Llac Baikal: diferència entre les revisions

Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m,<ref name=":0">{{ref-web|llengua=anglès|url= http://geology.com/records/deepest-lake.shtml|títol=Deepest Lake in the World| editor=geology.com | consulta=18 de desembre de 2013}}</ref> té una extensió de 31.500&nbsp;km², uns 636&nbsp;km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79&nbsp;km, i uns 1.637&nbsp; [[Metre|m]] de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del [[món]].<ref name=":0">{{ref-web|llengua=anglès|url=http://geology.com/records/deepest-lake.shtml|títol=Deepest Lake in the World|editor=geology.com |consulta=18 de desembre de 2013}}</ref> Constitueix el llac amb la reserva d'[[aigua dolça]] més important del món,<ref name="touchstone"/> també és el llac amb les aigües més transparents<ref>{{ref-llibre |títol=Ecosystems and Natural Resources of Mountain Regions. Proceedings of the first international symposium on Lake Baikal: The current state of the surface and underground hydrosphere in mountainous areas. "Nauka", Novosibirsk, Russia |cognom=Jung |nom=J. |coautors=Hojnowski, C., Jenkins, H., Ortiz, A., Brinkley, C., Cadish, L., Evans, A., Kissinger, P., Ordal, L., Osipova, S., Smith, A., Vredeveld, B., Hodge, T., Kohler, S., Rodenhouse, N. and Moore, M. | editor=Smirnov,A.I. |any=2004 |pàgines=131–140 |capítol=Diel vertical migration of zooplankton in Lake Baikal and its relationship to body size |urlcapítol=http://www.wellesley.edu/Biology/Faculty/Mmoore/Content/JUNG_et_al_2004.pdf |format= [[Portable Document Format|PDF]] | consulta= 9 agost 2009}}</ref> i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.<ref name="touchstone"/>

El Baikal és un llac d'origen [[Placa tectònica|tectònic]], es va formar com un antic [[rift]].<ref name="touchstone" /> A la zona hi viuen més de 1.700 [[espècies]] de [[Planta|plantes]] i [[animal]]s, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món,<ref>{{ref-enciclopèdia|títol=Russia |obra=Britannica Student Encyclopedia |any=2007 | editorial=Encyclopædia Britannica Online | consulta=2 d'agost del 2007 |url= http://www.britannica.com/ebi/article-207539}}</ref> el [[1996]] la [[UNESCO]] el va incloure a la [[Llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania|llista]] de béns naturals [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/en/list/754|títol=Lake Baikal — World Heritage Site| editor=World Heritage| consulta= 13 gener 2007}}</ref> A la banda est del Baikal habiten tribus [[buriats]]<ref>{{ref-web|cognom=Hammer |nom=M. |coautors=Karafet, T. |títol=DNA & the peopling of Siberia |url= http://www.mnh.si.edu/arctic/html/peopling_siberia.html |any=1995 | editor=Smithsonian Institution | consulta= 9 agost 2009}}</ref><ref name=animal>{{ref-llibre |títol=The Other Side of Russia: A Slice of Life in Siberia and the Russian Far East |cognom=Hudgins |nom=S. |any=2003 | editorial=Texas A&M University Press |url= http://www.tamu.edu/upress/BOOKS/2003/sample/hudginschap.pdf |format= [[Portable Document Format|PDF]] | consulta=3 d'agost del 2010}}</ref> que viuen de la cria de [[Cabra|cabres]], [[camell]]s, [[Bou|vaques]] i [[Ovella|ovelles]],<ref name=animal/> la temperatura de la zona varia des d'un mínim de -19&nbsp;°C a l'hivern fins a un màxim de 14&nbsp;°C a l'estiu,<ref>{{ref-publicació |cognom=Fefelov |nom=I. |coautors=Tupitsyn, I. |any=2004 |mes=August |article=Waders of the Selenga delta, Lake Baikal, eastern Siberia |publicació=Wader Study Group Bulletin |volum=104 |pàgines=66–78 |url= http://elibrary.unm.edu/sora/IWSGB/v104/p00066-p00078.pdf |format= [[Portable Document Format|PDF]] | consulta=3 d'agost del 2010}}</ref> el Baikal es glaça durant la meitat de l'any a causa de la seva latitud.

