Revisió del 20:06, 5 abr 2020 mostra codi font EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.613 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 13:54, 16 abr 2020 mostra codi font EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.613 edits m Sense majúscula Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 23: A més de la teoria de l'origen fenici—tot i que el seu significat és discutit—al llarg de la història s'han proposat altres hipòtesis. Al començament de l'[[Edat moderna]], [[Elio Antonio de Nebrija\|Antonio de Nebrija]] va proposar que [[Hispània]] és una deformació de la paraula ibèrica Hispalis que significava la "Ciutat d'occident".<ref>{{Ref-web\|url=http://www.legadosefardi.net/\|títol=Legado Sefardi\|consulta=2017-12-16}}</ref> El {{segle\|XIX\|s}}, [[Juan Antonio Moguel y Urquiza\|Juan Antonio Moguel]] va proposar que el terme podria provenir de la paraula [[basc\|èuscar]] ''Izpania'', que voldria dir "que divideix el mar", composta per les veus ''iz'' i ''pània'',<ref>{{ref-llibre\|capítol= Historia y geografía de España ilustradas por el idioma vascuence\|nom=Juan Antonio \|cognom=Moguel\|títol=La gran enciclopedia vasca \|isbn=84-248-0017-6\|llengua = castellà}}</ref> tot i que el 1902, [[Miguel de Unamuno y Jugo\|Miguel de Unamuno]], va argumentar que per a alguns bascs, el nom es deriva de l'èuscar ''ezpaña'', "llavi", en al·lusió a la posició de la península a Europa.<ref>{{ref-publicació\|url= http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes \|article = El islote es tan modesto y apocado que es difícil hallarlo\| publicació =El País\|data=25 de juliol de 2002\|llengua =castellà}}</ref> Durant l'[[~~Edat~~edat mitjana]], i com a evolució del terme geogràfic, Espanya comprenia tots els regnes de la península, des de [[Portugal]], [[Galícia]], [[Castella]] fins a l'[[Corona d'Aragó\|Aragó]]. Tot i que diversos monarques hispànics havien fet ús del títol «Rei d'Espanya» o «Rei de les Espanyes», no seria sinó fins al regnat de [[Felip V d'Espanya\|Felip V de Castella i IV d'Aragó]] que el nom de «Rei d'Espanya» passa a substituir en exclusiva al del «Rei de Castella». == Geografia física == Línia 239: Les llengües cooficials a les comunitats autònomes d'acord amb llurs [[Estatut d'autonomia\|Estatuts d'Autonomia]] són el català (a [[Catalunya]], les [[Illes Balears]] i la [[País Valencià\|Comunitat Valenciana]], a aquesta última amb la denominació oficial de [[valencià]]); el basc o èuscar (al [[comunitat autònoma del País Basc\|País Basc]] i a les zones bascòfones de [[Navarra]]); i el [[gallec]] (a [[Galícia]]). Per altra banda, en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006, l'[[occità]], en la seva variant coneguda com a [[aranès]], s'ha declarat oficial no només a la [[Vall d'Aran]], on és pròpia, ans també a tot Catalunya. L'[[Asturlleonès\|asturià]], tot i no ser oficial, té un règim de protecció a [[Astúries]], sota la Llei d'ús i promoció del bable/asturià de 1998. Finalment, la futura Llei de Llengües que prepara el govern aragonès manté l'oficialitat del [[castellà]], junt amb el respecte al dret d'emprar l'[[aragonès]] i el [[català]] davant els ajuntaments ''"als respectius territoris on són predominants"''. Altres llengües romances d'Espanya són l'[[Asturlleonès\|asturià]] o bable, que tot i u no ser oficial és protegida per l'Estatut d'Autonomia del Principat d'Astúries i les varietats dialectals del qual es coneixen com a [[càntabre (parla)\|càntabre]] o muntanyès a [[Cantàbria]] i [[extremeny]] a [[Extremadura]]. El català és parlat aproximadament per un 17% de la població d'Espanya,<ref name=cia/> i és la llengua materna d'un 9%.<ref name=eurobarometre/> El [[català]] és una llengua romànica propera a l'[[occità]] o provençal. Té una rica història literària que va florir durant l'[[~~Edat~~edat mitjana]], tot i que va entrar en declivi a partir del segle XVI.<ref name=":0" /> La literatura catalana va reviure a partir de la [[Renaixença (catalana)\|Renaixença]], però va ser prohibida durant el règim franquista. A partir de 1975, i en especial amb la declaració de cooficialitat amb el castellà a les tres comunitats on es parla, la literatura en català va rebre un impuls major. Hi ha diferències dialectals importants, en especial en la variant valenciana, i des dels vuitanta, hi ha hagut disputes polítiques sobre l'estatus del valencià com a llengua separada del català,<ref name=":0" /> tot i que els lingüistes la consideren una variant del català i la discussió existeix únicament en el camp polític. El gallec és parlat per un 7% de la població,<ref name=cia/> i és la llengua materna del 5%.<ref name=eurobarometre/> El [[gallec]] és una altra llengua romànica, pròpia de [[Galícia]], emparentada amb el [[portuguès]] de la qual formava un sistema lingüístic durant l'[[~~Edat~~edat mitjana]]. Va ser llengua literària de les corts fins al segle XIV. Des de llavors, i fins al final del {{segle\|XIX}} no va tenir cap ús oficial, tot i que es parlava als carrers i a les llars gallegues. A partir del segle XIX, la llengua va experimentar un renaixement literari que ha perdurat fins a l'actualitat. L'èuscar o basc és parlat per un 2% de la població,<ref name=cia/> i és la llengua materna de l'1%.<ref name=eurobarometre/> L'[[basc\|èuscar]] és una [[llengua aïllada]], és a dir, sense cap relació amb cap família lingüística del món, i l'única llengua preindoeuropea que va sobreviure a l'[[Europa Occidental\|Europa occidental]], i per tant, de les més antigues de la regió. També és l'única llengua preromànica de la península Ibèrica que s'ha conservat.<ref>''Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai''. Adolfo Arejita, Ander Manterola y Segundo Oar- Arteta. Instituto Labayru. Vitoria-Gasteiz (2007) {{ISBN\|978-84-457-2646-4}}</ref>

Espanya: diferència entre les revisions