Batlle: diferència entre les revisions

En general, un batlle és escollit democràticament. A l'Estat Espanyolespanyol, mitjançant eleccions locals s'elegeixen els [[regidor]]s que al seu torn voten el batlle. Si no s'arriba per votació a la majoria absoluta, és nomenat batlle el primer regidor de la candidatura més votada. En poblacions de menys de 100 habitants, els habitants escullen el batlle directament.

''Alcalde'' és un vocable espanyol i s'adopta amb la Nova Planta de Felip d'Anjou el 1716. En el català tradicional, si més no, del Principat, de la Catalunya del Nord i de les Illes Balears, s'usa ''batlle''. Actualment domina ''alcalde'' al Principat i País Valencià, ''batle'' a les Balears i ''mere'' (del francès ''maire'', vingut del llatí Maior, ço és (cònsol) major) al costat de ''batlle'' al Rosselló.

A Lleida encara avui es parla de ''paers'' (consellers municipals) i del ''paer en cap'' (batlle). A Andorra es conserva Elel Comú. El batlle a Andorra és el jutge.

Històricament, el "batlle" era el representant del senyor (el rei, el noble laic o el noble eclesiàstic) a una vila o ciutat (el "veguer" era el representant del senyor a una àrea més gran). Batlles i veguers, en tant que recaptadors, depenien del "mestre racional" (el "ministre de finances") i, passat el temps, de la Generalitat. En tant que jutges, responien davant del rei i de l'Audiència (abans, "Cúria"). Els batlles eren funcionaris reials amb funcions judicials i recaptatòries, que depenien d'un veguer i que, en alguns casos, tenien per sota seu algun sotsbatlle. Els representants reials (o senyorials) per a qüestions temporals o encàrrecs concrets s'anomenaven també "procuradors".

Al Principat de Catalunya hi havia "consellers"; a Barcelona, "paers"; a Lleida, a Tàrrega o a Cervera, "cònsols", i ''cònsol en cap'' a Tarragona i a Perpinyà, "jurats" i ''jurat en cap'' al Regne de València, a Girona o a Perpinyà,; a Tortosa "procuradors" i "procurador en cap". Eren els membres del consell executiu de les "municipalitats" o "comuns" (dits "Consell de Cent", "Paeries", ... a algunes localitats). A tall d'exemple de l'evolució terminològica, a Ulldecona, a les actes municipals més antigues hi sortien "paers", més endavant "consellers" i, finalment, "jurats". Després hi vindran els "regidores" (en castellà).