[1961]] el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana.

* '''Ermita de la muntanyeta dels Sants de la Pedra'''. Any [[1613]]. Des d'ací es té una vista panoràmica de l'Albufera. Té un atri amb arcades ogivals del gòtic de reconquesta (s.[[segle XIII]]), l'altar és neoclàssic. Conté les imatges dels Sants de la Pedra, [[Abdó i Senén, màrtirs|Sant Abdó i Sant Senent]] del segle XVII, així com ceràmica i vidrieres variades.

* '''[[Asil d'ancians de Sueca|Asil d'ancians]]'''. Edifici construït en [[1919]] en un estil modernista-[[mudèjar]]. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment està regentat per les ''Hermanitas de los Ancianos Desamparados'', orde religiós dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre ''Lección de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados'', de J. V. Yago, que reflecteixreflectix el gran valor del treball quefet realitzenper aquestesles religioses.

* '''Casa de Pascual Fos''', també coneguda com a Casa Meseguer. Aquesta casa dD'estil modernista, està ubicada al costat de la Casa de Joan Fuster, i era la seu de la Biblioteca Suecana fins que els seus fons es traslladaren al nou edifici de la Biblioteca Municipal, al rehabilitat Molí Fariner.

Des de la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals elde l'any [[1979]] s'han anat alternant al capdavant de l'ajuntament de Sueca diversos partits: [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]], [[PSPV-PSOE]], [[CDS]] i [[BLOC]], entre altres. Mai ha tingut un alcalde del [[PP]].

Sueca és una ciutat fortament lligada a la cultura i l'art. En l'àmbit de les arts escèniques, laLa Mostra Internacional de Mim (MIM) és l'esdeveniment amb major repercussió, i amb un reconeixement internacional en aquest l'àmbit artísticde les [[Arts Escèniques|arts escèniques]]. La companyia [[Maduixa Teatre]], nascuda a Sueca, ha aconseguit estabilitzar amb un seguit d'espectacles interpretats internacionalment, i multitud de premis per la seua trajectòria. Sueca compta amb diverses associacions locals dedicades al teatre, a més, les comissions falleres organitzen els ja tradicionals concursos de [[Sainet|sainets]] i ''playbacks'' acostant a la ciutadania a aquest l'àmbit artístic.

Pel que fa a la música, Sueca compta amb dos conservatoris autoritzats de música que nodreixen anodrixen les seues bandes de música aixíi comles xarangues. La Societat "Ateneu Musical" de Sueca també integra una agrupació coral, el Cor "Echo Vocis". També cal destacar la Mostra Sonora de Sueca, on es dóna difusió a la música contemporània així com l'art sonor en general. Sueca compta a més amb un notable nombre de músics de pop, rock o heavy metal que formen o han format part de bandes amb discos editats i orquestres, la gran majoria procedents del desaparegut Orfelinat Music Club: Orquesta Montecarlo, Metal Mareny, Héctor Roldán, Salva, The Garrophones, Piel de Serpiente, Inòpia, Babylon Rockets, Eskualida, Perrera, Traum, Influence, L'espera, Enderrocks, entre altres. Sueca compta a més amb el certamen Cim Sueca, dirigit a produccions cinematogràfiques de baix pressupost. Sueca, al terreny gastronòmic, disposa del [[Museu de la Xocolata de Sueca|Museu de la Xocolata]], on es mostra el procés més primitiu d'elaboració manual de la [[xocolata]].

* [[Festa de l'arròs|Festa]] i fira de Sueca, declararades de interés turístic autonòmic. Al setembre se celebren les festes patronals del municipi, dedicades al Crist de l'Hospitalet (primer diumenge anterior a la festivitat de la Verge) i a la Mare de Déu de Sales, que se celebra el [[8 de setembre]]. En elles destaca la processó general, acompanyada de grups de dansa i cants antics, representants de confraries, personatges bíblics, etc.; Peròperò també poden trobar-se activitats més lúdiques, com ara el [[Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca]], de gran interés turístic, en el qual es rendeixret tribut a l'arròs de la zona.

* Altres festes que també gaudeixen de gran tradició a Sueca són les [[Falles]] de Sueca, d'interés turístic local, plantantdurant unles totalquals es planten als carrers de 16la monumentslocalitat enun elstotal seusde carrers16 monuments. També podem destacar "El Porrat de Sant Antoni" (18 de gener), el romiatge del 29 de juliol, la Setmana de Sant Roc, la Setmana Santa o "els Tirades".