Gaziel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
|||
Línia 5:
Nascut a Sant Feliu de Guíxols, de nen es va traslladar a [[Barcelona]], acompanyant els seus pares Josep Calvet Daltabuit i Enriqueta Pascual Baguer quan s'hi van traslladar l'any 1893. El 1903 va començar la carrera de Dret a la [[Universitat de Barcelona]], impulsat pel desig patern que es fes [[notari]]. Més tard es va matricular a la Facultat de Lletres, la seva veritable vocació. Va escriure la seva tesi doctoral en castellà, com aleshores era preceptiu, i el 1908 es doctorà a Madrid.<ref>[http://www.escriptors.cat/autors/gaziel/ «Agustí Calvet "Gaziel"»], Fitxa biogràfica al web de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]</ref>
El 1910, va iniciar la seva carrera periodística a ''[[La Veu de Catalunya]]'' i el 1911 va entrar a treballar a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Va viure l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] a París –on s'havia traslladat per aprofundir els seus coneixements–, i va escriure sobre aquest fet per a ''La Veu de Catalunya''. Els seus escrits no van agradar a [[Enric Prat de la Riba|Prat de la Riba]], però sí a [[Miquel dels Sants Oliver]]. Això dugué a Gaziel a escriure per a ''[[La Vanguardia]]'' sobre el [[París]] de la Primera Guerra Mundial, el [[1914]]. Les seves cròniques, amb el títol ''Diario de un estudiante en París'', el convertiren en un dels periodistes més llegits a Espanya i a l'[[Amèrica Llatina]].<ref name = GEC/>
En aquest diari –que en els anys de la [[Segona república espanyola|Segona República]] era el de més tirada de tota la Península–, va fer la seva carrera periodística, fins a arribar a ser-ne el director entre el [[1920]] i el [[1936]]. Quan va esclatar la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], va haver d'exiliar-se i el [[1940]] va retornar a Barcelona, obligat per l'avenç de l'exèrcit [[nazi]] a Europa. Llavors, les autoritats franquistes el van processar per per les seves idees [[catalanisme|catalanistes]] i republicanes. Fou absolt, però ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d'emigrar a [[Madrid]], on va dirigir l'editorial Plus Ultra. Encara que en aquells anys no podia publicar-los, va seguir escrivint els assajos en català que havia començat en els anys de l'exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya.
| |||