La [[ferrocarril|línia fèrria]] del Baikal és una branca del [[Transsiberià]] amb 307&nbsp;km i 40 túnels, i es va acabar el [[1904]]. Abans de la seva construcció els vagons eren transportats en [[transbordador]]s des de Port Baikal fins a Babushkin. Mentre el tren s'anava construint, una gran expedició hidrogeogràfica encapçalada per Fedor Kiríllovitx Drizhenko va dibuixar el primer atles detallat del Baikal. L'antiguitat i l'aïllament d'aquest llac han produït una de les [[Fauna|faunes]] d'aigua dolça més riques i inusuals del món.<ref name="touchstone">{{ref-web|url= http://marine.usgs.gov/fact-sheets/baikal/|títol=Lake Baikal — A Touchstone for Global Change and Rift Studies| editor= [[United States Geological Survey]] | consulta=3 d'agost del 2010}}</ref>

El llac Baikal és un [[rift]] on l'[[escorça terrestre]] s'està separant.<ref name="oddities">{{ref-web|url= http://www.gi.alaska.edu/ScienceForum/ASF9/986.html|títol=The Oddities of Lake Baikal| editor=Alaska Science Forum | consulta=27 d'agost del 2010}}</ref> Amb els seus 636 &nbsp;km de llargària i 79 d'amplada és la major superfície d'aigua dolça d'Àsia (31.722 &nbsp;km²) a més de ser el llac de més fondària del [[món]] amb els seus 1642 metres. El fons del llac és a 1186,5 metres sota del nivell del mar, però per sota d'aquest hi ha uns 7 &nbsp;km de [[sediment]]s, el que situa els fons del rift a una 8 o 11 &nbsp;km per sota de la superfície, això fa que sigui en rift continental més profund.<ref name="oddities"/> En termes geològics aquest rift és jove i actiu, s'eixampla uns dos centímetres per any. La zona de la [[falla]] també és [[Terratrèmol|sísmicament]] activa, hi ha [[Font termal|aigües termals]] i terratrèmols notables cada pocs anys. L'únic [[riu]] emissari és l'[[Angarà]], un afluent del [[Ienissei]].

El llac està totalment envoltat de [[Muntanya|muntanyes]] elevades i escarpades. Les [[muntanyes Baikal]], a la costa nord, i la [[taigà]] són tècnicament protegides com a parc nacional. El llac conté 27 [[Illa|illes]], la més gran, [[Olkhon]], fa 72 &nbsp;km de longitud i és la tercera llista més gran de les [[Illa lacustre|illes lacustres]]. El llac s'alimenta amb el cabal de tres-cents trenta-sis [[afluent]]s.<ref name=ISU>[http://baikal.ru/en/baikal/faqs/baikal_info_number.html Baikal. Frequently Asked Question], Irkutsk State University</ref> Els principals tributaris del Baikal són el [[Selengà]], el [[Barguzin]], l'[[Alt Angarà]], el [[Turk]], el [[Sarma]] i el [[Snezhnaya]]. El Baikal és drenat a través d'un únic emissari, el riu Angarà.

A més de ser el llac més profund del món amb els seus 1.637&nbsp; [[Metre|m]] de profunditat màxima, si tenint en consideració que la superfície del llac es troba a 455,5 [[Nivell mitjà del mar|metres sobre el nivell del mar]] i que el punt més baix es troba a 1.185,5 metres sota el nivell del mar ens trobem que el Baikal és una de les [[Depressió (Orografia)|depressions]] de més fondària de la Terra. La fondària mitjana del llac també és molt gran, -744,4 metres i depassa la de la majoria dels llacs més profunds.

Al voltant del llac hi ha un [[clima continental]] de tipus [[Clima subàrtic|subàrtic]] de relativament suau que es correspon amb la [[taigà]]. Hi ha al voltant de 2.000 hores de sol a l'any, es [[desembre]] el [[mes]] menys assolellat amb 77 hores i [[juny]] el més assolellat amb 275 hores de [[sol]]. Hi ha al voltant de 450 &nbsp;mm de [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] anual, amb els extrems situats al mes de [[febrer]], amb tan sols 9 &nbsp;mm de precipitació, i el [[juliol]] amb 120 &nbsp;mm.

