Asp: diferència entre les revisions

Hi ha referències de població a Asp en els diferents jaciments que passen pel [[paleolític]] (Penyal de l'Ofra; Cova del Rotllo); el [[neolític]] (Tabaià, l'Alforna); els [[ibers]], que l'anomenaren ''Aspis'' (''jasp'') i s'assentaren en el Castell del Riu; els [[Imperi Romà|romans]] hi potenciaren l'[[agricultura]] i li canviaren el nom pel de ''Laspis'',{{efn|Vegeu també l'article [[Toponímia del País Valencià]].}} i la ubicació, trasllandant-la a l'actual, en la [[Via Augusta]] creant així els dos nuclis que pervisqueren fins a la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el Nou; els [[visigot]]s ([[necròpoli]] de Vistalegre).

 

 

Segons un estudi realitzat per F.P Sala (2004) sobre els cognoms de la carta de poblament, que es troba visible a la xarxa, en la seua majoría vingueren de les poblacions de la contornada com ara [[Elx]], [[Alacant]], [[Crevillent]], [[Novelda]] i [[Montfort (Vinalopó Mitjà)|Monfort]]. En l'article de Gonzalo Martínez Español: «''[http://www.torrijos.es/content/docs/CartaPuebla.pdf La Carta Puebla de Aspe]. Características del régimen señorial tras la repoblación''» es diu:<blockquote>''“En un detallat estudi realitzat sobre els cognoms de la carta de poblament d'Asp, Salvador Pavia subratlla una variada procedència geogràfica dels repobladors ressenyats, descendents de parenteles originàries de València, Aragó i Castella. La carta de poblament enumera 103 cognoms diferents d'entre els 161 continguts. Les genealogies més repetides són Mira, Cerdàn, Castelló, Carbonell, Alenda, Martín, Martínez, García i López. Al document es barregen els cognoms de cristians vells subsistents, amb els aportats pels nous colons. No obstant això. Pavia puntualitza que en la relació nominal de veïns concorre una preeminència de cognoms valencians o aragonesos (Pavia Pavia, 1988). Altres investigadors van assenyalar la probabilitat que Asp hagués sigut parcialment repoblada per vassalls procedents de Torrijos (Asencio Calataiud, 2001) o altres dominis castellans integrats al senyoriu de Maqueda. Aquesta hipòtesi va ser suggerida per ser Asp un reducte castellanoparlant envoltat de pobles valencianoparlants, i estar redactada la carta de poblament en castellà. Un posterior estudi realitzat per F.P. Sala (2004), sustentat en un exhaustiu buidatge del llibre n°3 de batejos (1602- 1640) i del llibre de matrimonis comprès entre 1603- 1702, clarifica la procedència dels pobladors del segle XVII, descartant el possible origen castellà. Els nous vassalls provenien en la seua majoria dels pobles del voltant del municipi. Les localitats d'Elx, Monfort, Alacant, Novelda i Crevillent van ser les que van contribuir amb major nombre d'efectius al veïnat aspenc. Segons les dades contingudes al llibre de matrimonis esmentat. Com assenyala Francisco Vicedo (1995, 161), els repobladors de localitats circumdants van buscar nous horitzons econòmics, i per això: "van abandonar els seus antics dominis per a començar una nova vida, com a agricultors en altra localitat, i degueren ser jornalers del camp o xicotets propietaris que estaven en terres d'escassa qualitat; o bé artesans o gent de diversos oficis urbans..."''</blockquote>Al {{segle|XIX|s}} van haver-hi canvis administratius. En [[1834]], es constituí la [[província d'Alacant]] i en [[1839]] tingué lloc la separació de la pedania del [[El Fondó de les Neus|Fondó de les Neus]]. En [[1851]], una sèrie de disposicions legals van acabar amb el [[règim senyorial]] i la [[Palau d'Altamira|Casa d'Altamira]] va cedir els drets de la terra als emfiteutes d'Asp mitjançant la venda.