Casa de l'Ardiaca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 23:
Els dos edificis foren objecte d'una reforma poc afortunada i sovint abusiva per part de l'arquitecte Josep Garriga. La remodelació comportà la unificació de les dues cases i la construcció del pati porxat actual de la casa de l'Ardiaca (prolongant les arcades originals pel costat de la tanca del carrer de Santa Llúcia), amb el seu brollador central, fet a partir de les baranes del pou originari. Posteriorment, el 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de [[marbre]] que hi ha al costat del portal.<ref name="ipac"/>
 
L'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'[[arc rebaixat|arcs rebaixats]] de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del {{segle |XVI}}, procedents d'edificis enderrocats. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dóna al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dóna a l'avinguda de la Catedral.<ref name="ipac"/>
 
== Història ==