Una característica de la zona són els [[vent]]s canviants amb un sistema complex de vents que té un reflex en la gran varietat de noms locals. Un exemple és el ''sarma'', un vent particularment fort que pot arribar als 40 &nbsp;m/s (144 &nbsp;km/h) i aixecar [[Ona marina|onades]] de 2 a 3 [[metre]]s (arribant a més de 5m al centre del llac). El cop de vent més fort enregistrat ha estat de 50 &nbsp;m/s (180 &nbsp;km/h) a la vall del riu Sarma.<ref>[http://www.bww.irk.ru/baikalclimate/baikalwinds.html Winds and Waves of Baikal]</ref>

Diverses organitzacions estan duent a terme projectes d'investigació sobre la [[natura]] al llac Baikal. La majoria són organitzacions governamentals o associades amb organitzacions governamentals. El ''Centre de Recerca del Baikal'' és una organització independent de [[recerca]] que porta a terme projectes d'[[educació ambiental]] i de recerca.<ref>{{ref-web|url= http://www.baikal-research.org/|títol=Baikal Research Centre (ANO) (in Russian)| editor=www.baikal-research.org | consulta=5 de setembre del 2010}}</ref>

El juliol del [[2008]] Rússia va iniciar una expedició per tractar d'arribar al fons del llac, es van utilitzar dos [[batiscaf]]s anomenats Mir-1 i Mir-2 (''Mir'' [Мир] que en rus significa «món» i «pau»), per assolir els 1.592 m del fons i dur a terme exàmens geològics i biològics del seu [[ecosistema]] únic.<ref name=EPC29072008>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20080729/batiscafs-russos-baixen-fins-les-profunditats-del-llac-baikal/52330.shtml Batiscafs russos baixen fins a les profunditats del llac Baikal], [[El Periódico de Catalunya]], [[29 de juliol]] del 2008</ref> Tot i que inicialment es va reportar com un nou record d'immersió en aigua dolça, no va ser així, només es va arribar als 1.580 metres.<ref name=EPC29072008 /><ref name="Dive">{{ref-notícia| url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7530230.stm | editorial=BBC News |títol=Russians in landmark Baikal dive |data= 29 juliol 2008 | consulta=5 de setembre del 2010}}</ref> A més la missió va haver de ser suspesa als pocs dies a causa d'un accident amb una plataforma.<ref>[http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008073000_16_279460__Ciencia-i-tecnologia-Suspesa-missio-submarina-lestany-Baikal-xocar-dels-batiscafs-plataforma-flotant Suspesa la missió submarina a l'estany Baikal en xocar un dels batiscafs amb una plataforma flotant], [[Diari de Girona]], 30 de juliol del 2008</ref> El record es troba actualment en mans d'Anatoli Sagalevitx amb 1.637 metres aconseguits també al llac Baikal el 1990 a bord d'un submergible de la classe ''Pisces''.<ref name="Dive"/>

Des de l'any [[1993]] es desenvolupen investigacions sobre els [[Neutrí|neutrins]] al Baikal, amb un telescopi de neutrins submergit (el ''Baikal Deep Underwater Neutrino Telescope'' o BDUNT). El telescopi NT-200 està situat a uns 3,6 [[Quilòmetre|km]] de la costa a una profunditat d'1,1 &nbsp;km i es compon de 192 mòduls òptics (OMs).<ref>{{ref-web|url= http://baikalweb.jinr.ru/|títol=Baikal Lake Neutrino Telescope| editor=Baikalweb |data= 6 gener 2005 | consulta=5 de setembre del 2010}}</ref>

El llac Baikal, anomenat ''la Perla de Sibèria'', ha esdevingut un punt d'atracció per a la indústria turística en els darrers anys provocant un auge econòmic de la zona.<ref name=BBC>{{ref-web|autor=Esslemont, Tom|data=2007-09-07|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/6982271.stm|títol="Pearl of Siberia" draws investors| editor=BBC News| consulta=12 de setembre del 2010}}</ref>

La companyia estatal russa Transneft tenia el projecte de construir un [[oleoducte]] troncal que havia de passar a 800 metres de la riba del llac en una zona amb una [[Terratrèmol|activitat sísmica]] important. Els activistes mediambientals de Rússia com Baikalwave<ref>{{ref-web|url= http://www.baikalwave.eu.org/|títol=Baikal Environmental Wave }}</ref> o [[Greenpeace]] i la població locals es van oposar a aquests plans, a causa de la possibilitat d'un vessament accidental de [[petroli]] que podria causar danys significatius al medi ambient. Però no va ser fins que el president rus de llavors, Vladímir Putin, va ordenar a la companyia de considerar una ruta alternativa a 40 &nbsp;km al nord per evitar els riscos [[Ecologia|ecològics]] que Transneft es va avenir a modificar els seus plans.<ref>{{ref-notícia|data= 26 abril 2006 |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4945998.stm |títol=Putin orders oil pipeline shifted | editorial=BBC News | consulta=17 de setembre del 2010}}</ref> Transneft va decidir llavors de fer passar la canonada lluny del Baikal de manera que no passarà a través de cap reserva natural.<ref>{{ref-web|url= http://www.rbcnews.com/free/20060907165225.shtml|títol=Transneft charged with Siberia-Pacific pipeline construction| editor=BizTorg.ru | consulta=17 de setembre del 2010}}</ref> Els treballs de construcció de l'oleoducte van començar dos dies després que el president Putin va estar d'acord amb el canvi de ruta lluny del llac Baikal.<ref>{{ref-notícia|data= 28 abril 2006|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4954554.stm|títol=Work starts on Russian pipeline| editorial=BBC News | consulta=17 de setembre del 2010}}</ref>

