Israel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
mCap resum de modificació
Línia 169:
[[Ibrahim Paixà d'Egipte]], fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otomà, introduí a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina,<ref name=palestine/> però el poble es revoltà a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori.<ref name=palestine/> L'autoritat otomana tornà a imposar-se amb la intervenció de les forces europees que forçaren Ibrahim a retirar-se.<ref name=palestine/> El govern otomà havia estat forçat a atorgar a les potències europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida econòmica; aquests privilegis incloïen l'entrada de cònsols no només a Jerusalem, sinó també a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els béns europeus mitjançant els mercaders àrabs cristians.<ref name=palestine/> A més a més, també se'ls atorgà més control dels Llocs Sagrats de Jerusalem i es permeteren més assentaments europeus i l'adquisició de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la dècada de 1880, hi arribà un gran nombre de jueus.<ref name=palestine/>
 
La primera gran onada migratòria jueva moderna, coneguda com la "Primera ''[[AliyyàPrimera Aliyà]]''" (Hebrew: עלייה), començà el 1881, amb la fugida massiva dels jueus dels [[pogrom]]s de l'Europa oriental.<ref name="aliyot">{{ref-web|url= http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Immigration/immigtoc.html | editor=The American-Israeli Cooperative Enterprise |obra=Jewish Virtual Library | consulta=2007-07-12 |títol=Immigration}}</ref> Tot i que teòricament ja existia el moviment sionista, [[Theodor Herzl]] és considerat el fundador del [[sionisme]] polític,<ref>{{harvnb|Kornberg|1993}} "How did Theodor Herzl, an assimilated German nationalist in the 1880s, suddenly in the 1890s become the founder of Zionism?"</ref> un moviment que volia establir un Estat jueu al territori històric de Palestina, i posant la [[qüestió jueva]] dins el pla internacional.<ref>{{harvnb|Herzl|1946|p=11}}</ref> El 1896, publicà ''[[Der Judenstaat]]'' ('L'Estat Jueu'), oferint la seva visió d'un estat futur, i l'any següent presidí el primer [[Congrés Sionista Mundial]].<ref>{{ref-web|url= http://www.jewishagency.org/JewishAgency/English/Jewish+Education/Compelling+Content/Eye+on+Israel/120/Chapter+One+The+Heralders+of+Zionism.htm | editor=Jewish Agency for Israel |títol=Chapter One: The Heralders of Zionism | consulta=2007-07-12}}</ref>
 
La [[Segona ''Aliyyà''Aliyà]] (1904-1914), començà després del [[pogrom de Kixiniov]] (Ara [[Chișinău|Chişinău]]). Prop de 40.000 jueus s'establiren a Palestina.<ref name="aliyot" /> La primera i la segona onada migratòria estava integrada principalment per [[judaisme ortodox|jueus ortodoxos]],<ref>{{harvnb|Stein|2003|p=88}}. "As with the First Aliyah, most Second Aliyah migrants were non-Zionist orthodox Jews..."</ref> però la segona ''aliyyàaliyà'' també inclogué pioners socialistes que establiren el moviment dels [[quibuts]].<ref>{{harvnb|Romano|2003|p=30}}</ref> Durant la [[Primera Guerra Mundial]], el secretari britànic d'afers exteriors [[Arthur Balfour]] publicà la [[Declaració Balfour de 1917]] la qual veia "favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu". A petició d'[[Edwin Smauel Montagu]] i el [[Lord Curzon]], s'afegí una línia establint que "s'entén clarament que res no es farà que perjudiqui els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves de Palestina, o els drets i l'estatus polític dels jueus en cap altre país."<ref name=macintyre>{{ref-notícia|cognom= Macintyre
|nom= Donald
|títol= The birth of modern Israel: A scrap of paper that changed history
Línia 184:
L'Imperi Otomà entrà a la Primera Guerra Mundial al costat d'Alemanya i [[Imperi Austrohongarès|Àustria-Hongria]] el 1914, la qual cosa provocà l'aproprament entre Regne Unit i els àrabs i els sionistes, ja que en encoratjar el nacionalisme antiotomà debilitava el seu enemic.<ref name=palestine/> Per una banda, els àrabs palestins argumentaven que en la carta entre Sir [[Herny McMachon]], l'alt commisionat britànic a Egipte i [[Hussen ibn Ali]], l'emir de Mecca, els britànics havien promès la independència de Palestina.<ref name=palestinebrit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine]. Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 de juliol de 2009]</ref> Per altra banda, [[Arthur Balfour]], el secretari britànic d'afers exteriors, en una altra carta dirigida al Lord [[Lionel Walter Rothschild]] expressà el seu desig per l'establiment d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina, en allò que es coneix com la [[Declaració Balfour de 1917]]. Tanmateix, el Regne Unit, França i Rússia havien planejat, en els [[Acords de Sykes-Picot|Acords Sykes-Picot]], el futur del territori.<ref name=palestinebrit/> El 20 de març de 1920, els delegats palestins rebutjaren la Declaració de Balfour el Congrés general siri, però l'abril del 1920, en una conferència de pau a [[Sanremo|San Remo]], [[Itàlia]], els aliats dividiren els territoris: [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]] serien administrats per França i Palestina pel Regne Unit.<ref name=palestine/>
 
