Sant Andreu de Sagàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 6:
El temple romànic fou aixecat a la primera meitat del {{segle|XI|s}}. És un edifici de planta basilical, de tres naus capçades per tres [[absis]] semicirculars, separades per arcs formers sobre pilastres. Originàriament era cobert amb encavallades de fusta, i un seguit de finestres situades als costats de la nau central, més alta que no les laterals, n'il·luminaven l'interior. Aquesta tipologia, comuna al nord d'Itàlia però infreqüent a Catalunya, fa de Sant Andreu de Sagàs un exemple molt singular en l'arquitectura catalana del segle XI. Posteriorment, a finals del segle XI o a principis del XII, la coberta de fusta fou substituïda per les voltes, de canó a la nau central i de quart de cercle a les laterals. La decoració exterior, amb arcuacions cegues i lesenes, es limita al frontis i a l'absis central.
Aquesta estructura fou molt alterada a partir del
La capçalera romànica de l'església de Sant Andreu és la part més ben conservada de la construcció romànica car la resta de l'església sofrí notables modificacions en el decurs dels anys que han desvirtuat el seu esquema primitiu. Aquesta capçalera respon a una església de [[planta basilical]]. L'absis central, ce considerable alçada i elegància, presenta l'ornamentació plàstica dels seus murs pròpia de l'arquitectura del primer romànic meridional o llombard, amb la disposició dels arcs cecs separats per gruixudes faixes llombardes que separen alhora quatre nínxols d'[[arc de mig punt]]. Al bell mig de l'absis principal hi ha una esvelta i llarga finestra d'esqueixada i d'arc lleugerament apuntat. Els dos absis laterals són de planta semicircular i no presenten ornamentació exterior.<ref name="patmapa"/>
|