La zona propera la llac Baikal té una llarga història amb presència humana. Una primera tribu coneguda a la zona va&nbsp; ser la dels [[kurikans]], avantpassats de dos grups ètnics: els&nbsp; [[buriats]] i els [[iacuts]].

Situat a l'antic territori septentrional de la confederació [[xiongnu]], el llac Baikal va ser un dels llocs de la [[guerra Han-Xiongnu]], en la qual els exèrcits de la&nbsp; [[dinastia Han]]&nbsp; van perseguir i van derrotar a les forces xiongnu, des del&nbsp; [[Segle II aC|segle&nbsp; II a.&nbsp; C]]. fins al&nbsp; [[Segle I|segle I&nbsp; d.&nbsp; C]].. Van deixar informes que el llac era un "mar enorme" (''hanhai'') i el van designar com a mar del Nord (''Běihǎi'') dels semi-mítics&nbsp; [[Quatre mars|Quatre Mars]].<ref>{{ref-llibre|nom=Chun-shu|cognom=Chang|títol=The Rise of the Chinese Empire: Nation, State, and Imperialism in Early China, ca. 1600 B.C.-A.D. 8|any=2007| editorial=University of Michigan Press|isbn=978-0-472-11533-4|pàgina=264}}</ref> Els kurykans, una tribu de [[Sibèria]] que habitaven la zona al {{segle|VI|s}}, li van donar l'actual nom que es tradueix en "molta aigua". Més tard, va ser anomenat "llac natural" (''Baygal nuur'') pels [[buriats]] i "llac ric" (''Bay göl'') pels&nbsp; [[iacuts]].<ref>{{ref-llibre|nom=W. Bruce|cognom=Lincoln|títol=The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians|any=2007| editorial=Cornell University Press|isbn=978-0-8014-8922-8|pàgina=246}}</ref> Els [[Europa|europeus]] poc van saber del llac fins que [[Rússia]] es va expandir a l'àrea al {{segle|XVII|s}}. El primer explorador rus que va arribar al llac Baikal va ser&nbsp; [[Kurbat Ivanov]]&nbsp; l'any 1643.<ref>{{ref-web|url= http://www.irkutsk.org/baikal/research.htm|títol=Research of the Baikal| editor=Irkutsk.org|data=18 de gener de 2006| consulta=2 de gener de 2012}}</ref>

