Oceà Antàrtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: adobant enllaços trencats a la GEC
m Manteniment de plantilles
Línia 9:
| illes = Illes de Balleny, de Bouvet, Joinville, Orcades del Sud, de Pere I, de Scott, Shetland del Sud.
}}
L''''oceà Antàrtic''' (també anomenat '''oceà Glacial Antàrtic''') és la massa d'aigua que envolta el [[Antàrtida|continent antàrtic]]. És el quart més gran del món (només és més petit l'[[oceà Àrtic]]) i l'últim que va ser definit, ja que no fou fins a la [[primavera]] de l'any [[2000]] que l'[[Organització Hidrogràfica Internacional]] va definir un cinquè oceà a partir de les porcions meridionals dels oceans [[oceà Atlàntic|Atlàntic]], [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Pacífic|Pacífic]]. El nou oceà s'estén des de la costa de l'[[Antàrtida]] fins als 60 graus de latitud sud, que coincideix amb el límit del [[Tractat Antàrtic]].<ref name="theice">{{ref-llibre|cognom = Pyne|nom = Stephen J.|títol = The Ice: A Journey to Antarctica|editorial = University of Washington Press|any = 1986|citació = (Un estudi de l'exploració antàrtica, ciències de la terra, casquet glaciar, estètica, literatura i geopolítica)|llengua = anglès}}</ref><ref name="nsf.gov1">{{ref-web|url = http://www.nsf.gov/od/opp/antarct/anttrty.jsp|títol = El Tractat Antàrtic, article 6|llengua = anglès}}</ref><ref name="Young2015Oceans">{{ref-llibre|autor=Jonah Young|títol=How Many Oceans Are There?|url=https://books.google.com/books?id=e--_BgAAQBAJ&pg=PA45|data= 20 febrer 2015|editorial=Ice Press|pàgines=45–|id=GGKEY:Q42UCFTXR98}}</ref>
 
== Geografia ==
Línia 63:
 
=== Efecte de ventilació ===
L’aigua antàrtica del fons (''Antarctic bottom water'' en anglès, AABW) és la més densa, la més freda i la més oxigenada de totes les aigües dels oceans. Segons algunes opinions, cal considerar-la “la ventilació de les aigües profundes” de tot el món.<ref name="Young2015">{{ref-llibre|autor=Jonah Young|títol=Southern Ocean: Oceanographer's Perspective|url=https://books.google.com/books?id=W7wJBgAAQBAJ&pg=PA38|data= 2 gener 2015|editorial=Ice Press|pàgines=38–|id=GGKEY:7J94AUHCSRW}}</ref>
 
== Clima ==
Les [[Temperatura|temperatures]] de l'aigua varien entre els 10 [[Grau Celsius|°C]] i els -2 °C.<ref name="DavidSaucède2015">{{ref-llibre|autor1=Bruno David|autor2=Thomas Saucède|títol=Biodiversity of the Southern Ocean|url=https://books.google.com/books?id=Al4pBgAAQBAJ&pg=PA20|data= 20 octubre 2015|editorial=Elsevier Science|isbn=978-0-08-100485-2|pàgines=20–}}</ref> Les [[Tempesta|tempestes]] ciclòniques viatgen cap a l'est a través del continent i sovint són intenses a causa del contrast de temperatura entre el [[gel]] i el mar obert. L'àrea d'oceà des d'aproximadament 40 graus de [[latitud]] sud fins al [[cercle polar antàrtic]] té els [[vent]]s més forts de mitjana que es troben a la Terra. A l'[[hivern]] l'oceà es glaça cap enfora fins als 65 graus sud de latitud al sector Pacífic i els 55 graus al sector Atlàntic, amb les temperatures de superfície que baixen molt per sota dels 0 graus; a alguns punts costaners els vents intensos persistents de l'interior mantenen la línia de costa sense gel durant l'hivern.
 
La [[banquisa]] és el [[gel]] marí de prop d'un metre de fondària que es forma al voltant del continent antàrtic, i oscil·la entre un mínim de 2,6 milions de quilòmetres quadrats al març a fins a un màxim de 18,8 milions de quilòmetres quadrats al setembre. El [[corrent circumpolar antàrtic]], de 21.000 km de llargària, envolta completament l'Antàrtida i es mou de manera permanent ver l'est. És el [[corrent marí]] més gran del món, i porta 130 milions de [[Metre cúbic|metres cúbics]] d'aigua per [[segon]], 100 vegades més que tots els [[riu]]s a la Terra junts. Les [[Onada|onades]] poden ser molt elevades. Els [[iceberg]]s antàrtics poden tenir mides imponents, arribant a uns quants quilòmetres, i són un perill per a la [[navegació]].
 
== Recursos naturals ==
Jaciments de gas i de petroli probablement grans i possiblement enormes als marges continentals; nòduls de [[manganès]];<ref name="Anderson1999">{{ref-llibre|autor=J. B. Anderson|títol=Antarctic Marine Geology|url=https://books.google.com/books?id=f9YqF73oe4IC&pg=PA153|data= 28 setembre 1999|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-59317-5|pàgines=153–}}</ref> dipòsits de sorra i grava; pesca abundant. El [[gel]] que cobreix l'[[Antàrtida]] és la reserva més gran d'[[aigua dolça]] del món, amb gairebé un 81% del total. A l'oceà Antàrtic s'hi troben grans poblacions de [[krill]]<ref name="KarleskintTurner2012">{{ref-llibre|autor1=George Karleskint|autor2=Richard Turner|autor3=James Small|títol=Introduction to Marine Biology|url=https://books.google.com/books?id=uBXTCQAAQBAJ&pg=PA436|data= 26 abril 2012|editorial=Cengage Learning|isbn=1-133-36446-2|pàgines=436–}}</ref><ref name="El-Sayed1994">{{ref-llibre|autor=Sayed Z. El-Sayed|títol=Southern Ocean Ecology: The BIOMASS Perspective|url=https://books.google.com/books?id=A5vBfEiZpvkC&pg=PA247|data= 24 febrer 1994|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-44332-6|pàgines=247–}}</ref> i diverses espècies de [[Peix|peixos]].
 
== Éssers vius ==
Línia 77:
[[Fitxer:Gorfou macaroni.jpg|miniatura|[[Pingüí de cresta daurada]] (''[[Eudyptes chrysolophus]]'')]]
[[Fitxer:Arctocephalus gazella male.JPG|miniatura|[[Mascle (biologia)|Mascle]] d'[[ós marí antàrtic]] (''[[Arctocephalus gazella]]'')]]
Hi té poques [[espècies]] d'animals i vegetals, però, en canvi, llurs [[població (biologia)|poblacions]] hi són molt nombroses (especialment les d'[[porífer|esponges]], les quals sembla que són tan abundants com en els mars de [[clima tropical]]). A més, hi podem trobar tant éssers molt petits (com ara, el [[fitoplàncton]] i el [[krill]]) com els més grossos que han existit mai al nostre planeta (el [[rorqual blau]] -''[[Balaenoptera musculus]]''-).<ref name="ThinkQuest"/><ref name="PerrinWürsig2009">{{ref-llibre|autor1=William F. Perrin|autor2=Bernd Würsig|autor3=J.G.M. 'Hans' Thewissen|títol=Encyclopedia of Marine Mammals|url=https://books.google.com/books?id=2rkHQpToi9sC&pg=PA122|data= 26 febrer 2009|editorial=Academic Press|isbn=978-0-08-091993-5|pàgines=122–}}</ref>
 
=== Flora ===