Croat (llengua): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 25:
[[Fitxer:Novak.jpg|miniatura|Missal del Príncep Novak.]]
[[Fitxer:Vinodol.jpg|miniatura|''El Codi de Vinòdol''.]]
Els començaments de la llengua escrita daten del {{segle|IX|s}}, quan l'[[antic eslau]] fou adoptat com a idioma litúrgic. Més endavant es començà a fer servir per a finalitats seglars i arribà a ser conegut com a versió croata de l'antic eslau. Les dues variants, litúrgic i seglar, continuaren en ús fins a mitjan segle IX, escrites en l'alfabet conegut com a [[glagolític]]. Fins a final {{segle|XI|s}} els texts medievals croates eren escrits en tres formes diferents: llatina, glagolítica i ciríl·lica croata (arvatica, poljičica, bosančica), i també en tres idiomes: croata eslau, llatí i antic eslau. L'últim, desenvolupat pel que fa a la variant croata de l'església eslava entre els segles
Tanmateix, els texts representatius luxosos i ornats de l'església croata eslava pertanyen als segles [[segle XIII|XIII]] i [[segle XIV|XIV]], quan coexistiren amb la literatura vernacla croata. Són el ''Missal del Duc Hrvoje de Bòsnia'' i la ''Fractura a Dalmàtia'' ([[1404]]), el primer llibre imprès en llengua croata ([[1483]]). També, durant el segle XIII començaren a aparèixer texts polítics i diplomàtics. Els més importants són: ''Delimitació d'Ístria'' ([[1275]]) i ''El Codi de Vinòdol'' ([[1288]]), ambdós en el dialecte txakavski. La literatura del dialecte de shtokavski, basada en els texts originals txakavskis de procedència religiosa (missals, breviaris, llibres de resos) aparegueren gairebé un segle més tard. El text vernacle més important en shtokavski és el llibre croata de rés del Vaticà.
|