Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
jiddish > ídix |
||
Línia 1:
«'''''Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina'''''» de vegades citat com «'''''un idioma és un dialecte amb un exèrcit darrere'''''» és un dels [[aforisme]]s<ref name="mair">Victor H. Mair, ''The Columbia History of Chinese Literature'', p. 24 [http://books.google.com/books?id=cvUlVtJ66nAC&pg=PA24&dq=quip full text]: "It has often been facetiously remarked... the falsity of this quip can be demonstrated..."</ref><ref>Henry Hitchings, ''The Language Wars: A History of Proper English'', p. 20 [http://books.google.com/books?id=Vz805slw5LEC&pg=PA20&dq=joke full text]: "There's an old joke that..."</ref><ref>S. Mchombo, "Nyanja" ''in'' Keith Brown, Sarah Ogilvie, eds., ''Concise encyclopedia of languages of the world'', p. 793
[http://books.google.com/books?id=F2SRqDzB50wC&pg=PA793&dq=joke full text]: "A recurrent joke in linguistics courses ... is the quip that ..."</ref> més citats en les discussions sobre l'arbitrarietat<ref>Timothy B. Weston, Lionel M. Jensen, ''China beyond the headlines'', p. 85 [http://books.google.com/books?id=TeFiTwH9NskC&pg=PA85&dq=arbitrary full text]: "Weinreich...pointing out the arbitrary division between [dialect and language]"</ref> de la diferència entre el que és un [[dialecte]] i el que és una [[llengua natural|llengua]]. Il·lustra el fet que l'estatus polític dels parlants influeix en l'estatus percebut de la seva llengua o dialecte.<ref>Thomas Barfield, ''The Dictionary of Anthropology'', ''s.v.'' 'sociolinguistics' [http://books.google.com/books?id=V5dkKYyHclwC&pg=PA440&dq=social full text]: "Fundamental notions such as 'language' and 'dialect' are primarily social, not linguistic, constructs, because they depend on society in crucial ways."</ref> L'aforisme és, habitualment, atribuït al lingüista [[Max Weinreich]], filòleg
== Autoria ==
Max Weinreich és una de les principals figures de la moderna lingüística
La majoria de les referències que atribueixen l'aforisme a Max Weinreich es desentenen del fet que ell ho va presentar com una cita indirecta d'alguna cosa que li va dir a ell un oïdor d'una de les seves conferències, en un cicle desenvolupat entre el [[13 de desembre]] de [[1943]] i el [[12 de juny]] de [[1944]] (detallat a ''YIVO bleter'', vol. 23 n. 3, maig–jun [[1944]], pàg. 420–421). Weinreich va descriure al seu informant amb algun detall però no va donar el seu nom. No diu res més que aquesta persona li va referir una frase, sense fer cap indicació sobre si es tractava d'una aportació personal o d'alguna cosa que havia estat presa d'una font prèvia. El passatge en qüestió apareix a la pàgina 13 de l'article de 1945:
:L'any passat impartim un curs a l'Escola Dr. Tsemaj Shabad amb vint conferències sobre el tema 'Problemes en la història de la llengua
''(A final d'aquest article apareix una transcripció i transliterització romanitzada del text original.)''
Els detalls del cicle de conferències que es proporcionen en el nombre de [[1944]] de la revista ''YIVO bleter'' (la referència de la qual a peu de pàgina es fa en l'article de 1945) inclouen una descripció d'una audiència bàsica de vint estudiants que van assistir a totes les conferències (que foren 21 i no 20) més una vintena d'assistents addicionals que van poder assistir a conferències concretes. Les discussions informals van ser freqüents entre els conferenciants, que no sempre era Max Weinreich, i l'audiència, una vegada acabades la conferències. L'última de Weinreich dins de la sèrie va ser el [[8 de maig]] de 1944, i ell indica que el seu informant es va unir al grup en algun moment després de la primera conferència. La segona conferència va ser el [[20 de desembre]] de [[1943]], la qual cosa estableix els límits entre els quals es va poder haver produït l'intercanvi de parers entre els dos.
Hi ha hagut especulacions sobre que l'anònim participant hagi pogut ser el preeminent expert en sociolingüística i en
}}</ref> En qualsevol cas, la descripció de la persona en el text de Weinreich no es correspon bé amb els detalls biogràfics de Fishman perquè pogués arribar a ser ell (nascut a Amèrica, 17 anys d'edat i estudiant de secundària en el moment de la conferència, ben assabentat de la història i el significat de la llengua
"Joshua Fishman...Nascut el 18 de juliol de 1926 a Philadelphia, PA..."<br />
{{ref-web| url = http://www.stanford.edu/dept/SUSE/Spencer_PRproject/indexaffiliates.htm | títol = Stanford University Initiative for the Maximization of Language Resources: Research Affiliates | data = setembre de 2001 | consultat = 29-8-2006
}}</ref>).
El lingüista francès [[Antoine Meillet]] (1866–1936) ha estat proposat també sovint com l'originador de la frase. Les seves dates i la seva àrea d'especialització el converteixen certament en un plausible candidat però cap bibliografia ni referència verificable ha estat proporcionada per confirmar-ne l'atribució. (En una nota editorial de ''Language in Society'', vol. 26, [[1997]], p. 469, [[William Bright]] escriu: "Alguns experts creuen que l'aforisme
Una altra possibilitat és [[Louis-Hubert Lyautey]] (1854–1934). La frase ''"Une langue, c'est un dialecte qui possède une armée, une marine et une aviation"'' apareix en diversos contextos d'internet associant-la amb Lyautey com a autor, i l'aforisme en anglès conegut li ha estat també atribuït a ell. Amb tot, no hi ha fonts ni referències verificables que ho provin.
Línia 24:
En altres casos, se suggereixen fonts posteriors a la data de la publicació de Weinreich.
== Rellevància
Com a resultat que la seva versió en
La mateixa observació de Weinreich en el sentit que es tracta d'una ''meravellosa expressió del problema social
== El text de Weinreich en
A continuació es transcriu el fragment del text de 1945 en la seva llengua original i a continuació la transliteració romanitzada:
|