L'expansió russa a l'àrea ocupada pels&nbsp; [[buriats]]&nbsp; al voltant del llac Baikal<ref>George V. Lantzeff and Richard A. Price, 'Eastward to Empire',1973</ref> entre els anys 1628-1658 és considerada part de la&nbsp; [[conquesta russa de Sibèria]]. Es va realitzar per primera vegada remuntant el&nbsp;l'[[Angaràangarà|riu Angará]]&nbsp; aigües amunt des de la localitat de&nbsp; [[Ienisseisk|Ieniseisk]]&nbsp; (fundada l'any 1619) i més tard desplaçant-se cap al sud des del&nbsp; [[Lena|riu Lena.]]&nbsp; Els russos havien sentit parlar per primera vegada dels buriats l'any 1609 a la ciutat de&nbsp; [[Tomsk]].&nbsp; D'acord amb alguns relats populars explicats un segle després del fet, l'any 1623,&nbsp; [[Demid Pianda]], que va poder haver estat el primer rus a arribar al Lena, va creuar des de la part superior del Lena a l'Angara i va aconseguir arribar a [[Ienisseisk|Ieniseisk]].<ref>{{ref-web|url= http://www.randewy.ru/karta/geogr24.html|títol=In Russian: Открытие Русскими Средней И Восточной Сибири| editor=Randewy.ru|data=| consulta=2 de gener de 2012}}</ref> Vikhor Savin (1624) i&nbsp; [[Maksim Perfíliev]]&nbsp; (1626 i 1627-1628) van explorar el país&nbsp; [[Evenkis|tungús]]&nbsp; a l'Angará baix.&nbsp; Cap a l'oest, la localitat de&nbsp; [[Krasnoiarsk|Krasnoyarsk]], al Yeniséi superior, va ser fundada l'any 1627 i des d'allà van partir cap a l'est una sèrie d'expedicions mal documentades.&nbsp; El 1628&nbsp; [[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]]&nbsp; va trobar per primera vegada un grup de buriats i va aconseguir que li tributessin el&nbsp; [[iasak]]&nbsp; a la futura seu de&nbsp; [[Bratsk]].&nbsp; L'any 1629, Yákov Jripunov va partir de Tomsk per trobar una mina de plata sobre la qual hi havia molts rumors.&nbsp; Els seus homes aviat van començar a saquejar tant als russos com als natius.&nbsp; A ells se'ls va unir un altre grup de Krasnoyarsk, però van abandonar el país buriat quan van escassejar els aliments.&nbsp; La seva incursió va fer que fos difícil que altres russos entressin a la zona.&nbsp; L'any 1631 Maksim Perfíliev va construir un&nbsp; [[ostrog]]&nbsp; a [[Bratsk]].&nbsp; La pacificació va tenir un èxit moderat, ja que l'any1634 va ser destruïda Bratsk i morta la seva guarnició.&nbsp; La història explica que els buriats, que no sabien com utilitzar armes de foc, van decidir cremar els [[Mosquet|mosquetsmosquet]]s, juntament amb els [[cosacs]] morts.&nbsp; El foc va provocar que les armes de foc es disparessin i matessin a unes poques persones, la qual cosa va portar a pensar als buriats que els russos seguien lluitant després de morts. El 1635 Bratsk va ser reconstruïda per una expedició de càstig al comandament de Radukovski.&nbsp; El 1638 va ser assetjada de nou sense èxit.

L'any 1638 Perfíliev va creuar des de l'Angará el riu Ilim fins a arribar al&nbsp; [[Lena|riu Lena]]&nbsp; i va descendir aigües avall fins a&nbsp; [[Oliókminsk]].&nbsp; De retorn, va navegar pel&nbsp; [[Vitim|riu Vitim]]&nbsp; a l'àrea oriental del llac Baikal (1640), on va escoltar informes sobre el país de l'[[Amur]].&nbsp; L'any 1641 es va fundar en el curs superior del [[Lena]] una nova localitat, [[Verjolensk]].&nbsp; El 1643&nbsp; [[Kurbat Ivanov]]&nbsp; anà més enllà remuntant el Lena i es va convertir en el primer rus que va veure el llac Baikal i l'[[illa d'Oljón]].&nbsp; La meitat de la seva partida, al comandament de [[Skorojódov]], es va mantenir en el llac, aconseguint la resta l'Alt Angará en el seu extrem nord i hivernant al&nbsp; [[Barguzin|riu Barguzín]], al costat nord-est.&nbsp; L'any 1644 Iván Pojábov va remuntar l'Angará fins al Baikal, convertint-se tal vegada en el primer rus a utilitzar aquesta ruta, difícil a causa de la ràpida corrent.&nbsp; Va creuar el llac i va explorar el&nbsp; [[Selengà|riu Selenga]]&nbsp; inferior.&nbsp; Cap al 1647 va repetir el viatge, obtenint guies i visitant al Tsetsen Khan prop d'[[Ulan Bator]].&nbsp; L'any 1648, Iván Galkin va construir un [[ostrog]] al riu Barguzin que es va convertir en un centre per a l'expansió cap a l'est.&nbsp; En 1652 Vasili Kolésnikov va informar des de Barguzin que es podia arribar al país d'Amur, seguint els rius Selengá, Udá i Jilok fins a aconseguir els futurs llocs de&nbsp; [[Txità|Chitá]]&nbsp; i&nbsp; [[Nértxinsk|Nérchinsk.]]&nbsp; L'any 1653&nbsp; [[Piotr Beketov|Piotr Bekétov]], en el seu segon gran viatge per explorar i recaptar impostos, va prendre la ruta de Kolésnikov fins al&nbsp; [[Llac Irguen|llac Irguén]], a l'oest de Chitá i, durant l'hivern, un dels seus homes, Urásov, va fundar Nérchinsk, a la vora del&nbsp; [[Nercha|riu Nercha.]]&nbsp; La següent primavera va tractar d'ocupar Nérchinsk, però va ser obligat pels seus homes a unir-se a Stephánov a l'Amur.&nbsp; Nérchinsk va ser destruït pels [[tungús]] locals, però reconstruït l'any 1658.