Sant Andreu de Sagàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 6:
El temple romànic fou aixecat a la primera meitat del {{segle|XI|s}}. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres [[absis]] semicirculars, separades per arcs formers sobre pilastres. Originàriament era cobert amb encavallades de fusta, i un seguit de finestres situades als costats de la nau central, més alta que no les laterals, n'il·luminaven l'interior. Aquesta tipologia, comuna al nord d'Itàlia però infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular en l'arquitectura catalana del segle XI. Posteriorment, a finals del segle XI o a principis del XII, la coberta de fusta fou substituïda per les voltes, de canó a la nau central i de quart de cercle a les laterals. La decoració exterior, amb arcuacions cegues i lesenes, es limita al frontis i a l'absis central.
 
Aquesta estructura fou molt alterada a partir del [[{{segle |XVII]]|s}}. Les naus laterals foren compartimentades i convertides en capelles, que més tard serien cobertes amb volta d'aresta, i s'obrí un portal al mur de migdia. l'interior fou modificat amb una decoració neoclàssica al segle XVIII, i al segle passat es bastí el campanar de torre, a l'angle S W. Després de la [[guerra civil espanyola]], l'església fou novament restaurada (1942-50), i s'hi adossà la rectoria. Finalment, vers el 1980 els veïns emprengueren la restauració de l'església: en repicaren tot l'interior i excavaren la necròpoli dels absis. El [[1985]] el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de les obres. La restauració ha consistit bàsicament a recuperar l'espacialitat de l'edifici del segle XI, i a consolidar les estructures més malmeses, com la volta de la nau de tramuntana.<ref name="patmapa"/>
 
La capçalera romànica de l'església de Sant Andreu és la part més ben conservada de la construcció romànica car la resta de l'església sofrí notables modificacions en el decurs dels anys que han desvirtuat el seu esquema primitiu. Aquesta capçalera respon a una església de [[planta basilical]]. L'absis central, ce considerable alçada i elegància, presenta l'ornamentació plàstica dels seus murs pròpia de l'arquitectura del primer romànic meridional o llombard, amb la disposició dels arcs cecs separats per gruixudes faixes llombardes que separen alhora quatre nínxols d'[[arc de mig punt]]. Al bell mig de l'absis principal hi ha una esvelta i llarga finestra d'esqueixada i d'arc lleugerament apuntat. Els dos absis laterals són de planta semicircular i no presenten ornamentació exterior.<ref name="patmapa"/>