Viquipèdia

Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
jiddish > ídix
Línia 1:
«'''''Una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una marina'''''» de vegades citat com «'''''un idioma és un dialecte amb un exèrcit darrere'''''» és un dels [[aforisme]]s<ref name="mair">Victor H. Mair, ''The Columbia History of Chinese Literature'', p. 24 [http://books.google.com/books?id=cvUlVtJ66nAC&pg=PA24&dq=quip full text]: "It has often been facetiously remarked... the falsity of this quip can be demonstrated..."</ref><ref>Henry Hitchings, ''The Language Wars: A History of Proper English'', p. 20 [http://books.google.com/books?id=Vz805slw5LEC&pg=PA20&dq=joke full text]: "There's an old joke that..."</ref><ref>S. Mchombo, "Nyanja" ''in'' Keith Brown, Sarah Ogilvie, eds., ''Concise encyclopedia of languages of the world'', p. 793
[http://books.google.com/books?id=F2SRqDzB50wC&pg=PA793&dq=joke full text]: "A recurrent joke in linguistics courses ... is the quip that ..."</ref> més citats en les discussions sobre l'arbitrarietat<ref>Timothy B. Weston, Lionel M. Jensen, ''China beyond the headlines'', p. 85 [http://books.google.com/books?id=TeFiTwH9NskC&pg=PA85&dq=arbitrary full text]: "Weinreich...pointing out the arbitrary division between [dialect and language]"</ref> de la diferència entre el que és un [[dialecte]] i el que és una [[llengua natural|llengua]]. Il·lustra el fet que l'estatus polític dels parlants influeix en l'estatus percebut de la seva llengua o dialecte.<ref>Thomas Barfield, ''The Dictionary of Anthropology'', ''s.v.'' 'sociolinguistics' [http://books.google.com/books?id=V5dkKYyHclwC&pg=PA440&dq=social full text]: "Fundamental notions such as 'language' and 'dialect' are primarily social, not linguistic, constructs, because they depend on society in crucial ways."</ref> L'aforisme és, habitualment, atribuït al lingüista [[Max Weinreich]], filòleg de d'[[jiddishídix]].
 
== Autoria ==
Max Weinreich és una de les principals figures de la moderna lingüística de jiddishd'ídix. L'aforisme en qüestió, per tant, apareix amb freqüència citat en la seva llengua original com "אַ שפּראַך איז אַ דיאַלעקט מיט אַן אַרמיי און פֿלאָט" (''a shprakh iz a dialekt mit an armey un flot'') La primera font escrita que es coneix de l'aforisme és l'article de Weinreich "דער ייִוואָ און די פּראָבלעמען פֿון אונדזער צײַט" (''Der YIVO un di problemen fun undzer tsayt"'', literalment: "L'[[IWO]]<ref>''Yidisher Visnshaftlejer Institut'' (en jiddishídix: ייִדישער װיסנשאַפֿטלעכער אינסטיטוט): Institut Científic Jueu</ref> i els problemes del nostre temps" (en ''[[YIVO bleter]]'', vol. 25 n. 1, Gen-Feb [[1945]], pàg. 3-18). Aquest text va ser presentat com a conferència en la sessió inaugural de la "19 Conferència Anual de l'IWO" celebrada a [[Nova York]] el [[5 de gener]] de [[1945]], amb la [[Segona Guerra Mundial]] en ple desenvolupament. Així, doncs, la primera referència citable de l'aforisme és la versió en jiddishídix, doncs en el resum en anglès que es va fer de la conferència no és citat.
 
La majoria de les referències que atribueixen l'aforisme a Max Weinreich es desentenen del fet que ell ho va presentar com una cita indirecta d'alguna cosa que li va dir a ell un oïdor d'una de les seves conferències, en un cicle desenvolupat entre el [[13 de desembre]] de [[1943]] i el [[12 de juny]] de [[1944]] (detallat a ''YIVO bleter'', vol. 23 n. 3, maig–jun [[1944]], pàg. 420–421). Weinreich va descriure al seu informant amb algun detall però no va donar el seu nom. No diu res més que aquesta persona li va referir una frase, sense fer cap indicació sobre si es tractava d'una aportació personal o d'alguna cosa que havia estat presa d'una font prèvia. El passatge en qüestió apareix a la pàgina 13 de l'article de 1945:
 
:L'any passat impartim un curs a l'Escola Dr. Tsemaj Shabad amb vint conferències sobre el tema 'Problemes en la història de la llengua jiddishídix'. Un professor d'un institut del [[Bronx]] va formar part en una ocasió de l'auditori. Havia arribat a [[Amèrica]] de nen i durant tota la seva vida mai havia sentit que el jiddishl'ídix tingués una història i que pogués servir també per tractar temes importants. No sé com va arribar a estar entre els investigadors de l'IWO, solament sé que va estar allí des d'aquell moment. En una ocasió, després d'una conferència, es va apropar a mi i em va preguntar, "Quin és la diferència entre un dialecte i una llengua?" Jo li vaig dir que era un assumpte de subjectivitat intel·lectual i vaig pensar que això li podria ajudar a trobar una resposta, però em va interrompre i em va dir, "Ja ho sé, però vull donar-li una millor definició. Una llengua és un dialecte amb exèrcit i flota." Em va impressionar tant que vaig haver de traslladar aquesta meravellosa expressió del que és la realitat social delde jiddishl'ídix a una major audiència<br />
''(A final d'aquest article apareix una transcripció i transliterització romanitzada del text original.)''
 
