Espanya: diferència entre les revisions

Després d'una discreta i pacífica colonització islàmica, l'any [[711]] [[àrabs]] del [[Àfrica del Nord|Nord d'Àfrica]] travessaren l'[[estret de Gibraltar]] i envaïren la península ([[Conquesta omeia d'Hispània|Conquesta d'Hispània]]), passant a ser un [[wilaya|valiat]] de l'imperi [[islam|islàmic]] sota el nom d'[[al-Àndalus]], si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà a ser el [[califat]] de [[Còrdova]]. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i ''vascons lliures''. Durant el {{segle|X|s}}, [[Abd-ar-Rahman III|Abd al-Rahman III]] proclamà la independència també religiosa d'Al-Àndalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. La capital del califat era [[Còrdova]], que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. Així i tot hi hagué un ressorgiment de les antigues ciutats romanes, especialment [[València]], [[Saragossa]] i [[Sevilla]]. La decadència s'inicià al {{segle|XI|s}}, quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts [[taifa|regnes de taifa]] mentre que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: [[Galícia]], [[Astúries]], i la [[Marca Hispànica]] de l'[[Imperi Carolingi]] (que seria l'origen de [[Catalunya]]).

 

 

Al final del {{segle|XV|s}} el [[Regne de Castella]] i la [[Corona d'Aragó]] resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] i [[Ferran el Catòlic]], i estableixen una mena de confederació política. En [[1478]] els [[Reis Catòlics]] enceten la imposició del [[catolicisme]] amb la creació de la [[Inquisició]], i es persegueix als [[jueus]] hispànics ([[sefardites]]), als quals en [[1492]] se'ls ordenà l'expulsió dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-Àndalus, pel pacte de [[Muhàmmad XII|Boabdil]] amb el [[Regne de Castella]] al qual se'l lliurava pacíficament el [[Emirat de Granada|Regne de Granada]] sota condició de respectar la religió islàmica. Aquest compromís no es compliria més tard en [[1502]], quan es duu un pla de conversió forçosa dels musulmans sota amenaça de desterrament a l'Àfrica. Mentrestant, en el mateix any [[1492]], una expedició castellana amb l'objectiu de trobar una ruta marítima cap a l'Oest que aplegue a l'[[Extrem Orient]], encapçalada pel navegant [[Cristòfor Colom|Cristòfol Colom]], descobriria definitivament per a Europa el "[[Nou Món]]".