Batalla de Versinícia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
m Bot elimina espais sobrants
Línia 26:
 
==Context històric==
L'exèrcit bizantí de l'emperador [[Nicèfor I]] havia sigut derrotat pels búlgars en la [[batalla de Pliska]] l'any [[811]], cosa que els va deixar en una situació difícil. L'emperador va morir en combat i el seu fill, [[Estauraci]], (que havia de ser el seu successor), va ser ferit greument i fou deposat a la tardor del mateix any, després d'un cop d'estat. [[Miquel I Rangabé]], el [[curopalata]] (majordom de palau) i cunyat d'Estauraci es va proclamar emperador.{{sfn|Kajdan|1991|p=1946}}{{sfn|Finlay|1853|p=127}}
 
[[Imperi Búlgar|Bulgària]] també havia patit moltes pèrdues humanes i materials durant la campanya de Nicèfor I, i necessitaven temps per reorganitzar-se. A l'any següent van avançar cap a l'interior de Tràcia i la vall del riu [[Estrimó]]. Van capturar moltes ciutats i els ciutadans van ser desplaçats cap al nord del riu [[Danubi]] en territori búlgar. Aquesta progressió va causar tant de pànic entre la població bizantina de la frontera que van preferir abandonar les ciutats abans de ser atacats. [[Miquel I Rangabé|Miquel I]] va organitzar un exèrcit però quan tot just acabava de sortir de Constantinoble va haver de tornar per fer front a una conspiració.{{sfn|Angelov|i altres|1981|p=138}}
 
La tardor del [[812]] els búlgars van oferir signar un tractat de pau, però l'emperador romà d'Orient va refusar, segons diu el cronista [[Teòfanes el Confessor]] a causa de mals consellers, però probablement el motiu era el punt 3 del [[tractat entre Bulgària i Bizanci del 716]] que establia que "Els refugiats [emigrants o desertors] de qualsevol dels dos bàndols s'hauran de rendir si formen part d'un complot contra les autoritats."<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.497</ref> Aquest apartat havia estat convenient per als bizantins durant el segle VIII perquè els emperadors no comptaven amb un ampli suport, en canvi després de la crisi de Bulgària de mitjan segle VIII, ja no els era favorable.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.499</ref> En resposta a la negativa de pau, els búlgars van assetjar Mesèmbria (actual [[Nessebar]]). Tenien un enginyer àrab que els va construir unes magnífiques [[Maquinària de setge|màquines per l'assalt]] i aviat van fer seva la ciutat, on van trobar una gran quantitat d'or i plata i, a més, 36 [[Sifó (hidràulic)|sifons]] de [[Coure natiu|coure]] emprats per llançar el [[foc grec]].<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.489-499</ref>
 
==Els preparatius per la batalla==
Línia 53:
 
==El lloc precís de la batalla==
Es desconeix el lloc exacte de la batalla. Segons el cronista Teophanes va ser davant de la fortalesa de Versinikia, que estava a 60 km d'on Miquel I Rangabé havia acampat als afores d'Adrianòpolis.<ref>[[Teòfanes el Confessor]], ''Chronographia'', p.684</ref> A aquesta distància en direcció nord, es troba la ciutat de Malomirovo i en les proximitats d'aquest nucli de població es va trobar una antiga inscripció en búlgar de l'època del khan Crum. La inscripció fa referència a la divisió de l'exèrcit búlgar durant la campanya del 813: el flanc esquerre dirigit per Irtais, estava concentrat a la costa de la mar Negra, a Anchialus (actual [[Pomorie]]) i a [[Sozopol]], mentre que el flanc dret estava acampar a l'àrea de Beroe (Stara Zagora) sota el comandament de Tuk.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.37</ref> El centre, sota la direcció personal de Crum estaria probablement localitzat a l'àrea de l'actual ciutat d'[[Elhovo]], que està molt propera a [[Malamirovo]]. És probable que l'exèrcit bizantí estigués posicionat a l'altiplà de Derventski, que està situat en l'actual frontera entre Bulgària i Turquia.<ref>''Monuments epigràfics Proto-búlgares'', Besheliev V, p.42</ref>{{sfn|Curta|2006|p=151}}
{{Commonscat}}