Bisbat de Gubbio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
|||
Línia 1:
{{Infotaula de bisbat
| name = Bisbat de Gubbio
| latin =
| local = Diocesi di Gubbio
| image = Catedral de Gubbio.jpg
Línia 9:
| territory = [[Fitxer:Flag of Umbria.svg|23px]] [[Úmbria]]
| province = [[Regió eclesiàstica Úmbria|Úmbria]]
| metropolitan =
| coordinates = {{coord|43|21|00|N|12|34|00|E|display=inline,title}}
Línia 30:
| emeritus_bishops = [[Pietro Bottaccioli]]
| map =
| map_caption = En vermell apareix el territori del bisbat
| website = {{url|http://www.gubbio.chiesacattolica.it}}
Línia 58:
Al bisbe [[Ubaldo Baldassini]] ([[1129]]-[[1160]]) se li deu la reconstrucció de la ciutat i la catedral (destruïda per un incendi el 1126), la reforma i renaixement espiritual del clergat, dels [[canonge]]s catedralicis (que adoptaren la regla [[Canonges Regulars de Santa Maria en Porto|Portuensa]]) i del poble, l'organització de les parròquies rurals i la defensa de les llibertats civils. Sant Ubald és el patró de la ciutat.
A la primera meitat del {{segle|XV}}, durant gairebé un segle, Gubbio va ser la primera ciutat del [[duc]]at dels [[Da Montefeltro|Montefeltro]] i [[Della Rovere]], i la seu va ser ocupada per una sèrie de bisbes [[cardenal]]s de primer nivell en la història de l'Església ([[Girolamo Della Rovere|Girolamo]] i [[Francesco Della Rovere]], [[Antonio Ferrero]], [[Federico Fregoso]], [[Pietro Bembo]], [[Giacomo Savelli]] o Marcello Cervini, elegit [[Papa]] sota el nom de
El bisbe [[Marcel II|Marcello Cervini]] ([[1544]]-[[1555]]) i el seu successor [[Giacomo Savelli]] ([[1555]]-[[1560]]) van marcar un renaixement per a la vida eclesiàstica: van formar el capítol catedralici i la cúria episcopal, van crear l'arxiu i el seminari diocesans, van reorganitzar la xarxa parroquial, van aplicar les noves [[ritu tridentí|disciplines litúrgiques]], van reformar la disciplina clerical i van començar les seves visites pastorals.
Amb l'extinció de la dinastia dels [[della Rovere]] i el retorn a Gubbio a la dependència directa de Roma, s'inicià el declivi de la ciutat que esdevingué un petit centre de província: la diòcesi passà d'estar [[diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu|immediatament subjecta]] a la [[Santa Seu]] a ser [[sufragània]] del [[metropolità]] d'[[arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado|Urbino]] (4 de juny de [[1563]]).
Entre els bisbes posteriors de Gubbio cal destacar [[Alessandro Sperelli]] ([[1644]]-[[1671]]) qui va fer restaurar la catedral (reconsagrada el 22 de setembre de [[1652]]) i erigí la capella de la Mare de Déu, funda el primer nucli de la biblioteca Sperelliana i celebrà un important [[sínode]]; i [[Giuseppe Pecci (1776-1855)|Giuseppe Pecci]] ([[1841]]-[[1855]]), que va rebre el [[capel|capel cardenalici]] i va tenir una part considerable en la redacció del document mitjançant el qual [[Pius IX]] proclamà el [[dogma]] de la [[Immaculada Concepció]] i l'elaboració del [[Sillabo]].
Línia 183:
|
|-
| 1950 || 55.000 || 55.000 || 100,0 || 82 || 53 || 29 || 670 ||
|-
| 1970 || 48.000 || 48.000 || 100,0 || 73 || 54 || 19 || 657 ||
|-
| 1980 || 47.150 || 47.200 || 99,9 || 68 || 47 || 21 || 693 ||
|-
| 1990 || 47.950 || 48.000 || 99,9 || 62 || 41 || 21 || 773 || 1 || 21 || 65 || 40
| |||