El 1922, la [[Societat de Nacions|Lliga de Nacions]] atorgà al [[Regne Unit]] el [[mandat Britànic de Palestina|mandat sobre Palestina]] sota els termes similars als de la Declaració de Balfour.<ref>{{ref-web|url=http://www.fordham.edu/halsall/mod/1922mandate.html |editor=Fordham University |títol=League of Nations: The Mandate for Palestine, July 24, 1922 |obra=Modern History Sourcebook |data=1922-07-24 |consulta=2007-08-27}}</ref> La població del territori era predominantment àrab musulmana, mentre que l'àrea urbana més gran de la regió, Jerusalem, era predominantment jueva.<ref>J. V. W. Shaw, "A Survey of Palestine, Vol 1: Prepared in December 1945 and January 1946 for the Information of the Anglo-American Committee of Inquiry", Reprinted 1991 by The Institute for Palestine Studies, Washington, D.C., pages 148</ref> La [[Tercera Aliyà|tercera]] i la [[quarta ''aliyyà''aliyà]] (1924-1929) portaren 100.000 jueus a Palestina,<ref name="aliyot" /> però des de 1921, els britànics imposaren límits a la immigració jueva.<ref>{{harvnb|Liebreich|2005|p=34}}</ref>
 
El sorgiment del [[nazisme]] la dècada de 1930, produí la quinta ''[[aliyyàcinquena aliyà]]'', amb un influx d'un quart de milió de jueus i provocà la revolta àrab de 1936-1939 i els britànics posaren un límit a la immigració en el [[Paper Blanc de 1939]]. Ja que molts països del món rebutjaren l'entrada de refugiats de l'[[Holocaust]], s'organitzà un moviment clandestí conegut com l'[[AliyyàAliyà Bet]] per portar jueus a Palestina.<ref name="aliyot" /> Després de la Segona Guerra Mundial els jueus representaven el 33% de la població palestina—el 1922 només eren l'11%.<ref>{{ref-web|url= http://www.mideastweb.org/palpop.htm |títol=The Population of Palestine Prior to 1948 | consulta=2007-07-12 | editor=MidEastWeb}}</ref>
 
=== La Segona Guerra Mundial i la independència d'Israel ===
Línia 210:
El 6 d'octubre de 1973, per ''[[Yom Kippur]]'', el dia més sant del calendari jueu, els exèrcits egipci i siri [[Guerra del Yom Kippur|llençaren un atac sorpresa]] contra Israel. La guerra acabà el 26 d'octubre amb la victòria d'Israel, però amb grans pèrdues.<ref>{{ref-notícia|url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/october/6/newsid_2514000/2514317.stm | editorial=The BBC |títol=1973: Arab states attack Israeli forces |obra=On This Day | consulta=2007-07-15}}</ref> Una [[Comissió Agranat|investigació interna]] exonerà el govern de la responsabilitat de la guerra, però el primer ministre [[Golda Meir]] renuncià al càrrec.
 
Les [[Eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions legislatives de 1977]] foren un punt significatiu en la història política d'Israel quan el ''[[Likud|Likkud]]'' prengué el control del [[Partit Laborista Israelià|Partit Laboral]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=169–70}} "In hindsight we can say that 1977 was a turning point..."</ref> El mateix any, el president egipci [[Ànwar el-Sadat|Anwar El Sadat]] viatjà a Israel i pronuncià un discurs davant la [[Kenésset]] en allò que és considerat el primer reconeixement d'Israel per part d'un [[cap d'estat]] àrab.<ref>{{harvnb|Bregman|2002|pp=171–4}}</ref> Israel es retirà de la península del Sinaí, retornant-la a Egipte, i acordà entrar en negociacions per atorgar autonomia als palestins a l'altre costat de la Línia Verda, un pla que mai no s'implementà. El govern de [[Menahem Beguín|Menachem Begin]] encoratjà els israelians a assentar-se a Cisjordània, la qual cosa provocà fricció amb els palestins d'aquelles àrees.
[[Fitxer:Bill_Clinton,_Yitzhak_Rabin,_Yasser_Arafat_at_the_White_House_1993-09-13.jpg|miniatura|esquerra|[[Yitshaq Rabbín|Isaac Rabin]], [[Iàssir Arafat|Yasser Arafat]] i [[Bill Clinton]] en la signatura dels Acords d'Oslo, el 13 de setembre de 1993]]
El 7 de juny de 1981, Israel bombardejà el reactor nuclear Osirak a l'Iraq, en l'[[Operació Òpera|Operació Opera]], deshabilitant-la. La intel·ligència israeliana sospitava que Iraq planejava utilitzar-la per desenvolupar armes nuclears. El 1982, Israel intervingué en la [[Guerra Civil libanesa|Guerra Civil Libanesa]] per destruir les bases que feia ús l'Organització per l'Alliberament Palestí per a llençar atacs i míssils al nord d'Israel, donant inici a la [[Guerra del Líban de 1982|Primera Guerra del Líban]].<ref>{{harvnb|Bregman|2002|p=199}}</ref> Israel es retirà de la major part del Líban el 1986, però mantingué una zona de seguretat fins al 2000. La [[Primera intifada|Primera Intifada]], un aixecament palestí contra el govern israelià,<ref>{{ref-enciclopèdia|enciclopèdia=Encarta | editorial=Microsoft |url= http://encarta.msn.com/encyclopedia_761579974/Intifada.html |títol=Intifada | consulta=2007-09-16 |any=2007}}</ref> esclatà el 1987. Durant els següents sis anys, més de mil persones foren mortes per la violència tant entre els palestins com entre els palestins i israelians. Durant la [[Guerra del Golf]] de 1991, Iraq llençà míssils contra Israel.<ref>{{ref-notícia|url= http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D0CE7DB173EF93AA35751C1A967958260|títol=After 4 Years, Intifada Still Smolders | editorial=The New York Times |data=1991-12-09 | consulta=2008-03-28 |cognom=Haberman |nom=Clyde}}</ref><ref>{{harvnb|Mowlana|Gerbner|Schiller|1992|p=111}}</ref>