Attock: diferència entre les revisions

'''Attock Khurd''' (la vella Attock) fou el lloc d'origen (estrictament a la veïna Shalatura) del gramàtic i matemàtic [[Pànini]] (पाणिन), autor de l'''Ashtodhyaya'', la gramàtica més antiga en sànscrit que es conserva. Llavors Attock era una estació de la ruta de la seda entre [[Pèrsia]] i [[Xina]]. [[Alexandre el Gran]] va estar a uns 25&nbsp;km de la ciutat (a [[Ohind]]) i va creuar l'[[Indus]] per mitjà d'un pont fet per [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] i [[Hefestió de Pel·la|Hefestió]].<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Alexander_the_Great M. A. Foucher, ''Notes sur la géographie ancienne du Gandhara (commentaire a un chapitre de Hiuen-tsang", ''Bulletin de l'École Française d'Extrême-Orient,'' I, No. 4 (Oct., 1901), pp. 322-369; cited, ''Encyclopedia Britannica'', 1911.]</ref> Va formar part del [[regne grec de Bactriana]] que es va estendre cap al [[Panjab]] i que van governar fins a la invasió dels indo-escites a la meitat del {{segle|I|-|s}}. La ciutat destaca en el regnat del nét de [[Chandragupta]], [[Asoka]], emperador budista del nord de l'Índia, el qual en els seus edictes explica que els grecs del seu regne s'havien convertit al budisme (meitat del {{segle|III|-|s}}).

 

 

[[Akbar el Grab]] va construir la fortalesa el [[1581]] amb el nom d'Atak Banaras (en contraposició al fort de Katak Benaras, al cantó sud-est del seu imperi) sota supervisió de Khawaja Shamsuddin Khawafi, per defensar els seus dominis d'una invasió des de Kabul per Peshawar i contra les incursions del seu germà Mirza Hakim. Una altra explicació del nom és que vol dir "obstacle" (per creuar l'Indus), ja que a l'altre costat del riu va fundar Khairabad que vol dir "Lloc Segur". Attock fou conquerida pel general Balaji Rao i va passar al seu germà el [[peshwa]] [[maratha]] [[Raghunathrao]] el [[1751]] i fins al [[1769]]. Després fou disputada per afgans i sikhs.