Danzón núm. 2: diferència entre les revisions

El '''''Danzón núm. 2''''' és una obra musical per a orquestra simfònica composta per [[Arturo Márquez Navarro|Arturo Márquez]] el 1994, i es la més destacada dins d'un conjunt de nou peces titulades així per l'autor mexicà. Va aconseguir una gran popularitat mundial quan l'[[Orquestra Simfònica Simón Bolívar]] de Veneçuela, sota la direcció de [[Gustavo Dudamel]], la va incloure en el seu programa per a la seva gira per Europa i Amèrica en 2007.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=34|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref><ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.milenio.com/cultura/la-educacion-camino-para-cambiar-al-pais-arturo-marquez|títol=La educación, camino para cambiar al país: Arturo Márquez|consulta=novembre 2019|llengua=|editor=Milenio|data=4 gener 2018|cognom=Cortés|nom=Laura|lloc=Ciutat de Mèxic}}</ref>.

L’obra va ser composta per encàrrec de la Direcció d’Activitats Musicals de La [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic|Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM)]], i estrenada el 5 de març de 1994 a la Sala Nezahualcóyotl del Centre Cultural Universitari per la Orquestra Filharmònica de l’UNAM sota la direcció de [[Francisco savín|Francisco Savín]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Celebran los 20 años del Danzón no. 2 con concierto y disco|publicació=Celebran los 20 años del Danzón no. 2 con concierto y disco|url=https://www.gob.mx/cultura/prensa/celebran-los-20-anos-del-danzon-no-2-con-concierto-y-disco|data=12 març 2014|pàgines=|autor=Secretaria de Cultura de Mèxic|editorial=Govern de Mèxic|consulta=novembre 2019|lloc=Ciutat de Mèxic}}</ref><ref name=":0" />.

Arturo Márquez la va concebre durant un viatge a [[Malinalco (municipi)|Malinalco]] amb el pintor [[Andrés Fonseca]] i la ballarina [[Irene Martínez]], ambdós amants dels balls de saló mexicans i del danzón, els quals, per a col·laborar a la inspiració de la peça, van realitzar amb l'autor viatges al [[Veracruz|port de Veracruz]], on el ball de danzón es molt tradicional.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Danzón No. 2 – Arturo Márquez (1950)|publicació=Música en México|url=https://musicaenmexico.com.mx/danzon-no-2-arturo-marquez-1950/|data=1 octubre 2015|pàgines=|lloc=Ciutat de Mèxic|autor=René Solís|consulta=novembre 2019}}</ref>.

La composició va significar un punt d’inflexió en la carrera del compositor. Es va realitzar dins d’un context general de renovació del seu propi llenguatge (procedent de música més [[Música avantguardista|avantguardista]] fins a un diàleg amb ritmes populars des de a música de concert), així com desitjos d’esperança i canvi, viscuts a Mèxic després de l'[[Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional|Aixecament Zapatista]], enmig del qual el compositor va realitzar l’obra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vargas|nom=Ángel|article=Danzón número 2 cumple 20 años: es una "obra de empuje y esperanza"|publicació=La Jornada|url=https://www.jornada.com.mx/2014/03/10/cultura/a07n1cul|data=10 març 2014|pàgines=|consulta=novembre 2019}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Pérez|nom=Ricardo Miranda|títol=Márquez Arturo|url=|edició=2|llengua=anglès|data=2001|editorial=Grove|lloc=Nova York|pàgines=882-883|isbn=|editor=Stanley Sadie|col·lecció=The New Grove Dictionary of Music and Musicians|volum=15}}</ref>. Va dedicar l'obra a la seva filla, Lily Márquez.

Comparant el ''Danzón núm. 2'' amb el [[Danzón|danzón tradicional]], és possible destacar els següents aspectes: a) A l’obra de Márquez, el contingut rítmic, ric en [[Grups artificials|cinquets]], manté la seva vestidura tradicional, mostra de la identitat mexicana. b) el solo de trompeta que destaca a la peça, aquell que al danzón tradicional es la part més complexa en termes de [[Textura musical|textura]], [[Harmonia musical|harmonia]] i [[ritme]], iguala en complexitat al danzón tradicional. c) En lloc d’utilitzar la [[Rondó|forma rondó]] característica del danzón, va usar la [[forma sonata]], perquè aquesta li permetia un alt desenvolupament, encara que sabia que “fer-ho de manera distinta era pràcticament profanar aquest món sagrat del danzón”.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=48-49|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref>.

Quan el compositor va començar a escriure danzones, hi havia una tendència a afirmar que per això estava creant un moviment neonacionalista.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=47|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref>. Al respecte, Márquez va aclarir: "La meva natura en el danzón és com una mena d'expressió perque crec fermament que la música popular es pot expressar per mitjà de la música de concert. Jo no sóc ''danzonero'', sóc compositor i puc abordar un ''[[son huasteco]]'', o la [[polca]], o el danzón. Aquesta es la meva natura, l'amor o la simpatia que tinc per la música popular".<ref>Márquez, Arturo (2009). ''Entrevista''. Entrevista amb José Ramón Fabelo i Hilda Martha Jiménez. Puebla.</ref>.

Per tant, es pot afirmar que, si bé es veritat que el ''Danzón núm. 2'' té càrrega idantitària, aquesta càrrega sorgeix de la identitat com part de la pròpia natura mexicana expressada pel compositor i no d'una intencionalitat politico-nacionalista.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fabelo|nom=José Ramón|títol=La experiencia actual del arte|url=|edició=|llengua=|data=2011|editorial=BUAP|lloc=Puebla|pàgines=49|isbn=|cognom2=Jiménez|urlcapítol=https://www.researchgate.net/publication/310329944|capítol=El significado cultural del Danzón 2 de Arturo Márquez en un mundo globalizado|nom2=Hilda Martha}}</ref>. Aquesta (en aquest cas inexistent) intencionalitat, creada per el [[neoliberalisme]] derivat de la [[globalització]], és la que exalta la diferencia com qüestió "cultural", al mateix temps que dissol la desigualtat que las mateixes identitats diferenciades volen expressar i superar. D'aquí que accentuï la política del reconoixement, alhora que evita tota política relativa a la [[Redistribució de la riquesa|redistribució]], la sola entrada de la qual denunciaria la desigualtat i apel·laria a relacions igualitàries.<ref name=":1" />.