Israel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
mCap resum de modificació |
||
Línia 169:
[[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otomà, introduí a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina,<ref name=palestine/> però el poble es revoltà a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori.<ref name=palestine/> L'autoritat otomana tornà a imposar-se amb la intervenció de les forces europees que forçaren Ibrahim a retirar-se.<ref name=palestine/> El govern otomà havia estat forçat a atorgar a les potències europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida econòmica; aquests privilegis incloïen l'entrada de cònsols no només a Jerusalem, sinó també a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els béns europeus mitjançant els mercaders àrabs cristians.<ref name=palestine/> A més a més, també se'ls atorgà més control dels Llocs Sagrats de Jerusalem i es permeteren més assentaments europeus i l'adquisició de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la dècada de 1880, hi arribà un gran nombre de jueus.<ref name=palestine/>
La primera gran onada migratòria jueva moderna, coneguda com la
La [[Segona
|nom= Donald
|títol= The birth of modern Israel: A scrap of paper that changed history
Línia 184:
L'Imperi Otomà entrà a la Primera Guerra Mundial al costat d'Alemanya i [[Imperi Austrohongarès|Àustria-Hongria]] el 1914, la qual cosa provocà l'aproprament entre Regne Unit i els àrabs i els sionistes, ja que en encoratjar el nacionalisme antiotomà debilitava el seu enemic.<ref name=palestine/> Per una banda, els àrabs palestins argumentaven que en la carta entre Sir [[Herny McMachon]], l'alt commisionat britànic a Egipte i [[Hussen ibn Ali]], l'emir de Mecca, els britànics havien promès la independència de Palestina.<ref name=palestinebrit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine]. Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 de juliol de 2009]</ref> Per altra banda, [[Arthur Balfour]], el secretari britànic d'afers exteriors, en una altra carta dirigida al Lord [[Lionel Walter Rothschild]] expressà el seu desig per l'establiment d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina, en allò que es coneix com la [[Declaració Balfour de 1917]]. Tanmateix, el Regne Unit, França i Rússia havien planejat, en els [[Acords de Sykes-Picot|Acords Sykes-Picot]], el futur del territori.<ref name=palestinebrit/> El 20 de març de 1920, els delegats palestins rebutjaren la Declaració de Balfour el Congrés general siri, però l'abril del 1920, en una conferència de pau a [[Sanremo|San Remo]], [[Itàlia]], els aliats dividiren els territoris: [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]] serien administrats per França i Palestina pel Regne Unit.<ref name=palestine/>
El 1922, la [[Societat de Nacions|Lliga de Nacions]] atorgà al [[Regne Unit]] el [[mandat Britànic de Palestina|mandat sobre Palestina]] sota els termes similars als de la Declaració de Balfour.<ref>{{ref-web|url=http://www.fordham.edu/halsall/mod/1922mandate.html |editor=Fordham University |títol=League of Nations: The Mandate for Palestine, July 24, 1922 |obra=Modern History Sourcebook |data=1922-07-24 |consulta=2007-08-27}}</ref> La població del territori era predominantment àrab musulmana, mentre que l'àrea urbana més gran de la regió, Jerusalem, era predominantment jueva.<ref>J. V. W. Shaw, "A Survey of Palestine, Vol 1: Prepared in December 1945 and January 1946 for the Information of the Anglo-American Committee of Inquiry", Reprinted 1991 by The Institute for Palestine Studies, Washington, D.C., pages 148</ref> La [[Tercera Aliyà|tercera]] i la [[quarta
El sorgiment del [[nazisme]] la dècada de 1930, produí la
=== La Segona Guerra Mundial i la independència d'Israel ===
Línia 210:
El 6 d'octubre de 1973, per ''[[Yom Kippur]]'', el dia més sant del calendari jueu, els exèrcits egipci i siri [[Guerra del Yom Kippur|llençaren un atac sorpresa]] contra Israel. La guerra acabà el 26 d'octubre amb la victòria d'Israel, però amb grans pèrdues.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/6/newsid_2514000/2514317.stm | editorial=The BBC |títol=1973: Arab states attack Israeli forces |obra=On This Day | consulta=2007-07-15}}</ref> Una [[Comissió Agranat|investigació interna]] exonerà el govern de la responsabilitat de la guerra, però el primer ministre [[Golda Meir]] renuncià al càrrec.
Les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions legislatives de 1977]] foren un punt significatiu en la història política d'Israel quan el ''[[Likud
[[Fitxer:Bill_Clinton,_Yitzhak_Rabin,_Yasser_Arafat_at_the_White_House_1993-09-13.jpg|miniatura|esquerra|[[Yitshaq Rabbín|Isaac Rabin]], [[Iàssir Arafat|Yasser Arafat]] i [[Bill Clinton]] en la signatura dels Acords d'Oslo, el 13 de setembre de 1993]]
El 7 de juny de 1981, Israel bombardejà el reactor nuclear Osirak a l'Iraq, en l'[[Operació Òpera|Operació Opera]], deshabilitant-la. La intel·ligència israeliana sospitava que Iraq planejava utilitzar-la per desenvolupar armes nuclears. El 1982, Israel intervingué en la [[Guerra Civil libanesa|Guerra Civil Libanesa]] per destruir les bases que feia ús l'Organització per l'Alliberament Palestí per a llençar atacs i míssils al nord d'Israel, donant inici a la [[Guerra del Líban de 1982|Primera Guerra del Líban]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=199}}</ref> Israel es retirà de la major part del Líban el 1986, però mantingué una zona de seguretat fins al 2000. La [[Primera intifada|Primera Intifada]], un aixecament palestí contra el govern israelià,<ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia=Encarta | editorial=Microsoft |url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_761579974/Intifada.html |títol=Intifada | consulta=2007-09-16 |any=2007}}</ref> esclatà el 1987. Durant els següents sis anys, més de mil persones foren mortes per la violència tant entre els palestins com entre els palestins i israelians. Durant la [[Guerra del Golf]] de 1991, Iraq llençà míssils contra Israel.<ref>{{ref-notícia|url= http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE7DB173EF93AA35751C1A967958260|títol=After 4 Years, Intifada Still Smolders | editorial=The New York Times |data=1991-12-09 | consulta=2008-03-28 |cognom=Haberman |nom=Clyde}}</ref><ref>{{harvnb|Mowlana|Gerbner|Schiller|1992|p=111}}</ref>
| |||