Edat mitjana: diferència entre les revisions

El progrés tècnic anà acompanyat, des de mitjans del [[{{segle |XII]]|s}} a finals del {{segle|XIII|s}}, d'una expansió agrària: noves terres de conreu guanyades als boscos, als pantans i als [[aiguamoll]]s. Les [[carta de població|cartes de població]] dels senyors feudals volien estimular la rompuda de noves terres amb concessions parcials, és a dir, amb la limitació de diversos impostos i prestacions. La [[toponímia]] també ens fa conèixer les zones que foren explotades de nou: és el cas de les viles Vilanova, ''Neuville'' i noms germànics acabats en –rode; i les viles lliures d'impostos: com Vilafranca. Aquest procés d'expansió o colonització no es pot deslligar de les accions hostils per a foragitar o sotmetre els habitants dels nous territoris colonitzats. Fou el cas de la colonització germànica en direcció a [[Prússia]], el [[Vístula]] i el centre d'Europa i l'anomenada ''conquesta del sud'' de la península Ibèrica pels regnes cristians del nord. Finalment, [[Flandes]] fonamentà la seva expansió a base de dics que drenaren les aigües del mar i convertiren zones d'[[aiguamoll]]s en terres molt fèrtils, procés que encara avui continua.

A partir del [[{{segle |XII]]|s}}, noves formes artístiques s'imposaren en l'[[art romànic]] de l'Europa cristiana; foren l'estil [[cister]]cenc i el [[art gòtic|gòtic]]. Les noves formes foren teoritzades per [[Bernat de Claravall]], el gran dinamitzador del [[Cister]], i el segon per [[Suger]], l'abat de [[basílica de Saint-Denis]], a [[París]], la primera església gòtica. Foren dues visions filosòfiques i estètiques oposades dins del cristianisme. Mentre el primer criticava la gran alçada de les esglésies, la seva desmesurada profunditat, la seva absurda amplada, llurs sòls polits i rics i tot allò que distreu els ulls del devot i molesta la seva devoció; l'abat Suger lloava tot allò que hom té per més bo en la creació, allò de més preciós que ha de servir d'antuvi per a la celebració de la santa eucaristia i, per exemple, demanava que per a rebre la sang del Crist convé disposar de vasos d'or i de pedres precioses.<ref>[[Erwin Panofsky|Panofsky, Erwin]] ''Arquitectura gótica y pensamiento escolástico''. Madrid: Ediciones de La Piqueta. 1986.</ref> La baralla va més enllà d'una qüestió estètica: entre els segles X i XII, s'operà un desplaçament del focus del saber i alhora de l'escola, al qual correspon un canvi profund en l'estil i les preocupacions de la vida intel·lectual. La cultura surt dels monestirs rurals, mentre que la nova escola s'organitza al voltant dels bisbats, dins dels nuclis urbans, en resposta a noves exigències, reflectint en la seva organització i en la seva actitud totes les característiques de l'organització municipal. Per tant, per una banda, tenim l'escola monàstica d'organització rigorosa de l'ensenyament, sotmès a una regla única i dominat pels valors de la pietat; per l'altra, la primera forma d'universitat parisenca, en què l'oposició entre diferents escoles conferia a la dialèctica (''disputatio'') una funció primordial.<ref>En conseqüència l'última veritat d'un estil artístic no s'inscriu en embrió dins d'una inspiració original, sinó en els trets sociològicament significatius d'una època. I més enllà fins i tot en la contraposició de les biografies de sant Bernat, l'[[asceta]] que refusa tota bellesa material, i de Suger, l'[[esteta]] que s'abandonà a un gust desenfrenat per allò que l'encisava. Per un extrem l'infant de família pobra dedicat des de petit a l'Església que féu d'ell tot quant és, de l'altra un jove noble que s'ofereix a l'Església a la fi de l'adolescència[[Pierre Bourdieu|Bourdieu, Pierre]]. «Simbologia i pensament escolàstic. A propòsit d'''Arquitecture gothique et pensée scolastique''». ''Revista Papers'', número 31. UAB, Departament de sociologia. 1983, pàgines 9 a 32.</ref>