Sarajevo: diferència entre les revisions

Els otomans van ocupar la fortalesa d'Hodidjed en una data incerta (entre 1416 i 1428); aquesta fortalesa dominava la vall del Miljacka a dues hores de camí de Vrhbosna. El 1434 o 1435, els otomans van tornar a la fortalesa i s'hi van establir. Vers el 1438, s'hi va establir un governador que havia de controlar els petits dinastes locals -i en destaca la dinastia Pavlovic-, els quals pagaven tribut. La data de [[1461]] és generalment admesa com a any de creació de la ciutat, quan el primer governador otomà de Bòsnia, [[Isa-Beg Isakovic]], va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'estat, construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany públic, un hotel, i engrandint el palau destinat ara al soldà (''Saray'') que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir ''Carova Damija'' ('la mesquita del tsar') en honor del sultà [[Mehmed II]]. Gràcies a aquests edificis, Sarajevo va ser ràpidament la major ciutat de la regió. El 1463, els otomans van conquerir tota Bòsnia i van executar al darrer sobirà, Stjepan Tomasevic. El governador otomà es va establir llavors a Vrhbosna (que va conservar el nom fins als inicis del segle XVI, que apareix a les fonts sota diverses variacions), embrió de Sarajevo.

 

 

Els primers segles de domini otomà són, doncs, l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI, tota la ciutat està pràcticament construïda. Al segle XVII ja no s'estén, però la població continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat més rica dels Balcans de l'oest després de [[Dubrovnik]]. Tanmateix, el segle XVI marca també el començament del declivi de l'Imperi otomà, debilitat per la seva derrota a [[Viena]].