Acer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 6:
El ferro pur és un metall molt dúctil però de baixa resistència. El carboni li confereix duresa i resistència. En funció del percentatge de carboni s'obtenen diferents tipus d'acer, és a dir, un acer amb molt carboni serà un acer molt resistent i molt dur, però també molt fràgil, i un acer amb poc carboni serà poc resistent i poc dur, però amb menys fragilitat.
Percentatges majors que el 2,0% i fins al 4% de carboni donen lloc a [[Fosa (metal·lúrgia)|foses]] trencadisses que no es pot [[forja]]r.<ref>{{ref-llibre|cognom=Serra Subirà |nom= Eduard |títol=Guia de l'escultor per a escultors novells |url=http://books.google.cat/books?id=2oiWUutSAzQC&pg=PA86&dq=fosa+trencadissa&hl=ca&ei=wqXtTfLrIovUsgbCgMmBBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=fosa%20trencadissa&f=false |editorial=Edicions Universitat Barcelona
Per la varietat ja apuntada i per la seva disponibilitat –els seus dos elements primordials abunden en la naturalesa facilitant la seva producció en quantitats industrials–,<ref group="nota">S'estima que el contingut en ferro de l'escorça terrestre és de l'ordre del 6% en pes ([http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Fe/geol.html enllaç]), mentre que el [[carbó vegetal]] va poder fàcilment obtenir-se de les masses forestals per a l'elaboració de l'acer pel procediment de la [[farga catalana]]. La industrialització de l'acer va comportar la substitució del carbó vegetal pel [[carbó|mineral]] l'abundància del qual, a l'escorça terrestre, es calcula al voltant del 0,2% ([http://www.webelements.com/webelements/elements/text/C/geol.html enllaç]).</ref> els acers són els aliatges més utilitzats en la [[maquinària|construcció de maquinària]], [[eina|eines]], [[edifici]]s i [[Enginyeria civil|obres públiques]], havent contribuït a l'alt nivell de desenvolupament tecnològic de les [[industrialització|societats industrialitzades]].<ref name="enciclopèdia"> {{ref-llibre|cognom= Diversos autors|títol = Enciclopèdia de Ciència i Tècnica. Tomo 1 Acer|any = 1984|editor = Salvat Editores S.A.| isbn = 84-345-4490-3
== Història ==
Línia 112:
=== Microconstituents ===
El ferro pur presenta tres estats [[Al·lotropia|al·lotròpics]] a mesura que s'incrementa la temperatura des de l'ambient:<ref>{{ref-llibre|cognom=Roura Grabulosa |nom=Pere |cognom2=Farja Silva |nom2=Jordi |cognom3=Güell Ordis |nom3=Josep Maria |títol=Apunts de fonaments de ciències dels materials |url=http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Fonaments%20i%20Ciencies%20dels%20materials/presentacio.html |editorial=Universitat de Girona |data=2006 |pàgines=p.53 |isbn=84-8458-227-2
* Fins als 911 °C, el ferro ordinari, cristal·litza en el sistema cúbic centrat en el cos (BCC) i rep la denominació de ferro α o [[Ferrita (ferro)|Ferrita]]. És un material dúctil i mal·leable responsable de la bona forjabilitat dels aliatges amb baix contingut en carboni i és [[ferromagnetisme|ferromagnètic]] fins als 770 °C ([[temperatura de Curie]] a la qual perd aquesta qualitat). La ferrita pot dissoldre molt petites quantitats de carboni.
* Entre 911 i 1400 °C cristal·litza en el sistema cúbic centrat en les cares (FCC) i rep la denominació de ferro γ o [[austenita]]. Donada la seva major compacitat l'austenita es deforma amb major facilitat i és [[Paramagnetisme|paramagnètica]].
Línia 128:
* Un [[reacció eutectoide|eutectoide]] a la zona dels acers, equivalent a l'eutèctic però en estat sòlid, on la temperatura de transformació de l'austenita és mínima. L'[[eutectoide]] conté un 0,77% C (13,5% de cementita) i s'anomena [[Perlita (acer)|perlita]]. Està constituït per capes alternes de ferrita i cementita, sent les seves propietats mecàniques intermèdies entre les de la ferrita i la cementita.
L'existència de l'eutectoide permet distingir dos tipus d'aliatges d'acer:<ref>{{ref-llibre|cognom=Cruells |nom=Montserrat |títol=Ciència dels materials |url=http://books.google.cat/books?id=qxwP_SNXnqMC&dq=Acers+hipoeutectoides&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2007 |pàgines=p.113-116 |isbn=8447531783
* [[acer hipoeutectoide|Acers hipoeutectoides]] (<0,77% C). En refredar per sota de la temperatura crítica A<sub>3</sub> comença a precipitar la ferrita entre els grans (vidres) d'austenita i en arribar a la temperatura crítica A <sub>1</sub> l'austenita restant es transforma en perlita. S'obté per tant a temperatura ambient una estructura de cristalls de perlita embeguts en una matriu de ferrita.
* [[acer hipereutectoide|Acers hipereutectoides]] (> 0,77% C). En refredar per sota de la temperatura crítica es precipita el carbur de ferro resultant a temperatura ambient cristalls de perlita embeguts en una matriu de cementita.
Línia 179:
: Encara que es considera un element perjudicial en els acers, perquè redueix la ductilitat i la tenacitat, fent trencadís, a vegades s'agrega per augmentar la resistència a la tensió i millorar la màquina.
El contingut màxim de la suma de les impureses de sofre i acer no pot superar el 0,1% per no augmentar la fragilitat de l'acer.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Angiolani |nom=Argeo |títol=Introducción a la química industrial: fundamentos químicos y tecnológicos |url=http://books.google.cat/books?id=7QPvXIWH0XUC&pg=PA549&dq=fosforo+impureza+acero+inferior&hl=ca&ei=y4X9TcPKC4rAtAbk5-zvDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Andres Bello |data=1960 |pàgines=p.549 |isbn=
=== Desgast ===
|