Arcabús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 5:
El primer ús documentat del terme arcabús es remunta a 1364, quan el senyor de [[Milà]] [[Bernabé Visconti|Bernabò Visconti]] va reclutar 70 ''archibuxoli'', encara que potser, en aquest cas, el terme arcabús s'usa aquí com a sinònim de escopeta, ja que l'arcabús es va desenvolupar més endavant.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Romanoni|nom=Fabio|cognom2=Bargigia|nom2=Fabio|article=The Spread of Firearms in the Visconti's Lordship (14th Century) - La diffusione delle armi da fuoco nel dominio visconteo (secolo XIV)|publicació=Revista Universitaria de Historia Militar|llengua=en|url=https://www.academia.edu/33931785/The_Spread_of_Firearms_in_the_Viscontis_Lordship_14th_Century_-_La_diffusione_delle_armi_da_fuoco_nel_dominio_visconteo_secolo_XIV_}}</ref>
Habitualment un arcabús estava format per un canó de [[ferro]] d'ànima llisa d'aproximadament un metre de longitud, muntat sobre una fusta acanalada anomenada ''cep'' o ''caixa'', l'extrem de la qual, per on es recolzava a l'espatlla, es deia ''[[culata (arma)|culata]]''. Es carregava per la boca del canó, el qual tenia a la part posterior un orifici, per on es provocava la ignició de la [[pólvora]]. El mecanisme per a disparar s'anomenava ''[[pany (arma)|pany]]''. Al principi aquest consistia en [[pany de metxa]], muntat al cap d'una tija en forma de essa, el ''serpentí'', que es davallava mitjançant una cordeta o amb una molla o ressort activat per un gallet o ''clau'' (''[[arcabús de metxa]]''). El desenvolupament del pany de metxa i dels canons de petit calibre de ferro, material més barat i comú que el [[bronze]] va revolucionar els exèrcits, amb la implantació massiva de les armes de foc durant el
La ignició es provocava en el ''fogó'' o ''cassoleta'', una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un ''cobertor''. La pólvora del projectil es carregava amb un recipient anomenat ''flascó'' i la del fogó, amb un ''flasquillo''; després, s'empraren càrregues de bala i pólvora preparades que es duien penjades a una ''bandolera''. La pólvora i la bala es ficaven fins al fons de l'ànima amb un ''carregador'' i es pitjava amb una ''baqueta''.
|