Els detalls del cicle de conferències que es proporcionen en el nombre de [[1944]] de la revista ''YIVO bleter'' (la referència de la qual a peu de pàgina es fa en l'article de 1945) inclouen una descripció d'una audiència bàsica de vint estudiants que van assistir a totes les conferències (que foren 21 i no 20) més una vintena d'assistents addicionals que van poder assistir a conferències concretes. Les discussions informals van ser freqüents entre els conferenciants, que no sempre era Max Weinreich, i l'audiència, una vegada acabades la conferències. L'última de Weinreich dins de la sèrie va ser el [[8 de maig]] de 1944, i ell indica que el seu informant es va unir al grup en algun moment després de la primera conferència. La segona conferència va ser el [[20 de desembre]] de [[1943]], la qual cosa estableix els límits entre els quals es va poder haver produït l'intercanvi de parers entre els dos.
 
Hi ha hagut especulacions sobre que l'anònim participant hagi pogut ser el preeminent expert en sociolingüística i en jiddishídix [[Joshua Fishman]], i en aquest sentit en diverses referències se li atribueix l'origen de l'aforisme. Això pot deure's a un suggeriment realitzat per ell mateix, aparentment feta en la creença que Max Winreich estava descrivint un fet que va ocórrer més de vint anys després.<ref>{{ref-web| url = http://shakti.trincoll.edu/~mendele/vol06/vol06.077 | títol = Mendele: Yiddish literature and language | data = 08-10-1996 |llengua= jiddishídix | consultat = 29-8-2006
}}</ref> En qualsevol cas, la descripció de la persona en el text de Weinreich no es correspon bé amb els detalls biogràfics de Fishman perquè pogués arribar a ser ell (nascut a Amèrica, 17 anys d'edat i estudiant de secundària en el moment de la conferència, ben assabentat de la història i el significat de la llengua jiddishídix.<ref>
"Joshua Fishman...Nascut el 18 de juliol de 1926 a Philadelphia, PA..."<br />
{{ref-web| url = http://www.stanford.edu/dept/SUSE/Spencer_PRproject/indexaffiliates.htm | títol = Stanford University Initiative for the Maximization of Language Resources: Research Affiliates | data = setembre de 2001 | consultat = 29-8-2006
}}</ref>).
 
El lingüista francès [[Antoine Meillet]] (1866–1936) ha estat proposat també sovint com l'originador de la frase. Les seves dates i la seva àrea d'especialització el converteixen certament en un plausible candidat però cap bibliografia ni referència verificable ha estat proporcionada per confirmar-ne l'atribució. (En una nota editorial de ''Language in Society'', vol. 26, [[1997]], p. 469, [[William Bright]] escriu: "Alguns experts creuen que l'aforisme jiddishídix és una expansió d'una cita d'Antoine Meillet, per expressar que una llengua és un dialecte amb un exèrcit. Fins al moment, la font no ha estat localitzada en les obres de Meillet."<ref>"Some scholars believe that the [Yiddish] saying is an expansion of a quote from Antoine Meillet, to the effect that a language is a dialect with an army. Up to now the source has not been found in the works of Meillet."</ref>)
 
Una altra possibilitat és [[Louis-Hubert Lyautey]] (1854–1934). La frase ''"Une langue, c'est un dialecte qui possède une armée, une marine et une aviation"'' apareix en diversos contextos d'internet associant-la amb Lyautey com a autor, i l'aforisme en anglès conegut li ha estat també atribuït a ell. Amb tot, no hi ha fonts ni referències verificables que ho provin.
Línia 24:
En altres casos, se suggereixen fonts posteriors a la data de la publicació de Weinreich.
 
== Rellevància pelper jiddishl'ídix ==
 
Com a resultat que la seva versió en jiddishídix ha circulat àmpliament i de la creença que el seu autor va ser Max Weinreich, l'aforisme és amb freqüència vist com una expressió de l'especificalitat de l{{'}}''ethos'' jiddishídix. Encara que un professor de secundària parlant de jiddishd'ídix amb un interès particular en lingüística va poder haver-lo encunyat, aquesta persona podria també haver arribat a ell en altres contextos que no tinguessin relació específica amb el jiddishl'ídix. Si es pot concedir alguna credibilitat a la possibilitat del seu origen francòfon, l'aforisme podria inicialment haver estat un comentari sobre les conseqüències lingüístiques de l'autoritat militar colonialista.
 
La mateixa observació de Weinreich en el sentit que es tracta d'una ''meravellosa expressió del problema social delde jiddishl'ídix'', proveeix, no obstant això, un clar indici de la seva rellevància respecte d'aquest idioma. Mentre que un aforisme no és més que una dita lexicalitzada, si va ser dit d'aquesta manera, la frase no proporciona una anàlisi detallada. Les raons per les quals Weinreich li va conferir aquest sentit són, no obstant això, evidents en la conferència en la qual la va presentar. S'estenen més enllà de consideracions purament lingüístiques per entrar en nocions més àmplies del "''[[Yiddishkeit]]''" (ייִדישקייט - lit. judaisme/judeïtat). La percepció delde jiddishl'ídix i de la seva cultura associada per part de comunitats externes (i fins i tot, en gran manera, dins de la mateixa comunitat jueva) ha tingut una història complicada, i mai va estar en una cruïlla tan crítica com la que es va correspondre amb la Segona Guerra Mundial i les dècades anteriors i posteriors. Encara que l'impacte global d'aquest procés podria no estar encara determinat en el moment en el qual la conferència de 1945 es va preparar, l'aplicabilitat de l'aforisme a desenvolupaments subseqüents no sembla haver disminuït.
 
== El text de Weinreich en jiddishídix ==
 
A continuació es transcriu el fragment del text de 1945 en la seva llengua original i a continuació la transliteració romanitzada:
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Una_llengua_és_un_dialecte_amb_un_exèrcit_i_una_marina»