Imperi Austrohongarès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Si al títol Austrohongarès va amb majúscula, aquí també, no? |
m Tipografia |
||
Línia 80:
Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de ''[[Cisleithània]]'' per situar-se a l'oest del riu [[Leitha]], segons la perspectiva austríaca. [[Galítsia|Galítzia]] era al nord-est, però també es considerava austríaca. Abastava molt més que l'[[Àustria]] estricta i no va tenir cap nom oficial abans del [[1915]], per això se'ls anomenava ''Els Regnes i Territoris representats al Consell Imperial''. El Consell Imperial funcionava com a parlament de Cisleithània.
De la mateixa manera, la part hongaresa, dita ''[[Transleithània]]'', era molt més àmplia que [[Hongria]] i duia el nom d'''Els Territoris de la Sagrada Corona Hongaresa de Sant Esteve''. Sant Esteve es referia al rei [[Esteve
Els regnes i territoris de Cisleithània eren:
Línia 109:
En un esforç per ampliar el suport a la monarquia, l'emperador Francesc Josep va obrir negociacions per a un compromís amb la noblesa magiar. Alguns membres del govern, com ara el primer ministre austríac [[Richard von Belcredi|comte Belcredi]], va aconsellar a l'emperador d'arribar a aquest tipus d'acords amb totes les nacionalitats de l'imperi per arribar a una estructura federal. Tanmateix, Francesc Josep no ignorava el poder de la noblesa magiar que no estava disposada a acceptar res que no fos una relació bilateral amb les elits austríaques.
Especialment, els dirigents hongaresos demanaven -i els fou concedit- que Francesc Josep es fes coronar rei d'Hongria, per així reafirmar els privilegis històrics hongaresos, l'establiment d'un parlament propi a [[Budapest]] amb poder legislatiu sobre tots els territoris històrics de la corona hongaresa del rei Esteve
== Estructura política ==
| |||