Catedral de la Seu d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 19:
{{cquote|''És un exemple de monument construït per estrangers que no ha tingut cap influència en l'arquitectura de la regió: l'absis italià construït per Ramon Llambard, amb la seva galeria exterior de circulació, ha romàs com a exemple únic a Catalunya d'una disposició molt freqüent a Itàlia i Alemanya''.|||Josep Puig i Cadafalch.<ref>[[#Pui03|Puig 2003]]: p. 281</ref>}}
El temple data del
Cal esmentar que la ciutat de [[la Seu d'Urgell]] pren precisament aquest nom pel fet d'ésser la [[seu episcopal]] del [[Bisbat d'Urgell]] i acollir-ne la catedral. Aquesta és la quarta catedral construïda a la [[diòcesi]] i la tercera erigida al mateix emplaçament, tot i que la primera de les tres ja fou erigida a la [[plana de la Seu|plana]]<ref name="GEC-LSU">{{GEC|0604599|La Seu d'Urgell}}</ref> on al voltant nasqué un nou barri anomenat en [[llatí]] ''vicus Sedes Urgelli'', és a dir ''barri de la Seu d'Urgell'', entenent ''seu'' com a càtedra o tron d'un [[bisbe]] que exerceix una jurisdicció, església catedral i capital d'una diòcesi.<ref name="GEC-LSU" />
Línia 34:
* Catedral del {{segle|IX|s}}, consagrada l'any 839.<ref name="pui03_457">[[#Pui03|Puig 2003]]: p. 457</ref>
* Catedral de Sant Ermengol, {{segle|XI|s}}.<ref name="gencat_cu">{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/rutes/pirineucomtal/comtats/urgell/index.html#a2 |títol=El comtat d'Urgell |editor=Generalitat de Catalunya |data= |consulta=11 de juny de 2011 |llengua= }}</ref>
* Catedral de Sant Ot (l'actual),
==== Catedral del segle IX ====
Línia 47:
L'actual catedral de Santa Maria d'Urgell fou iniciada pel Bisbe [[Sant Ot d'Urgell|Sant Ot]], entre els anys [[1116]] i [[1122]], fruit de la prosperitat de l'època. Amb la mort del bisbe Ot el 1122 les obres van avançar lentament i no va ser fins a l'arribada del bisbe [[Arnau de Preixens]] ([[1167]]-[[1195]]) que la construcció rebé un impuls decisiu. L'any [[1175]] es féu una contracta amb [[Ramon Llambard]] (''Raimundus Lambardus''),<ref>[[#Pui03|Puig 2003]]: p. 590</ref> per la qual aquest es compromet en un termini de 7 anys a cloure les voltes, aixecar els campanars una filada per damunt d'elles i acabar el cimbori.<ref name="GEC" /> {{cita|En nom de Jesucrist, etern Salvador, jo Arnau, per la gràcia de Déu, bisbe d'Urgell... encomano a tu Raimund Llambard, les obres de Santa Maria, amb totes les seves propietats, és a dir, cases, terres, vinyes, rendes (...). I a més a més et concedim la pensió d'un cànon per a tota la teva vida amb la condició que tu construeixis per a nosaltres les voltes de tota l'església, fidelment i sense cap engany, aixeques les torretes de les escales o campanars, una filada per damunt de les voltes i realitzis la llanterna correcta i apropiadament amb tot el que li correspon.<ref>{{ref-llibre|títol=Perfiles del arte románico|autor=DDAA|any=2002|editorial=Fundación Santa María la Real|lloc=Aguilar de Campóo|isbn= 84-89483-19-1}}</ref>}}
Es creu que aquest tal Llambard podria ser d'origen [[Itàlia|italià]] i d'aquí es podria desprendre la influència de l'art romànic d'estil [[Llombardia|llombard]].<ref name="mich_desc">{{ref-llibre|títol=Descubre Cataluña |autor=Michelin / MFPM |editorial=Michelin |lloc= |isbn=2067130846 }}</ref> Aquest hauria complert bàsicament l'encàrrec l'any [[1182]], s'havia alçat el campanar de la façana principal.<ref>{{ref-web|url=http://www.museudiocesaurgell.org/catedral/cat/catobres2.htm |títol=L'Obra de sant Ot: La Catedral Actual. |editor=Museu Diocesà d'Urgell |consulta=05 de juliol de 2011 }}</ref> A partir d'aquí no se sap com van seguir les obres, només que a finals del
A la catedral s'hi van fer afegits ornamentals que es van suprimir, retornant-la a l'aparença exterior original durant la reforma iniciada pel bisbe [[Joan Benlloch]] el [[1918]].<ref name="GEC" /> Es va recuperar la façana septentrional de la [[plaça dels Oms]] i [[Josep Puig i Cadafalch]] va suprimir l'ornamentació neoclàssica de l'interior, feta de guix durant el {{segle|XVIII|s}}.<ref>[[#Arte99|Arte e Identidades Culturales 1999]]: p. 504</ref> Sobre aquest recobriment de guix Puig i Cadafalch va dir:{{cita| En l'any 1766, de trista recordança, sentint-se influïts de la pruija de renovació d'aquells migrats temps, decidiren (els canonges) fer enguixar i enlluir tots els paraments de l'interior, encarregant-se d'executar tan dissortat projecte mestre Antón Ginot, qui demostrà tenia major traça en destruir l'obra antiga, trencant columnes i capitells i esbocinant cornises, que no en compondre l'arrebossat que en mala hora li encarregaren.|Puig i Cadafalch, Joan, ''Santa Maria de la Seu d'Urgell''. Barcelona, 1918, pàg. 87-91.}}
Línia 62:
Les naus laterals queden molt més baixes que la central i estan cobertes amb [[volta de creueria|voltes de creueria]]. Els pilars divisoris de les naus, quatre per cada banda, arrenquen d'una base de [[creu grega]] un dels braços de la qual enlaira vers la nau central els arcs torals que donen les arcades de reforç a la volta de canó; els altres dos originen les arcades de comunicació de la nau central amb les col·laterals, i el darrer forma l'arc toral que subdivideix aquestes en diversos trams en conjunció amb els arcs formers per tal d'originar la creueria. Aquestes s'enlairen des dels angles sobre una columna reduïda a un quart de cercle, allotjada en els racons del pilar cruciforme, que, així, queda afectat a una base de pla octogonal.
La cobertura de l'església fou concebuda amb un sistema mixt de voltes de canó a la nau central i al transsepte, i de voltes de creueria a les naus laterals, que ja havia estat adoptat a [[Sant Vicenç de Cardona]] el [[1040]] i que es generalitzà al
La catedral d'[[art romànic]] té característiques italianitzants, visibles en l'ornamenta de la façana, coronada per un esvelt campanaret amb dos pisos de finestres geminades, i en la galeria que recorre la part superior del transsepte i l'exterior de l'absis.
Línia 218:
Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], a [[Barcelona]], es troben els retaules de [[Sant Ermengol d'Urgell|Sant Ermengol]] i [[Sant Ot]], les pintures murals romàniques del seu absis central, centrades per la figura del [[Pantocràtor]] i nou taules gòtiques.<ref>{{ref-web|url=http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/347984-maspons-al-mnac.html |títol=Maspons al MNAC |obra= |editor=[[Diari Avui]] |data=21 de desembre de 2010 |consulta= 2 d'abril de 2011 |llengua= }}</ref>
L'anomenat ''Absis de la Seu d'Urgell'' data del segon quart de
=== Altres esglésies ===
| |||