Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions

En aquests primers anys, no obstant, la rebel·lió no suposava cap perill pels nous amos d'Hispània, que havien establert la seva capital a [[Còrdova]]. Així, en aquell punt només es van realitzar petits intents per sufocar-la. Pelai no sempre va poder mantenir als musulmans fora d'Astúries, però aquests tampoc van poder derrotar-lo definitivament; sempre que els musulmans es retiraven, a l'hivern, els asturians podien recuperar el control del territori. Els exèrcits omeies estaven centrats en practicar [[ràtzia|ràtzies]] a [[Narbona]] i la [[Gàl·lia]], motiu pel qual no disposaven de prou homes per derrotar la insurrecció de les muntanyes. Pelai mai va intentar forçar la situació, motiu pel qual és possible que fos la derrota omeia en altres indrets la que desemboqués en la batalla de Cuadonga. El 9 de juliol del 721, un exèrcit musulmà que havia creuat els [[Pirineus]] i envaït el regne dels [[Francs]] va ser derrotat a la [[Batalla de Tolosa (721)|Batalla de Tolosa]]. Aquesta va resultar en el pitjor revés patit pels musulmans en les seves campanyes a l'Europa meridional. Amb l'esperança de no tornar a Còrdova derrotat i amb males notícies, el [[wāli]] omeia [[Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí]] va decidir acabar amb la rebel·lió asturiana de camí a casa, pensant que així compensaria les seves tropes amb una victòria senzilla i els pujaria la moral.