|
El tractadista Cyril Levicki, al seu llibre ''El gen del lideratge'', proposa l'existència de set tipus de líder:<ref>Levicki, C. (1998): The Leadership Gene: The Genetic Code of a Lifelong Leadership Career</ref>
* ''Líder carismàtic:'': Aconsegueixaconsegueix grans avenços estratègics en la consecució dels objectius organitzatius davant d'una situació òptima, mentre que davant de situacions més crítiques administra solucions consistents, tendint a detenir-se molt temps en una planificació d'alta qualitat. Els líders que tenen aquest estil tenen molta dificultat per interaccionar amb persones amb motivació per a l'assoliment molt elevada.
* ''Líders d'intel·ligència superior:'': el seu àmbit més propici és quan les organitzacions ocupen persones altament qualificades, aconseguint així transaccions amb resultats òptims. Demostren un gran rebuig i no se senten bé davant de confrontacions al mercat per a productes populars de baix valor i d'una gran dependència cap a la seva marca. En conseqüència aquest tipus de líder d'intel·ligència superior admira la intel·ligència d'altres persones. Els líders que tenen una gran empatia, rebutgen totalment els d'intel·ligència superior.
* ''Líder autocràtic:'': Especialmenteespecialment eficient en moments de crisi, ja que no sent la necessitat de fer massa preguntes. Li costa adaptar-se als escenaris organitzacionals quan els seus actors tenen alts nivells educatius i estan molt qualificats. Tanmateix actuen reeixidament en diferents situacions. Als països que accepten les diferències socials s'hi senten molt còmodes.
* ''Líder pastor:'': molt solvent en les organitzacions amb una evolució altament consistent però són ineficaços davant de les crisis emergències per a les quals es requereixen decisions ràpides. Aquest tipus de líders se senten molt còmodes en les organitzacions mercantils de màxima estabilitat.
* ''General en cap o general de l'exèrcit:'': porten a cap les seves millors actuacions davant de la necessitat de preparar-se per a la guerra. En canvi, tenen els seus pitjors moments quan perceben que aquesta guerra no resulta beneficiosa. Són altament competents per a la preparació però no per arribar a conclusions. Pensen que no tenen necessitat d'arribar a concloure, donada la seva creença que la seva preparació és tan bona que sempre guanyarien les batalles.
* ''Líders de la reialesa:'': tenen les seves millors oportunitats quan es troben treballant en organitzacions molt antigues i són líders al mercat i no s'adapten a aquelles organitzacions els productes de les quals tenen una demanda massiva. Aquest estil no és recomanable per a les organitzacions, a causa de la dificultat de deslligar-los del seu paper com a conseqüència que a ells mateixos els costa en excés acceptar que la seva actuació no és la millor.
* ''Líder natural:'': Lala seva actuació resulta excel·lent en la majoria de les circumstàncies, i en especial en aquelles corporacions mundials les marques de les quals es reconeix. Tenen dificultats per adaptar-se a les organitzacions les operacions de les quals estan excessivament orientades cap a les vendes. Es podria dir que aquest tipus de líder és el més eficaç, ja que una de les seves grans habilitats és la motivació que transmet als seus seguidors més propers que treballin de bon grat i mantinguin satisfets els accionistes.
=== Lideratge desenvolupador ===
| 